Aquests darrers dies, el debat al voltant de l’escola concertada ha tornat a adquirir un especial protagonisme. Dimecres passat, dia 1 de juliol, el document de conclusions de la Comissió de Reconstrucció del Congrés promogut pel PSOE i per Unidas-Podem tirava endavant amb el suport d’ERC, l’abstenció de Bildu i els vots en contra de PP, Ciudadanos, PNV i JxCat.

Iniciem la segona setmana de retorn a les escoles en aquesta reobertura parcial del mes de juny, però amb l’horitzó posat en el gran repte del setembre i, en general, del proper curs.

Iniciem la tercera setmana de confinament, de manifestació amb tota cruesa de l’evolució de la pandèmia sobre la qual els mitjans ja en parlen a bastament.

La setmana que hem acabat ens ha fet prendre consciència de la colossal dimensió de la pandèmia del Covid-19. A la declaració de l’Organització Mundial de la Salut, dimecres dia 11, a casa nostra s’hi sumava aquella mateixa nit el brot d’Igualada, preludi de l’anunci que dijous dia 12 feia el President de la Generalitat en què ordenava el cessament d’activitats dels centres educatius a partir de divendres dia 13.

En pocs dies hem demanat la participació de la comunitat educativa, i d’altres persones del seu entorn, en el procés d’al·legacions als decrets. Primer per al de Programació i admissió. Ara pel de Concerts. Sens dubte, les més de 122.00 al·legacions, a les quals s’han de sumar entre 15 i 20.000 al·legacions lliurades directament , han tingut una acollida excepcional en els àmbits polítics, parlamentaris, institucionals i socials. També hem pogut seguir el ressò als mitjans de comunicació.

En pocs dies hem demanat la participació de la comunitat educativa, i d’altres persones del seu entorn, en el procés d’al·legacions als decrets. Primer per al de Programació i admissió. Ara pel de Concerts. Sens dubte, les més de 122.00 al·legacions, a les quals s’han de sumar entre 15 i 20.000 al·legacions lliurades directament , han tingut una acollida excepcional en els àmbits polítics, parlamentaris, institucionals i socials. També hem pogut seguir el ressò als mitjans de comunicació.

 

 

El passat divendres i dissabte tingué lloc a Barcelona la 13a Jornada de Pastoral Educativa, que, sota el lema Portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres (2 Co 4-7), aplegà més d’un centenar de pastoralistes, mestres i professors de Religió al Seminari Conciliar de la capital catalana.

Seguint la regla no escrita, però absolutament actual, que cada govern central que assumeix les tasques executives ha de modificar la legislació educativa, PSOE i Unides Podem signaven el 31 de desembre de l’any passat el document “Coalición Progresista. Un nuevo acuerdo para España”, un conjunt d’acords de govern per a tota la legislatura que vincularien els Pressupostos Generals de l’Estat i que haurien d’elaborar-se en base a aquests pactes.

«Quan es diu a l'incís segon de l'article 27.1 que es reconeix la llibertat d'ensenyament, la Constitució està afirmant que el dret de tots a l'educació s'ha de fer dins d'un sistema educatiu plural, regit per la llibertat. Es tracta, doncs, d'una norma organitzativa que serveix de cobertura a diverses llibertats concretes, d'un principi que constitueix la projecció en matèria educativa de dos dels valors superiors del nostre ordenament: la llibertat i el pluralisme».