La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Me van a perdonar porque la Iglesia española no la conozco a fondo pero si un poco más la Iglesia catalana. Este domingo el diario El País abre la portada y dedica varias páginas a los casos de abusos de menores entre el clero español. El trabajo periodístico relata que ha localizado 33 condenas de pederastia en España en los últimos 30 años.

Ja em perdonaran perquè l’Església espanyola no la conec a fons però si una mica més l’Església catalana. Aquest diumenge el diari El País obre la portada i dedica diverses pàgines als casos d’abusos de menors entre el clergat espanyol. El treball periodístic relata que ha localitzat 33 condemnes de pederàstia a Espanya en els darrers 30 anys.

 CREC EN DÉU... I TU?         

Quan et vaig preguntar quin era el déu en el qual no podies creure, vas restar en un silenci semblant a aquell de qui no entén la pregunta. Llavors vas i em dius: Doncs jo no puc creure en Déu, aquell que heu definit com a infinitament just, bo i provident, infinitament totpoderós, que ha fet el cel i la terra, que premia els bons i castiga els dolents... en fi, aquell que en dieu Déu...“

32 Dignitat: AMBIENTS dignes i RESPECTE AL PROPI COS

Tots hem tingut l’oportunitat de veure de prop espais i llocs que no hem dubtat a qualificar d’indignes, precisament perquè no són adequats per garantir que les per-sones que els ocupen puguin portar una vida digna. En efecte, la dignitat de les persones requereix que els ambients on viuen compleixin unes condicions deter-minades perquè siguin considerats dignes.

 

Diumenge XXVIII de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 14 d’octubre de 2018

 

En quina mena de cultura vivim avui nosaltres?

Com qualificar-la?

Vivim en la cultura del tenir. I com més, millor.

L’estil de l’home contemporani es va orientant cada cop més

cap el tenir

cap a l’acaparar

cap al posseir.

Per a molts, aquesta és l’única feina rendible i sensata.

Audiència General 10 d’octubre 2018

Catequesi sobre els Manaments.

10: No matar

Estimats germans i germanes, bon dia!