Anit, 30 de setembre, va celebrar-se el funeral de Joan Lluís Casanovas. Anit vaig viure moments de profundes emocions, de retrobades, de records, de pregària, de música i d'imatges a través de les fotografies recollides per Miquel Xancó. Dues hores llargues en la parròquia del Carme, plena de gom a gom. Reprodueixo aquí l'article que li vaig dedicar en el setmanari Catalunya Cristiana i que vaig titular Amics per sempre.
 

Avui, 26 de setembre. a Roma, el XXI Capítol general de l’Institut dels Germans Maristes ha elegit Emili Turú com a superior general. És el primer català que assoleix aquesta responsabilitat dins del maristes, que són a la vora de 4.000 i que estan presents a 76 països del cinc continents.

Avui, festa de la Mare de Déu de la Mercè, pocs dies després d'haver publicat aquí l'article El ban de la Mercè, llegeixo a La Vanguardia un article de José Ignacio González Faus, dirigit al seus amics de Barcelona en el qual afirma que "no saben valorar lo mejor que tienen: que el grito de libertad y fraternidad se dio en el altar mayor de la catedral de Barcelona ya en 1218, medio milenio antes de la revolución francesa".

Dos fets significatius que preparen la festa de la Mercè són el ban de l’alcalde i el disseny del cartell, que enguany ha estat responsabilitat de Pati Núñez, la primera dona que en dissenya un amb motiu de la Mercè. Aquest any, agradarà més o menys, però defuig la polèmica d’algunes edicions anteriors, especialment la que es va produir l’any 2005. Contemplo un per un tots els cartells oficials des de 1992. Reconec que és pràcticament impossible agradar tothom, sigui pel disseny, sigui pel contingut.

Se n’acostuma a parlar poc, però la relació que cada persona té amb el buit és tant determinant com, sovint, inconscient. La sensació del buit es fa gairebé insuportable. Poques persones gosen mirar-lo de front. Adonar-se de la seva existència esdevé un primer pas necessari, imprescindible. Els seus mecanismes impedeixen ser-ne conscients. Perquè, quan s’experimenta el buit, immediatament es disparen reaccions encaminades a emplenar-lo per tal de no sentir-lo.

Inicio aquest espai obert des del despatx de la plaça Urquinaona. És 11 de setembre i la Diada Nacional de Catalunya té un ressò especial en aquest indret. Aquí neixen nombroses manifestacions durant l’any, la majoria de les quals son reivindicatives. En aquest dia el crit d’independència aplega manifestants. Els crits, les pancartes, les músiques, les batucades, les banderes, els balls de bastons, els globus... expressen el batec d’inquietuds, esperances, angoixes, horitzons nous.