El Temps de la Creació és una iniciativa ecumènica, reconeguda oficialment i impulsada per les principals Esglésies cristianes, per promoure a tot el món  la pregària i l’acció per la cura de la creació, especialment en el període que va de l’1 de setembre al 4 d’octubre.

Una constant dels darrers anys, per part de determinats sectors socials, polítics i mediàtics ha estat intentar imposar la idea que a Catalunya es trencava la convivència. Cap indicador però d’aquest fenomen, més enllà d’alguna anècdota d’impossible verificació. Aquest discurs ha intentat fer fortuna imposant alguns tòpics com la fractura social, la tensió, el clima irrespirable, per acabar parlant de violència.

Sovint parlar en tant que catòlic sobre aspectes polítics és motiu d’escàndol o d’incomprensió. Professar-se catòlic no és un fet circumstancial en la vida d’una persona, com sí ho són altres adscripcions socials, esportives, culturals, àdhuc polítiques.

Viure la fe és néixer de nou i aquesta realitat transforma la vida sencera de la persona: els valors, les actituds, l’estil de vida. Transformats per la fe, cerquem una unitat de vida entre el pensar, el dir i el fer, seguint el model de Jesús i compromesos a edificar la civilització de l’amor que ell ens va ensenyar.

La tradició de la missa de l’11 de setembre oferta pels patriotes catalans que ens han precedit arrenca de 1886. Aquell any s’anuncià la celebració d’una missa amb una esquela publicada al periòdic Lo Barcelonès, que deia, d’acord amb el text i ortografia originals: “Aniversari en sufragi dels que moriren en defensa de les llibertats catalanes lo dia 11 de setembre de 1714.

A Catalunya –i també en el context de tot l’Estat Espanyol- la proposta de la laïcitat de l’Estat o dels poders públics –que és un principi àmpliament acceptat- es converteix massa fàcilment en la promoció o la pràctica d’un laïcisme excloent del fet religiós, àdhuc agressiu.

“Catalunya viu un atzucac polític i jurídic des que el Tribunal Constitucional va amputar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que havia estat aprovat pel nostre Parlament i ratificat per les Corts de l’Estat i per referèndum del poble de Catalunya”. Amb aquestes paraules s’iniciava la crida feta per un primer grup d’entitats cristianes, per tal que el cristians i les seves entitats s’adherissin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Enguany, especialment adreçada als meus fills i llurs parelles, vaig voler donar contingut a la nadala, parlant de la senzillesa, seguint el fil ja apuntat aquí mateix: Senzillesa, per salvar el món i salvar-nosEl resultat va ser un recull de 34 propostes pràctiques per fer camí de senzillesa i, així, millorar la vida.

El passat novembre es va celebrar la Jornada anual del Grup Sant Jordi dedicada al tema: Déu: filosofia i conversió.

Llegir i rellegir Laudato Si’, aquesta rica i profundament inspiradora encíclica que ens ha regalat el Papa Francesc, m’ha fet pensar en quelcom sobre la senzillesa trobat fa anys en un llibre de moral (Como tomar decisiones: sabiduria practica para cada dia de Peter Kreeft. Rialp, 1993).

1 de setembre

Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació