El Departament d’Educació de la Generalitat passa, sense solució de continuïtat, de les abrandades proclames en favor de l’autonomia dels centres docents, sovint pronunciades amb el seu estil tant personal pel propi Conseller, a donar indicacions sobre la no conveniència que es parli de les consultes sobiranistes en hores de classe (potser indicacions subtils, però que ja han fet desdir de fer-ho a un institut).

En aquest temps de modernitat avançada en el que vivim (la postmodernitat crec que va ser un xarampió o una febrada de creixement que molts ja han superat), la qüestió de les adscripcions religioses personals no és pas simple. És poden donar en plans molt diversos i en infinites combinacions: el sociològic, el cultural, l’ètic, el de fe i creença... En que creuen els que creuen és un interrogant ple de sentit.

L’islamisme és l’amenaça totalitària de la humanitat en el segle XXI, tal com el comunisme i el nazisme ho foren en el segle XX. Potser d’aquesta segona part de l’afirmació ens en vàrem donar compte massa tard i encara resten alguns dels que han volgut ocultar o dissimular la estreta identitat entre ambdós formes de totalitarisme. Després del regueró de morts i barbàrie que cadascun ha deixat, el joc de discutir quin era pitjor, només pot ser fruit del cinisme més brutal o  de la devastació moral més absoluta.

Més d’un cop, parlant amb educadors del nou context multicultural que es dóna a les nostres escoles, he utilitzat el concepte –poc científic, però expressiu- de papanatisme multicultural per expressar allò en el que no hem de caure. Acollida, respecte, valoració de la diferència... però sense papanatisme multicultural.

 

Sempre plou sobre mullat. Treball ha portat a la fallida 25 llars infantils laborals de caràcter social, com ja he denunciat des d’aquí, i ara els ofereix una almoina per acabar l'any i tanca definitivament la finestreta i dona per acabat el problema!

La història d’aquest país –i la del nostre etern veí- és tant salvatge que dona per a un extens martirologi civil. Massa personalitats que, tràgica paradoxa, els mèrits més rellevants de la seva vida acaben sent la seva mort. El president Companys n’és un representant eloqüent.

 

Hi ha dies, com avui, que sospites que el costum de despertar amb un programa informatiu de la ràdio, pot ser greument perjudicial per a la salut.

Passant pels carrerons estrets del Raval de Barcelona, mig contenint la respiració, per la fortor dels pixats, salvant els que em pidolen una cigarreta o un euro, m’he d’apartat per donar pas a la grua de la guàrdia urbana. Deu ser l’únic servei municipal que funciona a ple rendiment! Bon dia Barcelona!

Fa pocs dies, el president de la Generalitat, José Montilla, inaugurant la nova llar d'infants de Canovelles, va afirmar tot cofoi que "cinc anys després pràcticament hem assolit del tot aquell objectiu (de 30.000 noves places) i, atenent les peticions dels ajuntaments, superarem aquella xifra, arribant a unes 41.000 places".