Nota prèvia.- Aquest article, publicat a Catalunya Cristiana, va ser escrit dies abans que es produïssin les concentracions a diverses ciutats i que se celebressin les eleccions. Es tractava d’una reflexió a partir del llibre de Stéphane Hessel. Els nous fets recents mereixen altres análisis aprofundides que, per raons òbvies, no es contenen en aquest article.

«Estàs casada? Reviu la passió. Tingues una aventura» és el lema que vaig llegir fa uns dies en una tanca publicitària d’una marquesina d’autobús. Em preguntava qui hi ha darrere d’aquest anunci. Sembla que es tracta d’una companyia noruega de contactes que, a finals d’abril, ja havia superat els deu mil inscrits a Espanya. Garanteixen anonimat i confidencialitat al 100%. Hi ha gent que s’ha indignat per aquest cartell i que troba inapropiada una campanya que convida a la infidelitat conjugal.

Quan reflexiono sobre determinats periodes de la història, em crida l’atenció que societats senceres vagin a la deriva, segueixin cegament un líder malgrat que els condueixi a l’abisme, i caiguin en la irracionalitat després de lliurar-se a la voràgine emocional. Persones, que semblen raonables i sensates, ho deixen de ser quan es veuen atrapades per aquesta dinàmica perversa de la manipulació de masses.

L’expressió «davallar als inferns», continguda en el Credo, sempre m’ha semblat molt suggeridora. Sobre aquest tema va versar la cinquena pregunta, sobre un total de set, que li van formular a Benet XVI en el programa de la televisió pública italiana RAI A la seva imatge, emès el Divendres Sant.

El debat sobre l’uniforme a l’escola ha arribat fins als editorials dels diaris. Per a uns, consisteix en una maniobra de distracció per defugir els problemes greus en els quals es troba immers el sistema educatiu. Per a altres, el camí de l’excel·lència s’inicia per tenir cura dels mínims detalls i per aconseguir que l’escola gaudeixi del seu espai peculiar, diferenciat del lleure i del carrer.

 

La Conferència Episcopal Tarraconense ha volgut commemorar els 25 anys del document Arrels cristianes de Catalunya amb una nova aportació titulada Al servei del nostre poble. En l’objectiu específic del nou text, els bisbes han superat moltes expectatives. Es tracta d’un bon document que, sens dubte, ha estat acollit de manera diversa, fet que era esperable.

El darrer document de la Conferència Episcopal Tarraconense titulat Al servei del nostre poble, publicat en la commemoració dels 25 anys del document Arrels cristianes de Catalunya, pretén prosseguir la seva línia argumental a través de «revifar aquestes arrels, i d’impulsar noves iniciatives evangelitzadores, amb esperit de servei, per al bé del país, de la seva cultura, i sobretot de totes les persones que hi viuen» (21).

Miguel Hernández va compondre una poesia breu, titulada Las tres heridas, que diu: «Llegó con tres heridas: la del amor, la de la muerte, la de la vida. Con tres heridas viene: la de la vida, la del amor, la de la muerte. Con tres heridas yo: la de la vida, la de la muerte, la del amor.» La seqüència d’aquestes ferides pot ser diversa, però els elements sempre són els mateixos. Cadascuna d’elles no s’explica sense les altres dues. La vida no seria tal si no es veiés amenaçada de mort i si, a la vegada, no aspirés a trobar el seu sentit en l’amor.

      Fer dejuni i abstinència, no ha passat de moda? Es tracta de pràctiques obsoletes i desfasades? En el cristianisme n’hi ha, però són menys visibles. A l’islam, el dejuni del Ramadà és conegut per tothom. Les crítiques i les acusacions de pèrdua de sentit creixen en el primer cas. En el segon, es fan en veu baixa. Parlo de l’àmbit de la llibertat, perquè les persones que passen gana sense poder-ho evitar viuen el dejuni i l’abstinència com una realitat quotidiana.