Eduard Ibáñez és advocat i director de Justícia i Pau

Josep Lligadas

Després del 2014, l’any del Tricentenari, ve el 2015, en el qual celebrem un cinquantenari més modestet, i certament molt menys èpic. El 1965, o sigui ara farà cinquanta anys, es va començar a dir la missa en les llengües de la gent, de cara a l’assemblea, i amb un canvi de ritus que els feia molt més propers, participatius, i comprensibles. Va ser en dues etapes: l’una, com un tast, l’1 de gener; i la següent, ja de manera plena, el 7 de març.

Mercè Solé

Com hem dit a l’editorial, aquest és l’últim número en paper de la nostra revista. Ara comencem una nova etapa, en què la rebreu puntualment al vostre correu electrònic. I aquí hi ha una colla de coses a tenir en compte:

1. Ja no rebreu cap més rebut per la subscripció. La quota anual que cobràvem era per cobrir les despeses de paper, impremta i enviament, ja que els qui hem estat fent i gestionant la revista ho hem fet (i ho continuarem fent) gratuïtament. En desaparèixer aquestes despeses, ja no caldrà cobrar res.

Isabel Ortega i Rion és professora 

A L’escola de Ribera (1977), el cantautor valencià Ovidi Montllor rememorava el model d’escola franquista de la postguerra. Deixant de banda els canvis obvis, el final de la cançó em ve al cap repetidament quan penso en el que està passant amb els nostres estudiants en l’actualitat. 

És hora de canvis. L’octubre de 1996, o sigui fa divuit anys, apareixia el primer número d’aquesta publicació. Dèiem llavors que volíem ser un espai de reflexió des de l’àmbit cristià i d’esquerres, obert alhora a qualsevol persona que li pogués interessar.

(Roser Vilaró) Els centres Materno-infantils de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, ubicats al Prat i a Sant Feliu i que donen resposta a tota la Diòcesi, amb dotze places cada un, són projectes d’atenció i suport a la família, en el qual la intervenció es focalitza en la mare i el fill de zero a tres anys, amb l’objectiu d’ optimitzar la seva funció marental, per tal d’afavorir els canvis necessaris en la seva relació amb l’entorn.

(Agustí Cortés) Recordo que en aquesta mateixa sala vam fer una taula rodona sobre la crisi econòmica l’any 2008. Érem més optimistes del que la realitat ha mostrat, tot i que l’esperança cristiana ens empeny i ens sosté. La meva intervenció partirà de l’Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, del papa Francesc, dels números 186 a 216.

L’informe Foessa

(Josep M. Soler) La fe no és una assegurança

(Ángel de Arriba) Vaig formar una petita empresa, el 2007, quan començava la crisi. Vam créixer i rebíem força comandes, fins que vam deixar de cobrar.  Els nostres clients eren empreses privades i institucions públiques. Fèiem una tasca de formació de comercials, i d’organització d’actes. Va arribar un punt que els retards per cobrar eren tan grans que vam haver de plegar. I es va tancar el 2011.