La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

El segon trimestre ha començat amb la variant òmicron del coronavirus i els nous protocols que obliguen els equips docents i el personal d’administració i serveis de les escoles a dedicar molt de temps i esforços a la gestió de les baixes del professorat a causa del virus.

Em va saber greu, el que va dir el papa Francesc a l’audiència general del passat 5 de gener. Parlava de sant Josep, i va derivar el tema cap a la importància de ser pares i mares, i d’exercir bé la paternitat i la maternitat, i de la possibilitat i el bon servei que comporta també l’adopció de fills i filles.

Zlata Filipović, escritora bosnia nacida en Sarajevo, ahora tiene 41 años. El lunes 3 de septiembre de 1991, cuando tenía 10 años, comenzó su diario, que concluiría dos años más tarde. El inicio de sus escritos coincide con la Guerra de Yugoslavia (1991-2001), una sucesión de conflictos étnicos con genocidios incluidos. Sus primeros relatos contienen anécdotas infantiles, pero con el desarrollo de los acontecimientos bélicos, sus pensamientos adquieren otra dimensión. El 3 de abril de 1992 decide inspirarse en Anna Frank que en su Diario escribe a Kitty.

Zlata Filipović, escriptora bosniana nascuda a Sarajevo, ara té 41 anys. El dilluns 3 de setembre del 1991, quan en tenia 10, va començar el seu diari, que va concloure dos anys més tard. L’inici dels seus escrits coincideix amb la guerra de Iugoslàvia (1991-2001), una successió de conflictes ètnics amb genocidis inclosos. Els seus primers relats contenen anècdotes infantils, però amb el desenvolupament dels esdeveniments bèl·lics, els seus pensaments adquireixen una altra dimensió.

Sota aquest títol, el periodista David Casals ha realitzat un interessantíssim documental de 50 minuts on, a través de testimonis vius, presenta una història sovint silenciada i ignorada. La repressió que varen viure les comunitats protestants en tot el territori espanyol, sota la dictadura franquista.