Sempre he considerat que la Televisió Pública de Catalunya és globalment d’una gran qualitat. Així és reconegut majoritàriament al nostre país i els alts nivell d’audiència en són una prova.

Ara bé, crec que això té una clara i preocupant excepció: el tractament del fet religiós, indigne de la qualitat general d’aquesta cadena.

Una presència marginal

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Hace mucho tiempo, a finales de los años sesenta, unas religiosas dedicadas a la enseñanza, comprometidas con la transformación social propia de los valores del Evangelio, apostaron decididamente por abrir una escuela en un barrio periférico del área metropolitana de Barcelona con una fuerte presencia de la comunidad gitana. Dado que los bloques de vivienda y la composición urbana del barrio era de reciente creación, no había edificada ninguna parroquia, así que el diseño del conjunto escolar contaba con una generosa capilla para dar servicio de culto.

 

 

L’any 1987 mossèn Pere Tena va ser nomenat sots-secretari de la Congregació del Culte Diví, amb residència a Roma, i això va comportar haver d’elegir un nou president del CPL. L’entitat estava llavors en un bon moment creatiu, i en situació d’expansió.

Temps era temps, a finals dels anys seixanta, unes religioses dedicades a l’ensenyament, compromeses amb la transformació social pròpia dels valors de l’Evangeli, van apostar decididament per obrir una escola en un barri perifèric de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una forta presència de la comunitat gitana. Atès que els blocs d’habitatge i la composició urbana del barri era de recent creació, no hi havia edificada cap parròquia, així que el disseny del conjunt escolar comptava amb una generosa capella per donar servei de culte.

  DESCENTRAMENT

Avui, tot meditant, t'adones que sempre dones voltes i més voltes en el teu tan conegut jo. Em va passar això... faré allò... no sé què pensen de mi... em trobo cansada... i si m’estan criticant...? Jo, jo i jo.

La veu interior ara parla, suaument i delicada: No creus que ja està bé de ser el centre del món? Vols dir que no és massa avorrit? Potser que et descentressis una mica. No del tot, que és impossible, però un tant per cent important. Intentem-ho. T’ajudaré.

Diumenge XXIV de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 15 de setembre de 2019

Tot el C. 15 de l’Evangeli de Lluc està dedicat a explicar-nos l’actitud de Déu davant els perduts. Lluc ho explica agrupant tres paràboles de Jesús: l’ovella perduda, la moneda extraviada i el fill perdut que anomenem ‘pròdig’.