×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Hola Centpeuaires,

Avui entrevistem Llorenç Castelló, director de l’Escolania de Montserrat, perquè el pugueu conèixer millor.

On i quan vas néixer?

Vaig néixer a Barcelona a l'any 1976, en un barri molt humil.

Per què vas voler ingressar a l’Escolania com a escolà?

Bé, de fet, jo no tenia cap interès d’entrar a l’Escolania, però hi havia un antic escolà del meu barri que es deia Pere Pagès que va saber (per mitjà del meu avi) que tenia bona veu. Ell, en Pere Pagès, va comunicar-ho als meus pares, i ells em van portar a fer les proves. Finalment, el Pare Ireneu em va comunicar que havia entrat.

I per director?

Va ser una demanda que em van fer des de l’Escolania perquè jo era sotsdirector. Jo vaig entrar de sotsdirector perquè el prefecte de l’Escolania m’ho va demanar, i ho vam estar parlant durant uns dies, i al final vaig dir que sí.


Ens podries explicar com era l’Escolania quan tu eres escolà?

D’entrada, l’Escolania era de dilluns a diumenge, i les famílies pujaven el diumenge si volien dinar amb nosaltres. Alguns diumenges, si anaves ràpid, podies anar fins a casa, però no més d’una o dues hores. Si no, el que podies fer era quedar-te a dinar a l’Escolania. Alguns dissabtes els dedicàvem a fer una sortida molt llarga a la muntanya al matí, i a la tarda a fer un assaig de dues horetes.

Era difícil en aquells moments estar a l’Escolania?

Bé, tot depèn de si t’agrada el que fas, si t’ho passes bé, si tens amics. Era com ara, hi havia gent que s’enyorava molt i hi havia gent que no. Jo no m’enyorava gaire perquè el primer any em van fer bisbetó i em vaig sentir més acollit.

Quins instruments tocaves?

Jo tocava l’oboè i el piano. El piano era com ara, quan entraves al cor te'l feien tocar.

La teva vocació per la música va començar a l’Escolania o per alguna cosa més?

Sí, sí, la meva vocació per la música va començar aquí. Fins i tot recordo la conversa dels meus pares amb l'educadora, i ella em va dir que seria arquitecte i jo li vaig dir que jo volia ser director. Al final vaig tornar aquí a l’Escolania i vaig poder entrar com a sotsdirector i al final vaig acabar sent director.
Creus que en un futur podria haver-hi nenes a l’Escolania?

Jo no puc dir que no. Això depèn de moltes coses. Si no hi ha prou nens candidats, potser sí que passaria. Fa temps, hi va haver el plantejament de posar-hi nenes, i tothom m'ho pregunta encara. Un altre inconvenient seria que canviaria el color de so del cor, i també s’haurien de fer obres a l’edifici perquè ara no està fet per nois i noies.

Quin creus que serà el futur de l’Escolania?

Espero que sigui molt llarg i bo. Hem existit des del segle XIV d.C. i espero que existim durant molts anys. També, per continuar, l’Escolania s’haurà de adaptar a la societat i a les noves tecnologies.

Gràcies al Llorenç per haver-nos dedicat aquesta estona, i fins una altra, centpeuaires!

Oriol i Pau V.