Publicat al blog de Xarxanet

Les recents eleccions municipals han posat en evidència una correlació molt directa entre la manca d’abordatge dels problemes o desajustaments relacionats amb el fenomen migratori dels darrers anys i la crisi econòmica (o fins i tot la negació primària de poder parlar de “problemes”) i els rèdits electorals d’aquells que n’han fet bandera i han proposat falses solucions de marcat caràcter xenòfob.

Per aquells que vivim d’un sou i ens passem anys i anys pagant una hipoteca la relació amb les entitats bancàries, sigui quina sigui la seva naturalesa, no acostuma a ser idíl·lica. Des del punt de vista comercial o de l’activitat pròpiament bancària es possible que no notem cap diferència entre un Banc i una Caixa d’Estalvis.

Divendres es va celebrar una molt interessant jornada sobre la pobresa infantil a Catalunya, organitzada per FEDAIA, la Fundació Pere Tarrés i Càritas. Després d’un colpidor anàlisi de la situació, que no ens deixa gens ben parats com a país i societat, es van formular propostes per superar o reduir la pobresa. Propostes des del rigor i l’anàlisi acurada d’allò que està funcionant en altres llocs.

Amb la seva habilitat per captar moments col·lectius, Jordi Pujol, referint-se a tot el procés de l’Estatut de 2006 va sintetitzar-lo amb aquell “no ens hem agradat”.
 
Aquesta imatge, però a l’inrevés, m’ha vingut al cap pensant en el viscut per l’església catalana la jornada del 7 de novembre de 2010.
 

Una breu ressenya de Melcior Comas a Presència, una setmana d’agost, em va cridar l’atenció, setmanes després vaig comprar el llibre de Yannick Haenel i no fa gaire el vaig llegir.

Això del cost de la visita del Papa ja cansa! (perdoneu, però algú ho havia de dir). El problema deu ser meu per llegir massa premsa i escoltar tant els informatius de la ràdio, però tot i contribuir més a una polèmica absurda, si no ho dic rebento. Disculpeu adoptar la poc original però simpàtica forma del rondinaira del Polònia televisiu.