Editorial 88

A L’Agulla tenim el costum de redactar l’editorial després d’una llarga i reposada tertúlia al voltant d’un cafè. Contrastem experiències, busquem el consens, divaguem una estona, passem d’un tema a l’altre... No sempre és fàcil seguir el fil. Ni fer-ne una síntesi.

Mis  recuerdos como mujer trabajadora se remontan a mi infancia. Rodeada de mujeres, mi abuela, mi  hermana, mi madre. Me despertaba con el olor a pan tostado que la abuela preparaba. Mi hermana y mi madre se levantaban a  las cinco de la mañana. Mi hermana tenía que ir a trabajar a la fabrica y mi padre la acompañaba.

(Joaquima Guasch - Tina) Els meus records com a dona treballadora es remunten a la meva infantesa. Envoltada de dones –la meva àvia, la meva germana, la meva mare- em despertava amb l’olor de les torrades que l’àvia preparava. La meva germana i la meva mare es llevaven a les cinc del matí. La meva germana havia d’anar a treballar a la fàbrica i el meu pare l’acompanyava.

 Me llamo Ramiro Vega y soy militante de la Hoac de Sant Boi. Participo activamente, sin estar afectado, como uno más, en la Plataforma de Afectados por la Hipoteca desde prácticamente sus comienzos. Me enteré por la televisión de que a las personas que no podían pagar sus hipotecas, el banco les quitaba su vivienda y además tenían que seguir pagando cantidades escandalosas de dinero, con lo que familias enteras quedaban hipotecadas de por vida. Luego supe que la ley hipotecaria estaba de parte de los bancos.

Vaig néixer l’any 1951 a Olba, província de Terol. Sóc el gran de cinc germans, fill de pares treballadors, creients. 

(Andreu Comellas) La llavor de la consciència de classe, si em permeteu dir-ho així, em fou sembrada l’any 1968, quan jo tenia 17 anys. En Manuel Murcia Ros, membre de la JOC i treballador de la Harry Walker, vingué al Seminari Menor, a La Conreria de Tiana a explicar-nos de què anava allò del Moviment Obrer i com el règim franquista esbatussava els seus protagonistes.

L’Orde de Sant Joan de Déu és coneguda entre nosaltres sobretot per la qualitat del seu hospital infantil, a Esplugues. Un hospital de referència, sobretot al Baix Llobregat.  Una mirada més acurada ens fa adonar que els germans de Sant Joan de Déu s’adrecen prioritàriament a una població que sovint viu l’exclusió, l’abandonament, la invisibilitat: malalts mentals, persones sense sostre, presos malalts, immigrants...

L’Orde de Sant Joan de Déu és coneguda entre nosaltres sobretot per la qualitat del seu hospital infantil, a Esplugues. Un hospital de referència, sobretot al Baix Llobregat.  Una mirada més acurada ens fa adonar que els germans de Sant Joan de Déu s’adrecen prioritàriament a una població que sovint viu l’exclusió, l’abandonament, la invisibilitat: malalts mentals, persones sense sostre, presos malalts, immigrants...

Salva Clarós

Bona part de l’al·lèrgia que manifesten els individus de la societat cap els seus governants, i que es tradueix en crítica i rebuig cap a persones que ostenten un poder, cap el mateix sistema polític, les institucions i el marc jurídic que les legitima com instruments de l’organització social, es pot explicar per la dimissió d’aquests mateixos individus de la seva responsabilitat col·lectiva. Podríem dir que el fenomen respon a un estadi força avançat de l’individualisme i l’egocentrisme. 

Ramon Melgosa forma part de de l’equip de la Fundació Casa Dalmases

I es va fer la nit