El rei Salomó és al turó de Gabaon, considerat sagrat. Allà ofereix els holocaustos. A la nit, Salomó té un somni. Els somnis són l’escenari privilegiat per gaudir de les revelacions de Déu. El Senyor se li apareix i li diu: «Demana’m què vols que et doni.» [Un suggeriment per als amables lectors: tanqueu els ulls per un moment i intenteu respondre amb sinceritat a aquesta interpel·lació del Senyor.]

     L’estàtua eqüestre de sant Jordi, obra del tarragoní Andreu Aleu, fou col·locada en el primer quart de segle anterior a la façana renaixentista del Palau de la Generalitat, disseny de Pere Blai. Es petrifica d’aquesta manera la lluita contra el drac, un símbol permanent de la societat catalana, que ha viscut una història agònica durant segles. En l’actualitat, el símbol manté la seva vigència.

          José Montilla va fer un discurs de gran clarividència en la clausura de la conferència What’s next? Next Left («Què és el següent? La propera esquerra») celebrada a Barcelona el 4 de juny i organitzada per la Fundació Rafel Campalans, vinculada al PSC, i per la Fundació d’Estudis Progressistes Europeus, creada pel Partit Socialista Europeu.

      El pòrtic de la cartoixa de Montalegre (segle XV) té tres fornícules amb una estàtua en cadascuna d’elles: la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços, al centre, i, a banda i banda, sant Joan Baptista i sant Bru. Les set estrelles dels cartoixans recorden Bru de Colònia i sis companys més que, el 24 de juny, festivitat de sant Joan Baptista, van iniciar la seva vida eremítica el 1084 al massís de Chartreuse.