Ara farà un any, més o menys, vaig dir que ja n’hi havia prou. Feia temps que ho estava parlant amb els meus amics i companys de més confiança, amb l’Alcalde, amb la meva parella i amb la meva família: vint anys són massa, els deia, m’estic fent gran, he de fer-me un lloc al mercat laboral abans no sigui massa tard i, això també, els darrers quatre anys –convulsos i massa exposats per mi– hi van ajudar. Hi havia pensat altres vegades, però aquesta vegada anava en sèrio.

 

“Aquesta crisi és de final de cicle productiu i energètic. Alerta dels excessos de les societats occidentals, i obre la porta al nou paradigma de la sostenibilitat”

Potser algun subscriptor de bona memòria recordarà el títol que encapçala aquest article. És el de la primera entrevista que vam publicar a L’Agulla, en el número 1, l’octubre de 1996. Aquella entrevista la reproduïm aquí a continuació, perquè l’entrevistat, Romuald Grané, va morir el passat 7 de gener, a Mataró, als 88 anys.

 Potser algun subscriptor de bona memòria recordarà el títol que encapçala aquest article. És el de la primera entrevista que vam publicar a L’Agulla, en el número 1, l’octubre de 1996. Aquella entrevista la reproduïm aquí a continuació, perquè l’entrevistat, Romuald Grané, va morir el passat 7 de gener, a Mataró, als 88 anys.

Aquest número de L’Agulla surt a punt de començar la Quaresma. I què podrem dir, des d’una revista que es defineix com a cristiana i d’esquerres, sobre un temps que va associat a pràctiques que porten implícit, en el fons, el plantejament que per plaure Déu cal rebutjar les coses bones que hom pot trobar a la vida i sotmetre’s alhora a disciplines fixades per altres?

 L’enriquiment d’alguns banquers i alts directius d’empresa ha escandalitzat darrerament. I el que és més bo, ha estat qualificat d’il·legítim. Sobta perquè ningú semblava fins ara qüestionar la legitimitat de guanyar sous molt elevats. Tot això ja es veu que és molt confús perquè trepitja el terreny de la moral. Una categoria a la qual la societat no recorre gairebé mai per a fer judicis. 

 L’enriquiment d’alguns banquers i alts directius d’empresa ha escandalitzat darrerament. I el que és més bo, ha estat qualificat d’il·legítim. Sobta perquè ningú semblava fins ara qüestionar la legitimitat de guanyar sous molt elevats. Tot això ja es veu que és molt confús perquè trepitja el terreny de la moral. Una categoria a la qual la societat no recorre gairebé mai per a fer judicis. 

En mayo moría Martí Amagat, sacerdote de Girona y miembro del Foro Joan Alsina. Un persona que ha dejado huella allí por donde ha pasado. La familia quería decir unas palabras en la celebración al igual que pidió al Foro hacer lo mismo. Ante la negativa del obispo a cualquier intervención, al final se pudo consensuar la intervención de la familia y de un miembro del Foro.

La celebración, para unos digna de un capellán, para otros no es eso lo que le hubiera gustado, en aquellos momentos, a Martí ni a la familia ni a los compañeros del Foro.

El mes de maig moria Martí Amagat, capellà de Girona i membre del Fòrum Joan Alsina. Un persona que ha deixat petja allà on ha passat. La família volia dir unes paraules a la celebració igual que demanà al Fòrum fer el mateix. Davant la negativa del bisbe a cap intervenció, al final es va poder consensuar la intervenció de la família i d’un membre del Fòrum.

La celebració, per uns, digna d’un capellà, per altres, no és això el que li hagués agradat, en aquells moments, a en Martí ni a la família ni als companys del Fòrum.