Un bon amic ens ha fet arribar aquest escrit, que ens ha semblat ben interessant:

5.08.11

 

Que venga el Papa a Madrid.

 

 El sarao está montado y el gasto, hecho. Los jóvenes y, sobre todo, la Iglesia católica española está muy necesitada de un subidón de autoestima. Lleva años replegada sobre sí misma, haciéndose la víctima. Es hora de sacar pecho y cabeza.

Ja fa tres anys que sentim parlar de crisi a nivell mundial, provocada principalment per una expansió artificial dels crèdits per part dels bancs centrals que està afectant els ciutadans, especialment aquells més vulnerables. La manca de feina i l’ofegament de fer front als lloguers o hipoteques ha provocat un creixement considerable del nombre de persones que s’adrecen als diversos serveis socials sol·licitant ajuda.

En comptes de penalitzar el sistema financer,  el govern ha destinat 230.000 milions d’euros al rescat de bancs i caixes. No es pot sortir de la crisi enfortint els instruments financers que l’han provocada.

En comptes de tallar amb les despeses militars i la col·laboració en guerres, continua el discurs oficial segons el qual allò és el que ens proporciona seguretat.

Després d’aquest malbaratament de diner públic, el govern no té autoritat moral per demanar sacrificis en serveis bàsics com educació o sanitat. Serveis que ens proporcionen una seguretat real.

Els professionals de la salut estem molt preocupats per com afecta i afectarà l’actual situació econòmica en l’exercici de la nostra professió i la repercussió directa en els usuaris i usuàries de la salut, que som, alhora, tots nosaltres. 

Marisa Melero em rep afablement a l’eixida de casa seva, que també és casa d’acollida per a dones maltractades pels seus companys, per la família o per la vida. 

El cardenal Vives i Tutó afirmava l’any 1906: “A Espanya la religió mor a poc a poc sota l’ombra de la protecció de l’Estat”. I el 1931, a l’inici de la república, en un informe sobre la situació de l’Església a Espanya encarregat pel cardenal Vidal i Barraquer i que el mateix cardenal va fer arribar a la Santa Seu, s’hi deia: “L’oficialitat del Catolicisme durant la monarquia ha impedit veure l’autèntica realitat: Espanya no és realment el país catòlic que sembla”.

En record de l’Oleguer Bellavista, que em va fer conèixer aquest indret