Vaig tenir el goig d’acompanyar l’equip humà d’aquesta escola en la visita que els va fer el Conseller d’Educació a poc de l’inici de curs d’enguany.

Aviat entrarem ja a mitjans d’octubre i, malgrat sembli extrany, el curs escolar no ha començat per a tothom.

Ha començat el curs escolar a Catalunya amb una xifra rècord d’estudiants. Ni tant per raons demogràfiques sinó per l’increment d’alumnat en nivells postobligatoris. Una dada directament relacionada amb la crisi i l’atur. El mercat de treball ja no té efecte crida per als més joves.

Pensava que la profunds crisi multifactorial i multidimensional que estem vivint i el patiment real i tangible que està produint podria aportar un cert pudor i sobrietat a la vida pública (necessitat obliga!) i frenar el triomf de la banalitat en el debat social, polític i cultural. Però sembla que ni això ens donarà de si aquesta crisi.

Mai com en aquest inici del curs escolar he vist realitzada amb tanta perfecció aquesta màxima del literari príncep de Lampedusa o la del, més nostrat, capità enciam: els petits canvis son poderosos.

Algunes declaracions dels dirigents de Barcelona Acció Solidària amb motiu del retorn de dos dels seus membres després d’un llarg segrest, ben amplificades per l’ampli ressò mediàtic de la noticia del seu alliberament, deixen un cert regust de preocupació.

Sembla que el 24 d’octubre ens tornaran a cridar a votar. Periòdicament votem, si, però la democràcia catalana està segrestada pels partits polítics. Cap de les promeses fetes en aquesta direcció (llei electoral, finançament dels partits...) s’ha acomplert, ni hi ha cap signe de que els partits parlamentaris vulguin encarar aquestes qüestions més enllà de les mútues crítiques carregades d’hipocresia i cinisme.

Aquest va ser el tema del darrer Debat d’Educació del curs, celebrat l’1 de juny.  Gràcies a l’excel·lent web d’aquests debats, podem apropar-nos a l’exposició que va fer Roser Salavert, Doctora en Gestió Educativa i directora general de les escoles públiques del districte escolar 3 de Nova York.

L’escola cristiana de Catalunya (titulars, professorat i AMPAs) junt a les principals organitzacions de l’escola concertada, han convocat una concentració davant el Palau de la Generalitat, per al dijous dia 17 de juny, amb el lema: no a la discriminació!

Aquesta convocatòria és un fet insòlit. Mai l’escola cristiana havia convocat un acte al carrer i amb aquest marcat caràcter de protesta. Mai l’escola concertada havia fet una convocatòria conjunta amb el grau d’unitat que caracteritza aquesta.

Crec que cal dir alguna cosa sobre les mesures contra el dèficit públic –que no contra la crisi, no ens confonguem-, que anuncien els governs espanyol i català i en concret de la repercussió a l’escola concertada que va anunciar dimarts el Conseller Castells.