La potència destructiva del terrorisme nihilista ha colpejat mortalment la ciutat de Barcelona i altres punts del país. Sabíem que podia passar. Ens ho havien advertit i ha passat.

La ciutat comtal estava en el sinistre punt de mira dels sembradors de l’odi i de la por i aquest cop ens ha tocat de prop. Vides humanes cegades per la fúria del fanatisme i per la irracionalitat. Com en d’altres ciutats del món, cossos esqueixats i sang per les voravies. Plors, crits, corredisses i por, molta por. Aquest cop, a les Rambles, a casa nostra.

Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Leemos en el evangelio de este domingo el conocido relato de la confesión de Pedro (Mt 16,13-20). Es interesante observar la relación existente entre el contenido del relato y el escenario donde se produce la conversación de Jesús, los discípulos y Pedro.

Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge el conegut relat de la confessió de Pere (Mt 16,13-20). És interessant observar la relació que hi ha entre el contingut del relat i l'escenari on s'esdevé la conversa de Jesús, els deixebles i Pere.

Leemos en la primera lectura de este domingo unos versículos del comienzo de la tercera parte del libro de Isaías (56,1.6-7). A primera vista el mensaje resulta claro: Dios está dispuesto a aceptar la ofrenda de todos los que estimen su nombre. Pero el mensaje del texto tiene un carácter plenamente innovador y por ello hay que situarse en la realidad social y religiosa que está en el origen de este texto.

Llegim a la primera lectura d'aquest diumenge uns versets del començament de la tercera part del llibre d'Isaïes (56,1.6-7). A primer cop d'ull el missatge resulta clar: Déu està disposat a acceptar l'ofrena de tothom que estimi el seu nom. Però el missatge del text té un caràcter del tot innovador i per això cal situar-se en la realitat social i religiosa que està en l'origen d'aquest text.

L'últim llibre de Zygmunt Bauman, publicat pòstumament, hauria de ser de lectura no sé si obligatòria però gairebé. El sociòleg d'origen polonès, que (no sé si a desgrat seu) va formular el famós terme "líquid" per referir-se a la característica dominant de les relacions humanes contemporànies, després de la pèrdua dels referents de la modernitat, ens regala un altre neologisme amb què titula el llibre: Retrotopia (Arcàdia, Barcelona, 2017).

El relato que sigue a la multiplicación de los panes es el que presenta a Jesús caminando sobre el agua cuando las olas sacuden la barca de los discípulos y Pedro quiere acceder donde está Jesús, es el relato que leemos en el evangelio de hoy (Mt 14,22-33).

El relat que segueix a la multiplicació dels pans és el que presenta Jesús caminant sobre l'aigua quan les onades  sacsegen la barca dels deixebles i Pere vol accedir on és Jesús; és el relat que llegim a l'evangeli d'avui (Mt 14,22-33).