Llegeixo una entrevista a Jack Valero, fundador de Catholic Voices, grup de voluntaris laics anglesos preparats i disponibles per intervenir en debats als mitjans de comunicació quan es tracten temes que concerneixen a la fe. No els conec, ni les persones concretes, ni la seva dinàmica com a col·lectiu, i per tant no en puc fer una valoració personal, però d’entrada m’agrada la idea.

He vist “El discurs del rei”, història del terapeuta de la veu que va ajudar el rei Jordi VI a vèncer el seu tartamudeig en accedir al tro d’Anglaterra en un moment convuls, l’inevitable confrontació amb l’alemanya nazi, quan el país necessitava una veu clara, neta, contundent. És una gran pel·lícula, sens dubte, plena de matisos i riqueses. Però en sortir del cinema m’he aturat, coca-cola als llavis, a rumiar sobre un aspecte que m’ha agradat especialment, el mestratge del foniatra envers sa majestat.

 

Visito l’exposició organitzada per CatalunyaCaixa a La Pedrera, amb una selecció dels dibuixos que Perico Pastor va realitzar el 2007 per il·lustrar l’edició de la Bíblia Interconfessional editada per l’Enciclopèdia Catalana. La mostra es tanca el 20 de gener. Haurà durat un mes, des del 23 de desembre.

L’altre dia en Llorenç, el fill menut d’uns bons amics, em recita un poema après a l’escola: