He llegit dos opuscles interessants. Un de ben notori, èxit de vendes a la diada de sant Jordi en el format d’assaig: Indigneu-vos!, de Stéphane Hessel (Destino, Barcelona 2011). L’altre, millor però per ara menys conegut, de Federico Mayor Zaragoza, Delito de silencio (Comanegra, Barcelona 2011).

Aquesta setmana he anat a veure Inside Job, el documental de Charles Ferguson guardonat amb l’Oscar d’aquesta categoria a la seva darrera edició. Explica els complexes entrellats de l’actual crisi econòmica. I el que és més greu, no només la impunitat dels responsables sinó també els seus guanys estratosfèrics.

La Quaresma és temps de conversió. En realitat tota la vida és una conversió contínua, la Quaresma marcant-ne el signe i un temps fort. Però la qüestió és quines línies de conversió i quins esforços quaresmals són els més adequats en temps de crisi. La crisi, no és ja una Quaresma forçada?

He assistit al concert de primavera que dues corals, Coral Genciana de Sant Miquel dels Sants i Coral Belles Arts de Sabadell, han ofert a la parròquia, entre missa i missa. I m’ha agradat molt.

L’actor Michael Lonsdale va rebre finalment, als seus 80 anys, el reconeixement del cinema francès, el premi Cesar al millor actor secundari, per la seva excel·lent interpretació de Bruno, el metge de la comunitat cistercenca de Tibhirine, Algèria, que tant bé s’explica en la meravellosa pel·lícula Dels déus i dels homes. Bravo!

Aquesta setmana, a classe, m’ha tocat explicar la política, una de les dimensions essencials de la persona humana. He procurat raonar la peculiar definició aristotèlica de l’home, animal polític, fent veure que la política acompanya i condiciona necessàriament el conviure humà, des de sempre, tot i que amb fórmules variades al llarg de la història, fórmules que culminen en la nostra afirmació moderna de la democràcia com a hermenèutica col·lectiva de la millor gestió de la convivència.

Avui, 6 de març, s’ha realitzat la marató de Barcelona, amb una nombrosa participació, més de quinze mil persones. Dimecres vinent, dimecres de cendra, comença la quaresma. Les pràctiques quaresmals són, possiblement, avui, menys mediàtiques. I tanmateix...

No visc al Poble Sec. Però hi col·laboro pastoralment, els caps de setmana. Ja fa uns anys. Primer a la parròquia de Lourdes. Ara fent-me present a totes quatre parròquies: Santa Madrona, Sant Salvador d’Horta, Sant Pere Claver i la Mare de Déu de Lourdes. I m’agrada fer-ho, malgrat em sé limitat i desitjaria poder oferir més. M’agrada per dos motius.

Soc del Barça. Ve de família, què hi farem. I m’agrada el futbol, com m’agrada contemplar tantes altres manifestacions esportives que representen un esforç físic, personal o col·lectiu, amb esperit de competició, amb voluntat de superació, amb ambició per la victòria.

Avui, 11 de febrer, recordem a la Mare de Déu de Lourdes. I amb ella, de manera molt especial, als malalts. A aquells que s’encomanen a la Mare de Déu, però possiblement també als que no. Als que peregrinen a Lourdes, però també als que no ho han fet mai, perquè no poden, o perquè ningú els hi porta, o perquè no ho volen. Tant se val. Els recordem a tots perquè a tots s’adreça la força i la companyia de la mare de Déu de Lourdes.