El passat dimarts, 4 d’abril, es va publicar la resolució que donava el tret de sortida al procés de preinscripció i matrícula del proper curs. Estem en plena campanya, doncs, quelcom que es fa palès en l’extraordinària feina que es porta a terme des de cadascuna de les escoles cristianes titulars i directors, docents i personal d’administració i serveis. Hem fet i seguim fent els deures.

En els darrers anys, la Formació Professional s’ha consolidat com a oferta formativa de qualitat orientada a una més directa inserció laboral. Així, ha esdevingut motor de transformació més enllà del sistema educatiu, prenent cada cop més importància la relació entre les empreses i les escoles, que d’aquesta manera poden oferir una formació de qualitat. Igualment, la Formació Professional ha esdevingut un element estratègic per sortir de la crisi.

El passat dimecres, 14 de març, us fèiem arribar el cartell del que havia de ser una manifestació en defensa de la immersió lingüística i el model educatiu català. Per a sorpresa de molts de vosaltres, però, l’endemà, 15 de març, ens en desvinculàvem i anunciàvem que no hi assistiríem i fèiem una crida a no participar-hi. Quins en van ser els motius?

Els darrers dies, des de les escoles cristianes hem escoltat amb preocupació un seguit de declaracions del president, la vicepresidenta, el secretari d'estat d'educació i el delegat a Catalunya del govern de l'Estat, totes donant a entendre que des del Ministeri d’Educació i des del propi govern de l’Estat tenen la intenció de modificar el model d’immersió lingüística a Catalunya amb l’ànim de satisfer la petició d'alguns ciutadans que voldrien incrementar les hores de castellà a les escoles de Catalunya.

Dissabte 20 de gener ens assabentàvem del traspàs de Miquel Garcia Casaponsa, que havia estat Director General de Centres Concertats i Centres Privats del Departament d’Ensenyament.

El temps d’Advent avança tot obrint finestres del seu calendari.

El context sociopolític extraordinari –fora de l’ordinari- que afecta en aquests moments la societat catalana arriba a tots els sectors, també a l’escolar.

Fa dies que des d’aquest espai insistim en un missatge encaminat a l’ànima de la nostra acció: un aprenentatge i formació fidel als nostres caràcters propis, fomentant en les nostres aules un clima de pau, fraternitat, diàleg i conciliació, genuïns pilars de la nostra societat i, alhora, apel·lar a fer una lectura serena de tot el que anem vivint treballant per contribuir a una solució pacífica i democràtica.

En aquesta successió vertiginosa d’esdeveniments que ens toca viure, l’escola torna a ser centre d’atenció de certs debats que ens costa d’entendre i d’acceptar i que ens dolen. Els darrers dies s’han fet públiques declaracions de diversos representants parlamentaris o del govern de l’Estat entorn un pretès adoctrinament i incitació a l’odi nascuts en el sí de les escoles.

Dissortadament a les escoles, com a la resta de la societat catalana, no els és fàcil de sostreure’s del debat polític i social. Són dies de marcada transcendència i determinades afirmacions contribueixen a mantenir encesa la flama de la preocupació.