Una de les virtuts del moviment sobiranista català és la seva radicalitat democràtica. El debat, previ al de la independència, sobre el Dret a decidir pot semblar a alguns un “marejar la perdiu”, una manca de claredat en la proposta o una prudència sospitosa de manca de convicció. Però, a desgrat dels impacients –entre els que hi ha dies que m’hi compto-, cal dir que és un clar encert estratègic.

En la Doctrina social de l’Església hi ha dos principis especialment il·luminadors per als moments en que vivim. D’una banda el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles i, d’altra, la primacia de la voluntat popular, democràticament expressada, per sobre dels mecanismes de la força o de la coacció en la vida política.
 

Vàrem anunciar el Simposi "Repensar el sentit de l’educació avui" (dilluns 15 i dimarts 16 d’abril de 2013)  al programa  La crisi de l'educació, a "Signes dels temps" - Televisió de Catalunya. 

Podeu veure el programa clicant aquí. 

L'escola del país no està pas per sota de la "mitjana" i mereix la confiança de la societat al servei de la qual treballa. Crec que cal dir-ho, més enllà de l'autocrítica i la voluntat de millora constant que el món educatiu ha de tenir. L'ensenyament a Catalunya mereix també un més alt nivell d'autoestima.

La guerra bruta contra Catalunya està desfermada. En aquesta fase consisteix a estendre la sensació que la corrupció pública i política és un mal genuïnament català i que és dona a casa nostra en proporcions majors.

No pretenc negar la corrupció, però sí es prou evident que la conclusió a la que es vol arribar és falsa i fruit d’una manipulació gegantina.

Portem ja algunes setmanes de febre sobre la difusió a les xarxes socials de continguts que van des de la broma de mal gust fins a l’autèntica agressió o assetjament moral. Amb la preocupació afegida que sovint son menors els actors o els destinataris d’aquests missatges.

Des que un sociòleg madrileny va fer fortuna als anys 70 amb la frase, impactant però falsa, “la universitat, fàbrica d’aturats” -que fins i tot va donar títol a un llibre seu-, periòdicament surten estudis o afirmacions gratuïtes de pretesos experts sobre la pèrdua de valor de canvi de l’estudi i de l’obtenció de titulacions acadèmiques.

El ministre Wert ha presentat un segon esborrany d’avantprojecte de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE),, que és la reforma educativa que vol impulsar el govern espanyol.

D’entrada cal insistir que, en els aspectes pedagògics, és una reforma tan innecessària com inútil. Les reformes pedagògiques del segle XXI s’han de fer des dels centres educatius i en una dinàmica de millora contínua, i no amb aparatoses reformes legals que semblen canviar-ho tot però que no canvien en res les pràctiques escolars.

Les escoles concertades de Catalunya fa temps que resistim en una situació d’extrema duresa han d’afrontar sense els recursos adients múltiples dificultats.

L’Església jeràrquica no té que pronunciar-se, com a tal, en la qüestió de la configuració política de Catalunya. No hi ha en joc criteris de fe o de moral que justifiquin un pronunciament sobre aquesta matèria. Encara que no plagui a tothom, trobo força evident aquesta afirmació. Per ara l'enquesta d'aquest portal també dona un resultat unànim en el mateix sentit.