El proper dissabte, 9 de novembre, si Déu vol, tindrà lloc l’IX Jornada del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans i dels Equips de Pastoral Política i Comunicació, amb el tema “Alçada moral i dignitat política”.
 

L’11 de setembre d’enguany, a banda de la dimensió més estrictament política amb la Via Catalana, n’ha tingut una de cívica, històrica i cultural. Coincidint amb la Diada s’ha donat inici als actes de commemoració del tres-cents ani­versari dels fets del 1714. Activitats que s’estendran al llarg d’un any, fins a l’11 de setembre de 2014.
 

Les paraules de Jesús Renau, que tenim el goig de llegir també a Catalunya Religió, sempre aporten. Sovint motiven a la pregària tant si en fa una invitació explícita com si no.

La seva nota del 25 d’agost en el blog que té en aquest portal, Sóc a la llista vermella, m’ha empès a escriure sobre el tema.

Una de les virtuts del moviment sobiranista català és la seva radicalitat democràtica. El debat, previ al de la independència, sobre el Dret a decidir pot semblar a alguns un “marejar la perdiu”, una manca de claredat en la proposta o una prudència sospitosa de manca de convicció. Però, a desgrat dels impacients –entre els que hi ha dies que m’hi compto-, cal dir que és un clar encert estratègic.

 

En la Doctrina social de l’Església hi ha dos principis especialment il·luminadors per als moments en que vivim. D’una banda el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles i, d’altra, la primacia de la voluntat popular, democràticament expressada, per sobre dels mecanismes de la força o de la coacció en la vida política.
 

L'escola del país no està pas per sota de la "mitjana" i mereix la confiança de la societat al servei de la qual treballa. Crec que cal dir-ho, més enllà de l'autocrítica i la voluntat de millora constant que el món educatiu ha de tenir. L'ensenyament a Catalunya mereix també un més alt nivell d'autoestima.

La guerra bruta contra Catalunya està desfermada. En aquesta fase consisteix a estendre la sensació que la corrupció pública i política és un mal genuïnament català i que és dona a casa nostra en proporcions majors.

No pretenc negar la corrupció, però sí es prou evident que la conclusió a la que es vol arribar és falsa i fruit d’una manipulació gegantina.

Portem ja algunes setmanes de febre sobre la difusió a les xarxes socials de continguts que van des de la broma de mal gust fins a l’autèntica agressió o assetjament moral. Amb la preocupació afegida que sovint son menors els actors o els destinataris d’aquests missatges.

Des que un sociòleg madrileny va fer fortuna als anys 70 amb la frase, impactant però falsa, “la universitat, fàbrica d’aturats” -que fins i tot va donar títol a un llibre seu-, periòdicament surten estudis o afirmacions gratuïtes de pretesos experts sobre la pèrdua de valor de canvi de l’estudi i de l’obtenció de titulacions acadèmiques.