Malgrat que les properes eleccions a Catalunya són totalment anòmales, el 21-D s’obriran els col·legis electorals perquè els ciutadans hi dipositin el vot. La forta polarització que les ha precedit en dispara l’interès dels resultats fins a límits màxims. Quan escric aquest article, encara no s’ha iniciat la campanya electoral i alguns candidats encara estan a la presó o pendents de la justícia belga. A la data de la seva publicació, falten quatre dies perquè els electors acudeixin a les urnes. N’assenyalo tres punts.

La vida religiosa, como también las comunidades cristianas, no está exenta del impacto del actual tsunami político. ¿Cómo podemos afrontar este conflicto político siendo fiel a sus esencias? Vivimos inmersos en un conflicto político de grandes proporciones, de gran profundidad y de consecuencias imprevisibles. La opinión pública está polarizada en dos bandos, totalmente antagónicos. Todos los estratos de la sociedad se han visto sacudidos con fuerza. Los interrogantes surgen por todas partes. Todos los actores políticos, en especial los que tienen más poder, han fracasado.

La vida religiosa, com també les comunitats cristianes, no està exempta de l’impacte de l’actual tsunami polític. Com podem afrontar aquest conflicte polític sent fidel a les seves essències? Vivim immersos en un conflicte polític de grans proporcions, de gran profunditat i de conseqüències imprevisibles. L’opinió pública està polaritzada en dos bàndols, totalment antagònics. Tots els estrats de la societat s’han vist sacsejats amb força. Els interrogants sorgeixen per tot arreu. Tots els actors polítics, en especial els que tenen més poder, han fracassat.

Este domingo, 19 de noviembre, una semana antes de clausurar el año litúrgico con la solemnidad de la fiesta de Cristo Rey, se celebra por primera vez la Jornada Mundial de los Pobres. Instaurada por el papa Francisco al finalizar el Año de la Misericordia, se parte en su primera edición de las palabras de la primera carta de san Juan: «No amemos de palabra sino con obras» (3,18).

Aquest diumenge, 19 de novembre, una setmana abans de clausurar l’any litúrgic amb la solemnitat de la festa de Crist Rei, se celebra per primera vegada la Jornada Mundial dels Pobres. Instaurada pel papa Francesc en finalitzar l’Any de la Misericòrdia, parteix en la primera edició de les paraules de la primera carta de sant Joan: «No estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat» (3,18).

Me pregunto, no sin preocupación, si vivimos hoy y aquí una guerra en modalidad encubierta. Alvin y Heidi Toffler escriben sobre las guerras del futuro: «La humanidad no está penetrando en la era de la geoeconomía sino en la de la geoinformación.» La era de la geoeconomía se asienta sobre dos factores: el económico y el militar. La geoinformación se asienta sobre el papel de los conocimientos: ciencia, tecnología, cultura, religión… Acaso vivimos cabalgando entre las dos eras. Hoy la batalla informativa es clave. Los argumentos no se basan en la verdad, sino en la mentira.

Em pregunto, no sense preocupació, si vivim avui i aquí una guerra en modalitat encoberta. Alvin i Heidi Toffler escriuen sobre les guerres del futur: «La humanitat no està penetrant en l’era de la geoeconomia sinó en la de la geoinformació.» L’era de la geoeconomia s’estableix sobre dos factors: l’econòmic i el militar. La geoinformació s’estableix sobre el paper dels coneixements: ciència, tecnologia, cultura, religió... Potser vivim cavalcant entre totes dues eres. Avui la batalla informativa és clau. Els arguments no es basen en la veritat, sinó en la mentida.

¿Qué luz aporta la fe cristiana sobre el derecho a decidir e, incluso, sobre la independencia en el ámbito político? El hecho de ser cristiano, ¿implica adoptar una decisión u otra respecto a la posibilidad de acudir a las urnas para votar sí o no a la independencia de Cataluña, como es el caso de este domingo, 1 de octubre de 2017? Que el Gobierno considere esta votación como ilegal, tema jurídicamente discutible, ¿es suficiente para que un cristiano se abstenga de introducir la papeleta en la urna? ¿Existen equivalencia entre ilegal e inmoral?

Quina llum aporta la fe cristiana sobre el dret a decidir i, fins i tot, sobre la independència en l’àmbit polític? El fet de ser cristià, ¿implica adoptar una decisió o una altra pel que fa a la possibilitat d’acudir a les urnes per votar sí o no a la independència de Catalunya, com és el cas d’aquest diumenge, 1 d’octubre del 2017? Que el Govern consideri aquesta votació il·legal, tema jurídicament discutible, és suficient perquè un cristià s’abstingui d’introduir la papereta a l’urna? Hi ha equivalència entre il·legal i immoral?

No había pasado ni una hora. Younes Abouyaaqoub acababa de circular a gran velocidad conduciendo una furgoneta contra los peatones. Todavía la sangre de las víctimas mortales y de los heridos estaba caliente sobre el pavimento central de La Rambla. El director de un conocido rotativo publicaba un tuit anunciando una «exclusiva»: «La CIA avanzó hace dos meses a los Mossos que La Rambla era objetivo del yihadismo.» ¿Cómo funciona en la práctica este tipo de comportamientos, observado anteriormente con otras noticias en el mismo medio periodístico?