Dijous passat tingué lloc al Congrés la votació plenària sobre el Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOMLOE). El seu caràcter de llei orgànica obligava a votar el text en la seva integritat.

La tramitació que actualment s’està duent a terme al Congrés en relació a la reforma educativa continguda en la futura Llei Orgànica de Millora de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE) suscita inquietud i, dins de la comunitat educativa, són moltes les veus que n’han mostrat profunda preocupació.

L’educació és, en si mateixa, un importantíssim servei essencial i, com a tal, ha de concentrar no pocs esforços i atencions del poder públic per assegurar-ne la universalitat, la qualitat, etc.

Ahir dilluns, 12 d’octubre, es va cloure el Dia Mundial dels Docents, celebrat cada any per a commemorar la signatura de la Recomanació conjunta de la OIT i la UNESCO relativa a la situació del personal docent (1966), que estableix els drets i les responsabilitats dels docents i les normes per a la seva formació inicial, el seu desenvolupament professional continu, la seva contractació, la seva ocupació i les seves condicions d'ensenyament i aprenentatge.

La llibertat dels pares per triar, en la mesura del possible, el tipus d'educació que volen per als seus fills i filles; el centre on volen que rebin l'educació (que no només la instrucció) és un dret fonamental, reconegut com a tal per la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i per la Constitució Europea i per la resta de l’ordenament, nacional i internacional.

Un dels perills de la informació és la producció excessiva. Tot i que els manuals de comunicació diuen que en temps de pandèmia la font oficial ha de difondre missatges de manera constant a través dels mitjans disponibles, disposar de massa informació, encara que sembli un contrasentit, no serveix per a instruir-nos, sinó que pot desinformar-nos i confondre’ns, convertint-ne en perjudicial la permanent presència i fàcil accés.

L’infrafinançament dels centres concertats, reconegut per totes les institucions del país, continua sent un obstacle evident, objectiu i profundament injust que impedeix que encara més famílies puguin optar per l’escola concertada. La insuficiència de recursos és un greu impediment a l’exercici del dret a la llibertat d’elecció de centre, que cal eliminar fugint de discursos tergiversats i demagògics.