(Mercè Solé) El nostre equip va prendre part de les Jornades organitzades per la Delegació de la Pastoral Obrera d’Espanya, que van tenir lloc a Àvila els passats 17 i 18 de novembre. Ens hi van convidar especialment perquè expliquéssim la nostra experiència al bisbat.

Hi van prendre part una setantena de persones, la major part delegats de pastoral obrera i militants de la JOC, l’ACO i l’HOAC.

(Jordi Tres, prevere) Moltes vegades penso que he assolit el cim, que he arribat a un cert nivell de vida cristiana. Hi ha maneres de pensar que  fan que els cristians deixem de tocar de peus a terra. La convocatòria que fa el sant Pare de l’Any de la Fe és un bon motiu per a repensar la pròpia història. Molt sovint ens cal aturar-nos i mirar el camí fet amb serenor i pau. 

(Jordi Tres, sacerdote) Muchas veces pienso que he alcanzado la cima, que he llegado a un cierto nivel de vida cristiana. Hay maneras de pensar que hacen que los cristianos dejamos de tocar con los pies en el suelo. La convocatoria que hace el Papa del Año de la Fe es un buen motivo para repensar la propia historia. Muy a menudo nos hace falta parar y mirar el camino hecho con serenidad y paz.

(Jesús Renau, jesuïta) Sí, realmente me afecta. Es como un horizonte que tengo presente de formas diversas y en situaciones variables. No quiero quedar al margen de lo que está pasando. Leo la prensa, veo la televisión, intento estar al corriente y hacerme una idea de lo que pasa, de las causas, los efectos y las posibles salidas. En el barrio donde vivo es patente la crisis y tiene rostros humanos concretos.

(Jesús Renau, jesuïta) Sí, realment m’afecta. És com un horitzó que tinc present de formes diverses i en situacions variables. No vull restar al marge del que està passant. Llegeixo la premsa, veig la televisió, intento estar al corrent i fer-me una idea del què passa, de les causes, els efectes i les possibles sortides. En el barri on visc és patent la crisi i té rostres humans concrets. A cops fins em commou.

(Agustí Panyella, sacerdote) En primer lugar hay que decir que, como sacerdote, el Año de la Fe es todo un gozo inesperado, porque con la comunidad cristiana de Sant Joan Baptista de Vilanova estamos, bajo este motivo, movidos a una renovación espiritual concretada en un tiempo asambleario bajo esta temática, y eso me motiva especialmente.

(Agustí Panyella, prevere) En primer lloc cal dir que com a prevere, l’Any de la Fe és tot un goig inesperat, per que amb la comunitat cristiana de Sant Joan Baptista de Vilanova estem, sota aquest motiu, moguts a una renovació espiritual concretada en un temps assembleari sota aquesta temàtica, i això em motiva especialment.