La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Sant Joan, el Baptista, anant per tota la regió del Jordà predicava un baptisme de conversió, davant de tots els qui l’interrogaven, qui era? Ell contestà de sí mateix:  “Jo sóc la veu d’un que clama en el desert: aplaneu el camí del Senyor, com digué el profeta Isaïes.” També el seu pare, Zacaries, profetitzà dient: … I tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim  perquè aniràs al davant del Senyor, a preparar el seus camins...

"Dame la fe de mis padres" dice la conocida canción que me ha venido en estos tiempos de duelo por la muerte de mi padre. Mi padre nos dio muchas cosas, pero sobre todo su ejemplo de fe y también de vida, pues era un hombre de fe coherente en el obrar. Su traspaso me ha llevado a un tiempo de silencio y de reflexión. Un aspecto de esta reflexión ha sido sobre la fe y las obras, una cuestión que ha sido teológicamente bastante controvertida en el transcurrir de la historia, y que quisiera compartir para poner en valor la sencillez del ejemplo de vida que nos dio mi padre.

“Deu-me la fe dels meus pares” fa la coneguda cançó que m’ha vingut en aquests temps de dol per la mort del meu pare. El meu pare ens va donar moltes coses, però sobretot el seu exemple de fe i també de vida, doncs era un home de fe coherent en l’obrar. El seu traspàs m’ha portat a un temps de silenci i de reflexió. Un aspecte d’aquesta reflexió ha estat sobre la fe i les obres, una qüestió que ha estat teològicament prou controvertida en el transcórrer de la història, i que voldria compartir per posar en valor la senzillesa de l’exemple de vida que ens va donar el meu pare.

En el evangelio de este domingo (Mc 5,21-43) leemos dos relatos: uno explica que Jairo, el jefe de la sinagoga pide a Jesús que cure a su hija; este relato sirve de marco de un segundo relato que narra como una mujer enferma se cura por el hecho de tocar el manto de Jesús.

A l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 5,21-43) llegim dos relats: un explica que Jaire, el cap de la sinagoga demana a Jesús que guareixi la seva filla; aquest relat serveix de marc d’un segon relat que narra com una dona malalta es cura pel fet de tocar el mantell de Jesús. Ens trobem en el cas d’un text que s’explica per un altre text, recurs no estrany en l’Escriptura com es pot comprovar en el mateix evangeli de Marc on la paràbola del sembrador (4,1-8) és explicada posteriorment amb un altre text (4,13-20); la pràctica no és aliena als procediments exegètics del rabinisme.