(Regina Goberna, monja) Pel fet de ser monja de Sant Benet, la crisi m’afecta més en el cor, que en la vida diària. És la solidaritat amb els que pateixen, el que em fa sofrir. I a vegades fins ho sents en la pròpia família, i, sobretot en gent molt més desemparada. El que abans veies lluny, en llocs de missió, ara t’adones que s’ha apropat, i si no tingués Fe en Déu, segurament que fins i tot m’inquietaria.

(Pilar García, delegada diocesana de Catequesi del bisbat de Sant Feliu) En aquests moments de crisi, els cristians hem de donar tot el que estigui al nostre abast, per ajudar a aquells que passen per situacions de tribulació, (els cristians quan tenim la possibilitat de fer alguna cosa per als altres, estem obligats a fer-la). El que és més privilegiat materialment, perquè té feina...

(Pilar García, delegada diocesana de Catequesis del obispado de Sant Feliu) En estos momentos de crisis, los cristianos debemos dar todo lo que esté a nuestro alcance, para ayudar a aquellos que pasan por situaciones de tribulación, (los cristianos cuando tenemos la posibilidad de hacer algo para los demás, estamos obligados a hacerlo). Quien es más privilegiado materialmente, porque tiene trabajo ...

(Oriol Domingo, periodista) Un cristià ha de millorar sempre la manera de pensar i viure la fe. Especialment en situacions de crisi social i econòmica com l’actual. Tota crisi interpel·la la nostra consciència humana i cristiana. Aquesta interpel·lació ha de servir per purificar la fe i per anar al que es substancial. El que és prioritari i determinant és estimar Déu i els altres, especialment actuant amb solidaritat amb els que mes pateixen.

(Oriol Domingo, periodista) Un cristiano debe mejorar siempre la manera de pensar y vivir la fe. Especialmente en situaciones de crisis social y económica como la actual. Toda crisis interpela nuestra conciencia humana y cristiana. Esta interpelación debe servir para purificar la fe y para ir a lo que es sustancial. Lo prioritario y determinante es amar a Dios y los demás, especialmente actuando en solidaridad con los que más sufren.

(Paula Carrillo, professora de religió) La fe m’aguanta per no llençar la tovallola i caure en el desànim i el pessimisme del “no hi ha res a fer”. Poder compartir els neguits amb el meu grup d’ACO, i l’acompanyament que faig a un grup de joves de la JOC, m’esperonen i fan créixer el meu compromís.

(Paula Carrillo, profesora de religión) La fe me sostiene para no tirar la toalla y caer en el desánimo y el pesimismo del "no hay nada que hacer". Poder compartir las preocupaciones con mi grupo de ACO, y el acompañamiento que hago a un grupo de jóvenes de la JOC, me estimula y hace crecer mi compromiso.