L’educació és, en si mateixa, un importantíssim servei essencial i, com a tal, ha de concentrar no pocs esforços i atencions del poder públic per assegurar-ne la universalitat, la qualitat, etc.

Ahir dilluns, 12 d’octubre, es va cloure el Dia Mundial dels Docents, celebrat cada any per a commemorar la signatura de la Recomanació conjunta de la OIT i la UNESCO relativa a la situació del personal docent (1966), que estableix els drets i les responsabilitats dels docents i les normes per a la seva formació inicial, el seu desenvolupament professional continu, la seva contractació, la seva ocupació i les seves condicions d'ensenyament i aprenentatge.

La llibertat dels pares per triar, en la mesura del possible, el tipus d'educació que volen per als seus fills i filles; el centre on volen que rebin l'educació (que no només la instrucció) és un dret fonamental, reconegut com a tal per la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i per la Constitució Europea i per la resta de l’ordenament, nacional i internacional.

Un dels perills de la informació és la producció excessiva. Tot i que els manuals de comunicació diuen que en temps de pandèmia la font oficial ha de difondre missatges de manera constant a través dels mitjans disponibles, disposar de massa informació, encara que sembli un contrasentit, no serveix per a instruir-nos, sinó que pot desinformar-nos i confondre’ns, convertint-ne en perjudicial la permanent presència i fàcil accés.

No diem res de nou quan afirmem que la situació que estem vivint ens duu a encarar-nos a un curs escolar que es preveu atípic, on sorgiran dubtes i dilemes i on la incertesa de futur, les consignes sanitàries que s’han de complir, la reorganització escolar, la complexitat de reconvertir l’acció educativa i els limitats recursos dels quals disposem se sumaran als reptes habituals de la nostra tasca educativa.

L’infrafinançament dels centres concertats, reconegut per totes les institucions del país, continua sent un obstacle evident, objectiu i profundament injust que impedeix que encara més famílies puguin optar per l’escola concertada. La insuficiència de recursos és un greu impediment a l’exercici del dret a la llibertat d’elecció de centre, que cal eliminar fugint de discursos tergiversats i demagògics.

Aquests darrers dies, el debat al voltant de l’escola concertada ha tornat a adquirir un especial protagonisme. Dimecres passat, dia 1 de juliol, el document de conclusions de la Comissió de Reconstrucció del Congrés promogut pel PSOE i per Unidas-Podem tirava endavant amb el suport d’ERC, l’abstenció de Bildu i els vots en contra de PP, Ciudadanos, PNV i JxCat.

Iniciem la segona setmana de retorn a les escoles en aquesta reobertura parcial del mes de juny, però amb l’horitzó posat en el gran repte del setembre i, en general, del proper curs.

Iniciem la tercera setmana de confinament, de manifestació amb tota cruesa de l’evolució de la pandèmia sobre la qual els mitjans ja en parlen a bastament.