La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Schwarz quiso configuraciones abiertas, formas capaces de mantener abierta una brecha, una herida que solo Dios puede colmar. De tal manera, la Iglesia únicamente hace visible y palpable la «brecha eterna» existente en el mundo, el deseo inconsciente y anónimo de Dios” (Bert Daelemans SJ. Principios teológicos para un espacio mistagógico. Phase 59)

La diversitat cultural a les societats occidentals és una realitat ineludible des de fa molt, a causa de l’explosió i diversitat dels processos migratoris els últims anys, que responen a causes molt diverses. Des de la Facultat Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, mitjançant múltiples iniciatives socioeducatives vinculades a la transformació social, fa anys que constatem la necessitat de desenvolupar competències efectives de cara a comprendre i gestionar els reptes derivats de la presència cada cop més significativa de persones provinents de contextos culturals diferents.

Tot va començar a Vaishali, a l’estat de Bihar, a l’Índia. Vaishali és considerat, juntament amb Bodhgaia, un del llocs més emblemàtics del budisme. Es diu que Buda Sakyamuni, després d’assolir el Despertar sota l’arbre de bodhi a Bodhgaia al segle III aC, solia passar la temporada de pluges a Vaishali, on es reunia amb els seus deixebles.

El capítulo 6º del evangelio de Juan contiene la narración del milagro de la multiplicación de los panes (vv.1-15), el pequeño relato de Jesús caminando sobre el agua (vv. 16-21) y el discurso del pan de vida y las reacciones que provoca (vv.22- 71). Abandonando la lectura del evangelio de Marcos, leeremos durante varios domingos este discurso, concretamente hoy leemos los versículos introductorios y un primer tramo del discurso (Jn 6,24-35).

El capítol 6é de l’evangeli de Joan conté la narració del miracle de la multiplicació dels pans (vv.1-15), el petit relat de Jesús caminant sobre l’aigua (vv. 16-21) i el discurs del pa de vida i les reaccions que provoca (vv.22- 71). Abandonant la lectura de l’evangeli de Marc, llegirem durant uns quants diumenges aquest discurs, concretament avui llegim els versets introductoris i un primer tram del discurs (Jn 6,24-35)