Havia d’arribar una pandèmia per posar algunes coses al seu lloc. Fins ara, la societat de mercat havia dictaminat els criteris del mèrit i de l’èxit, amb escassa o nul·la relació amb el bé comú. El glamur dels mags de les finances, amb sous estratosfèrics, era l’encarnació del triomf i de la consideració social. Ocupar una cadira en un consell d’administració, on es belluguen xifres milionàries, era l’aspiració de gent sense escrúpols a l’hora d’obtenir beneficis.