Tres mostres. Primer, durant un dinar, un dels comensals pregunta: «Us heu fixat que l’ajuntament de Barcelona vol convertir la torre Agbar en el símbol publicitari per excel·lència de la ciutat i desplaçar així el temple de la Sagrada Família?» Segon, en un despatx de l’administració pública hi havia penjat un crucifix. Qui el va ocupar el va despenjar de la paret perquè no corresponia en aquest lloc tenir símbols religiosos.

  El nou Jonàs rep un comunicat del Senyor: «Vés a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat.» Un tremolor li sacseja el cos. Sap, per les notícies que li han arribat, que la situació com més va pitjor. La idolatria dels diners ha provocat crisis financeres greus i els governants han volgut reflotar els bancs amb injeccions multimilionàries.

 

 

La filosofia antiga ens ofereix nombrosos recursos per interpretar el present. Estem immersos en un dualisme persistent que, en el camp polític, arriba a ser galopant: esquerra-dreta i progressistes-conservadors es repeteixen sense parar. Sovint, en fem un ús pervers i convé analitzar-ne críticament el significat i l’abast.

El Dr. Antoni Matabosch va recordar la metàfora dels peixos i l’aigua en la jornada de clausura del 20è aniversari de la creació de la Fundació Joan Maragall, celebrada a la Pedrera el 20 de gener passat, en la qual Mons. Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell de la Cultura va pronunciar una conferència estelar sobre «la Bíblia com a gran codi de la cultura occidental», lliçó modèlica de diàleg amb la cultura des de les pàgines de la Bíblia.

 

Només a Catalunya n’hi ha milers. Es mouen en la discreció, però no estalvien la seva presència, especialment als llocs de frontera. S’entesten a alleujar el patiment humà, a construir relacions fraternes més enllà de les diferències, a oferir serveis socials, educatius, hospitalaris a les persones necessitades. N’hi ha que, des dels claustres de la vida contemplativa, es dediquen a oferir el do inestimable de la pregària, i intercedeixen per tothom.

 

«El 2008, s'han enregistrat 8.824 matrimonis catòlics (el 29,9%)», segons sosté l’informe de l’Institut d’Estadística de la Generalitat de Catalunya sobre «La nupcialitat a Catalunya l’any 2008». Hi afegeix: «L’anàlisi del tipus de celebració dels matrimonis de persones de diferent sexe mostra que les celebracions catòliques se segueixen reduint.» Aquest informe, llegit acríticament, ha proporcionat titulars a la premsa que han esbiaixat la realitat de les dades i han suposat una autèntica manipulació de l’opinió pública.