Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Ja em perdonaran que entri en valoracions polítiques d’una decisió que és clarament personal del papa Francesc. De fet, és molt perillós fer interpretacions sobre els motius del papa per incloure Joan Josep Omella en el miniconsistori d’aquest diumenge. Cal agafar-les amb pinces. En tot cas, la clau d’aquest nomenament s’ha de fer des d’una perspectiva més eclesial de la situació de l’Església a Espanya que en clau “processista”.

Me van a perdonar que entre en valoraciones políticas de una decisión que es claramente personal del papa Francisco. Ciertamente, es muy peligroso hacer interpretaciones sobre los motivos del papa para incluir Juan José Omella en el miniconsistori de este domingo . Hay que cogerlas con pinzas. En cualquier caso, la clave de este nombramiento se debería hacer desde una perspectiva más eclesial de la situación de la Iglesia en España que en clave "procesista" catalana.

No és freqüent que el celebrant d’una eucaristia es dirigeixi públicament a un feligrès demanant-li que escrigui sobre una de les lectures de la missa dominical. Això és el que ha fet mossèn Romeu quan m’ha demanat a la fi de la missa dominical que escrivís un comentari sobre un fragment de la primera carta de Pere que s’ha llegit avui com a segona lectura. El fragment en concret, molt familiar en la meva espiritualitat, és “estigueu sempre a punt de donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte” (1Pe 3,15-16).

REGINA COELI

Plaça Sant Pere
Diumenge, 21 de maig de 2017

Estimats germans i germanes, bon dia!

Fa unes dècades la UNESCO- va plantejar els quatre pilars de l’educació del segle XXI que van suposar una obertura molt innovadora i significativa respecte dels principals aprenentatges necessaris.

Fa unes dècades la UNESCO- va plantejar els quatre pilars de l’educació del segle XXI que van suposar una obertura molt innovadora i significativa respecte dels principals aprenentatges necessaris.

Estoy de haciendo una investigación sobre arquitectura religiosa contemporánea en Barcelona, especialmente a partir de los años Sesenta hacia esta parte, y la revista Serra d'Or, como publicación de referencia cultural de estos lares, me ha facilitado a los artículos donde este tema está presente y son a los siguientes:

Antoni Borràs y Feliu, "Arte y Iglesia." 1963, agosto-septiembre, núms.47-48, p. 28

Jordi Bonet Armengol, "Arquitectura religiosa actual." 1962, febrero, 29, p. 18

Estic fent una recerca sobre arquitectura religiosa contemporània a Barcelona, especialment a partir dels anys seixanta cap ençà, i la revista Serra d'Or, com publicació referent cultural de casa nostra, m'ha facilitat els articles on aquest tema hi és present i són els següents:

Antoni  Borràs i Feliu, "Art i Església." any 1963, agost-setembre, núms.47-48, pàg. 28

“QUEDA’T AMB NOSALTRES, QUE ES FA TARD I EL DIA JA COMENÇA A DECLINAR.”(Lluc 24, 29)

Aquestes paraules, que són una pregària, expressen també un sentiment molt profund quan aquella persona que estimem fa el gest de marxar. “Si us plau, queda't amb nosaltres... mare, pare, amic. Queda’t, no marxis, no ens deixis, que et necessitem a prop, al nostre costat, fent camí. Mentre hi ets ens sentim acompanyats i estimats... Si marxes, què farem sense tu?”