Mentre torno de Lleida, escolto la música de Franco Battiato. He participat al IV Congrés d'Espiritualitat que han organitzat els Carmelites i que ha congregat més de dues-centes cinquanta persones. Hi he contribuït altres vegades. Fa uns anys el congrés versava sobre la figura i l'obra d'Edith Stein (1891-1942) i recordo molt bé les ponències que s'hi van exposar. Aquest any ha donat voltes al testimoni de Sant Pau i ha congregat figures excel.lents de la teologia, com Juan Martín Velasco i Armand Puig, entre altres. He gaudit aquest matí en la sessió dedicada a la vida interior.

Tinc una especial tendència a llegir els autors que no pensen com jo. Fins i tot aquells que se situen a les meves antípodes polítiques, socials i religioses. No ho faig per massoquisme, ni tampoc perquè m'agradi torturar-me. Ho faig per higiene mental, per esbrinar els arguments dels altres, per veure la seva lògica i entendre les raons de fons que addueixen.

Em convoquen a Ràdio Estel per intervenir en una tertúlia que pinta francament bé. Eulàlia Tort, la conductora del programa, reuneix al voltant d’una taula el President Jordi Pujol, el professor Gregori Luri, especialment conegut pel seu llibre L’escola contra el món, el sociòleg Joaquim Cervera i un servidor. Ens han cridat a parlar de la vida líquida, fent referència a la coneguda expressió de Zygmunt Bauman que tant ressò ha tingut a través dels seus assaigs.

Arribo a Àvila a les onze de la nit. És dissabte, vigília del meu sant. Li dic al taxista que em porti a la Universitat de la Mística i em condueix a un complex extraordinàriament modern, regentat pels Carmelites d’Àvila. És un centre d’altíssima qualitat on es celebren tota mena de conferències, congressos i encontres sobre mística i espiritualitat. L’any passat també em van convidar i vaig tenir ocasió de saludar Juan Martín Velasco, Miguel García-Baró i Gabriel Amengual, entre altres.

Em conviden, per segon any, a Torino spiritualità. M’agrada venir a aquesta ciutat. És meravellosa: llibreries de vell a cada cantonada, places empedrades, molts carrers porticats i el riu Po. És recomanable aixecar-se ben d’hora i anar a córrer al costat del riu Po. Tot és molt verd i hi ha un camí especialment arranjat per ciclistes i corredors de fons. Per cert, sota un pont es pot llegir un fragment del Zaratustra en record de l’estada de Friedrich Nietzsche en aquesta bella ciutat.