Manuel Valls, alcalde d’Evry, pot ser un dels elegits per liderar el Partit Socialista francès. M’ha caigut simpàtic en primer lloc perquè és un barceloní i en segon lloc perquè es veu atrevit a renovar l’esquerra a Europa i obrir-li futur. Per a la nostra esquerra catalana plural seria molt convenient, en vistes a la refundació de l’esquerra, fer servir les seves propostes per plantejar-se:

Amics de L’Agulla, fa temps que el meu germà Marcel·lí em guarda tots els números de la revista i els llegeixo amb interès. Ell m’ha dit que ja és hora que digués alguna cosa als amics lectors que, com jo,  gaudeixen  d’uns escrits  que m’agraden i segueixo des de  tan lluny, Brasil.

Bé doncs, em dic Àngel Belloso, soc capellà i fa quaranta anys que estic a Brasil, pertanyo i estic incardinat a la diòcesi de Barcelona. També, continuo pertanyent a l’IEME (Institut Espanyol de Missions Estrangeres).

Salt és un poble amb més de 30.000 habitants. Un poble tradicionalment tèxtil, ara amb les fàbriques tancades, molt d’atur i sense perspectives de feina. L’associacionisme i el voluntariat és molt gran: més d’un centenar d’entitats socials, culturals i esportives. Dues parròquies. Hi ha un 43% d’immigració, que prové de països molt diversos. Fins a les eleccions l’ajuntament era socialista, ara és de CiU.

Havíem dit en el número anterior de L’Agulla (“Àfrica encara existeix”) que un ferry ens traslladava des de la part del Senegal a Gàmbia, just a la capital, Banjul. Gàmbia era colònia anglesa i passem del francés a l’anglès d’una vora a l’altra del riu. Una mateixa regió, dos estats, dues identitats polítiques fruit de les transaccions europees. Uns mateixos pobles i una mateixa cultura. Africa. 

Se suposa que, a l’hora de valorar unes eleccions municipals, el que tocaria fóra valorar els problemes i necessitats que tenen els nostres ajuntaments i veure cap a quin tipus de solucions s’han inclinat els ciutadans. I. juntament amb això, veure quines deficiències estructurals tenen també –la principal, la manca de finaçament– i quines perspectives de solució s’albiren.

Dijous passat, 16 de juny, va tenir lloc la presentació del llibre de Montse Sintes, La JOBAC (1974-1992). Desencís i utopia de la joventut a Catalunya, que acaba de publicar l’editorial Saragossa en la seva col·lecció “El cistell”.

Han passat moltes coses, en aquests darrers mesos. La vida econòmica, social i política ha patit tota mena de sacsejades, i darrerament, al voltant de les eleccions municipals, sembla que s’hagin concentrat totes les contradiccions. Com a símbol només cal veure, per una banda, les acampades dels indignats; i per l’altra, la marea imparable de la dreta que ho ha escombrat tot.