Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

En els darrers anys ha anat guanyant força a casa nostra un perillós laïcisme que pretén la marginació social de la religió i especialment del fet cristià, cercant la minimització de la influència de l’Església i del catolicisme, considerat un adversari a combatre.

ÀNGELUS

Plaça Sant Pere
Diumenge, 25 de juny de 2017

Estimats germans i germanes, bon dia!

Los partidos políticos, los tribunales de justicia, los medios de comunicación… están desprestigiados en la opinión pública. Se desconfía de ellos. No obstante, la generalización corre dos riesgos evidentes: meter a todos en el mismo saco y cuestionar en exceso unas instituciones necesarias en democracia. No todas las personas son iguales, pero todas estas instituciones son imprescindibles.

Els partits polítics, els tribunals de justícia, els mitjans de comunicació... estan desprestigiats en l’opinió pública. En desconfiem. No obstant això, la generalització corre dos riscos evidents: posar-los tots al mateix sac i qüestionar en excés unes institucions necessàries en democràcia. No totes les persones són iguals, però totes aquestes institucions són imprescindibles. Els mitjans de comunicació, sigui per determinats periodistes, sigui per determinades empreses, sigui per uns i altres a la vegada, sovint evidencien unes mancances i un grau de manipulació altament preocupants.

L’acompanyament espiritual i personal entès com un instrument al servei d’un procés de resposta i de creixement no ens resulta gens estrany ni nou. Algunes tradicions espirituals —per exemple, la ignasiana— han assolit un alt grau d’expertesa. A més, malgrat les diferències, molts de nosaltres tenim una certa experiència d’acompanyar en àmbits seculars com el de la salut, l’educació, l’esport, etc.

L’acompanyament espiritual i personal entès com un instrument al servei d’un procés de resposta i de creixement no ens resulta gens estrany ni nou. Algunes tradicions espirituals —per exemple, la ignasiana— han assolit un alt grau d’expertesa. A més, malgrat les diferències, molts de nosaltres tenim una certa experiència d’acompanyar en àmbits seculars com el de la salut, l’educació, l’esport, etc.

         A la comunitat hi ha l’acord que els divendres al vespre el sopar és especial i normalment va seguit d’una llarga sobretaula. Generalment comença amb broma i a poc a poc va derivant cap a temes més seriosos. La d’aquest divendres s’ha anat centrant sobre les pors, concretament les pors de la Marta.

Diumenge XII de durant l’any. cicle A

Barcelona, 25 de juny de 2017

Qui més qui menys, són avui molts i moltes els que es pregunten què redimonis és això de l’Evangeli?

La resposta no pot ser més clara ni més consoladora i estimulant.

L’Evangeli és bona notícia per a tots i a tots ha de ser transmesa.

Per què?

Perquè és Notícia de Salvació, i de Salvació Eterna.