Tres preguntas claras, directas y de gran calado: «Si yo no me ocupo de mí, ¿quién lo hará? Pero si yo solo tengo cuidado de mí, ¿qué soy? Y si ahora no hago lo que tengo que hacer, ¿cuándo lo haré?» [Mixnà, Pirqé Avot 1,14]. Este texto forma parte del Talmud, libro de los judíos que recoge la sabiduría rabínica y que integra la Torá o Ley escrita con los comentarios e interpretaciones de los rabinos en dos compendios: el primero, la Mixná, y el segundo, la Guemará.

Tres preguntes clares, directes i de gran profunditat: «Si jo no m’ocupo de mi, qui ho farà? Però si jo només tinc cura de mi, què soc? I si ara no faig el que haig de fer, quan ho faré?» [Mixnà, Pirqué Avot 1,4]. Aquest text forma part del Talmud, llibre dels jueus que recull la saviesa rabínica i que integra la Torà o Llei escrita amb els comentaris i interpretacions dels rabins en dos compendis: el primer, la Mixnà, i el segon, la Guemarà.

«Moondust» [Polvo lunar] es el título del séptimo episodio de la tercera temporada de la serie The Crown. El príncipe Felipe, duque de Edimburgo, marido de la reina Isabel de Inglaterra, sigue a través de la televisión, con enorme interés, la llegada del hombre a la luna. Los tres astronautas, en la gira posterior por diversos países, visitan Londres y son recibidos por la familia real británica. El príncipe Felipe, que además es piloto de avión, quiere tener una entrevista privada con ellos.

Moondust [Pols lunar] és el títol del setè episodi de la tercera temporada de la sèrie The Crown. El príncep Felip, duc d’Edimburg, marit de la reina Isabel d’Anglaterra, segueix a través de la televisió, amb enorme interès, l’arribada de l’home a la lluna. Els tres astronautes, en la gira posterior per diferents països, visiten Londres i són rebuts per la família reial britànica. El príncep Felip, que a més és pilot d’avió, vol mantenir una entrevista privada amb ells. La reina, desitjosa d’acontentar el seu marit, aconsegueix que li dediquin prop d’un quart d’hora.

En las vallas publicitarias del metro he leído diversos enunciados de la campaña «Defendamos lo que es obvio», auspiciada por la Generalitat. La obviedad 33 afirma: «Todas las personas tenemos derecho a un trabajo digno, regulado y seguro, sea cual sea nuestra profesión, origen, género, edad, religión, capacidades u orientación sexual». A primera vista, nadie puede estar en contra de un enunciado similar. Sin embargo, cuando uno comienza a pensar, surgen muchas dudas e interrogantes.

A les tanques publicitàries del metro he llegit diferents enunciats de la campanya «Defensem el que és obvi», afavorida per la Generalitat. L’obvietat 33 afirma: «Totes les persones tenim dret a una feina digna, regulada i segura, sigui quina sigui la nostra professió, origen,  gènere, edat, religió, capacitats o orientació sexual.» A primera vista, ningú pot estar en contra d’un enunciat similar. Amb tot, quan un comença a pensar, sorgeixen molts dubtes i interrogants. De què serveix formular un dret si no garanteix que es respectarà íntegrament?

El hecho ocurrió el 11 de abril de 2019. A las 5 de la tarde, el papa Francisco pronunció un discurso-meditación en la Casa Santa Marta, a los líderes de Sudán del Sur que realizaban el retiro espiritual por iniciativa del arzobispo de Canterbury y que asumirían sus cargos el 12 de mayo. Los líderes políticos estaban acompañados por miembros del Consejo de las Iglesias de su país.

El fet va passar l’11 d’abril del 2019. A les 5 de la tarda, el papa Francesc va pronunciar un discurs-meditació a la Casa Santa Marta, als líders del Sudan del Sud que realitzaven el recés espiritual per iniciativa de l’arquebisbe de Canterbury i que van assumir els càrrecs el 12 de maig. Els líders polítics estaven acompanyats per membres del Consell de les Esglésies del seu país.

Si el orgullo es el desencadenante de la expulsión del paraíso y el inicio de todas las desgracias, la humildad, en contrapartida, es el antídoto para neutralizarlo. Las pasiones capitales, como la ira, la vanidad, la envidia, la avaricia, la gula, la lujuria y la pereza, son a su vez alimentadas por el nutriente del orgullo, cabeza y origen de todas estas pasiones. San Gregorio Magno, en su obra Moralia, así lo reconoce: «La raíz de todos los males es la soberbia».

Si l’orgull és el desencadenant de l’expulsió del paradís i l’inici de totes les desgràcies, la humilitat, en contrapartida, és l’antídot per neutralitzar-lo. Les passions capitals, com la ira, la vanitat, l’enveja, l’avarícia, la gola, la luxúria i la peresa, són a la vegada alimentades pel nutrient de l’orgull, cap i origen de totes aquestes passions. Sant Gregori el Gran, en la seva obra Moralia, així ho reconeix: «L’arrel de tots els mals és la supèrbia.»