Les eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar ahir, 14 de febrer. Es van constituir tots els col·legis electorals amb normalitat, després d’una setmana prèvia d’incertesa en què milers de persones presentaren al·legacions per no assistir a la mesa electoral. La jornada va transcórrer sense incidents, amb la restringida i habitual acció que marca la pandèmia, i no gaire atractiva meteorològicament parlant.

Som a sis dies de la jornada electoral del 14 de febrer. La setmana passada anunciàvem el que podria ser el ‘programa electoral’ de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, tot i que no hem enganxat cartells ni organitzat mítings. Sí que ho han fet les diverses forces polítiques que concorren a aquestes eleccions. També hem pogut llegir els seus programes electorals. La campanya electoral compleix els rituals, adaptada a les circumstàncies de la pandèmia.

      

A la FECC, el curs va arrencar amb importants canvis que afecten l’Àrea Pedagògica.

Som davant un procés electoral que un ampli sector social coincideix a qualificar de, com a mínim, estrany, a causa dels esdeveniments que l’envolten, àmpliament coneguts. Avui dilluns, el TSJ publica la resolució que declara nul el decret que ajornava els comicis al 30 de maig, notícia que avançava divendres passat. El Govern ha anunciat que no presentarà recurs i, en conseqüència, sembla que la comesa electoral que començà el mateix divendres finalitzarà amb la votació el 14 de febrer.

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya aplega un col·lectiu ric i plural, amb 153 institucions titulars, que ho són de 396 escoles arrelades als pobles, barris i ciutats dels 124 municipis i 36 comarques de Catalunya on són ubicades i que ofereixen diferents i singulars propostes de servei, en cada cas amb valors propis i específics.

La tramitació de la LOMLOE ha tornat a posar sobre la taula el recurrent debat entorn l’educació al nostre país, reflex de la manca de superació de la dicotomia entre les dues concepcions del servei i l’absència d’un pacte educatiu a l’Estat no resolta encara.

La previsió del tràmit de la LOMLOE ens indica que hi ha voluntat d’aprovar-la abans de finalitzar l’any. No podem entendre un compte enrere tan accelerat per aprovar una Llei que és inconvenient per partida triple: pel moment triat per a la tramitació, per les formes que s’han utilitzat i pel contingut.