Perpinyà i Granollers versus Mataró i Viladecans. 

Quan passeges per Perpinyà, et trobes cada dos per tres uns plafons en francès, català i anglès en què s’explica la història d’un determinat carrer, o un edifici, o un jardí. Quan passeges per Granollers, també: són més senzills i no n’hi ha tants, però certament que són prou interessants, perquè arriben fins al temps actual i expliquen, per exemple, i de manera crec que molt objectiva, les vicissituds de l’església parroquial en temps de la guerra i els arguments que es van utilitzar per enderroca-la.

Els analistes reconeixen, des de fa temps, que la complexitat dels fenòmens globals fa que siguin difícilment intel·ligibles. Els experts més honestos admeten, també des de fa temps, que les variables que configuren allò que ha d’esdevenir són literalment inabastables i, en conseqüència, que el futur és, en general, inescrutable.

Mn. Miquel Raventós, un bon amic de l'Agulla ens ha fet arribar la referència d'aquest llibre de Jacint Torrents, que acaba de presentar-se a Castellar del Vallès i que és, en realitat, la publicació d'un blog que podeu trobar aquí. I també ens envia el text de la presentació que ell mateix en va fer. Com que s'acosta Sant Jordi i com que, pel que es veu, aquest és un llibre d'aquells que sap conjugar bé fe i vida, esdevé un bon suggeriment. Doncs això. Per si us animeu.

Per Nadal és més senzill. L’ambient festiu és per tot arreu, i, malgrat els excessos, en aquest ambient festiu hi encaixa bé, i fa goig, recordar un infant petit que és anunci de llum i de vida. Fins i tot per a qui no és creient, un anunci així pot resultar amable i estimulant.

Arribar als 76 o 77 anys i adonar-se, gairebé de cop, que s’és gran resultaria sorprenent si no fos perquè deu ser una experiència força més corrent del que semblaria a primera vista. Ho comentava l'altre dia la Montserrat Ribas en la presentació del seu llibre Fer-se gran, bo i citant Goethe: “l’edat s’apodera de nosaltres per sorpresa”.