(Ramon Pujades) Quan al psiquiatre que tracta llargament Maria Moliner d’un suposat trastorn obsessiu per la seva tossuderia a elaborar fitxes lexicogràfiques de la llengua castellana, a l’obra de teatre El Diccionario, l’autora li presenta el volum del seu diccionari, ell li diu astorat: “No és normal que una dona faci un diccionari!”. A la qual cosa Maria Moliner, sàvia ella, li respon: “Normal sí que ho és; el que passa és que no és freqüent”. Bona lliçó de no discriminació de gènere i… d’intel·ligent sentit comú.

(Roser Solé)  Marie és una dona important que ens permet entrar una mica en la Reforma Protestant del s. XVI, una de les primeres a participar-hi activament com a escriptora i com a teòloga.

(José Antonio Goñi) Hace casi quinientos años, hubo un hombre llamado Nicolás Copérnico que demostró que la tierra giraba alrededor del sol. Sin embargo, en pleno siglo XXI, mucha gente piensa que el mundo gira alrededor de ellos mismos. La verdad es que, de un modo u otro, todos alguna vez así lo creemos y nos situamos en el centro del universo como si fuéramos su ombligo.

Un bon nombre d’agullaires ens aplegàrem l’1 de juny a la parròquia del Gornal. Bàsicament per celebrar que estem vius, per recollir suggeriments, per reflexionar, per saludar-nos i xerrar, per escoltar bona música (gran grup, el DUM), per resar una mica plegats... Amb la gratuïtat de l’amistat. Ah, i per berenar, que això sempre dóna alegria.

Una trobada sense pretensions, que va donar fruits en forma de suggeriments:

(Mercè Solé) Aquest any es compleix el XX aniversari d’un document promogut i aprovat per la Conferència Episcopal Espanyola. Un document que va ser participatiu en la seva elaboració –cosa sorprenent!–, i celebrat pels moviments i equips que formen part de la Pastoral Obrera, però un document que no ha anat gaire més enllà de ser una bona declaració de principis.

(Josep Bou) Poc s’ho pensaven aquells joves idealistes i generosos del Poblenou que el seu gest tindria tanta continuïtat. A l’any 1964 van voler oferir a un grapat de criatures, que no coneixien altre espai de joc que les grises voreres dels carrers del barri, unes vacances diferents i l’oportunitat de conèixer un marc de relacions personals basat en la gratuïtat. En aquella època no hi havia pas l’oferta d’activitats, de cultura i d’oci que tenim actualment.

(Salvador Clarós) La revolta urbana que ha succeït al desallotjament del centre social de Can Vies, encara calenta al moment d’escriure aquest article, i que no sé com acabarà, ha estat animada, a la meva manera de veure, per dues ingenuïtats atribuïbles al govern municipal. La primera és la falta de predisposició a deixar fer i facilitar les coses a aquells col·lectius ciutadans que tenen iniciativa i impulsen coses als barris.

(Nova reacció, de Josep M. Fisa, a l'article de Josep lligadas)

(Albert Otero, com a resposta a l'article de Josep Lligadas publicat aquí)

Estimat Josep Lligadas:

No ens coneixem, però m'agradaria fer un parell de consideracions al teu article de l'últim número de "L'Agulla" del mes de juny, el núm. 90. Parles sobre la consulta, que creus poc democràtica, i en definitiva del que s'anomena "el procés".