Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Una cosa més gran que el temple

La carta a los Filipenses, tal como la conservamos ahora, es una recopilación de varias cartas que Pablo escribió a la comunidad de Filipos durante su estaba en prisión de Éfeso del año 53. De ella, este domingo leemos un fragmento (Fl 2,1-11) que contiene el conocido himno que leemos en la segunda lectura del domingo de Ramos. Hoy podemos leer los versículos que explican porque Pablo lo escogió y lo introdujo en esta carta.

La carta als Filipencs, tal com la conservem ara, és un recull de vàries cartes que Pau va escriure a la comunitat de Filips durant la seva estava a la presó d’Efes l’any 53. D’ella aquest diumenge en llegim un fragment (Fl 2,1-11) que conté el conegut himne que llegim a la segona lectura del diumenge de Rams. Avui podem llegir els versets que expliquen perquè Pau l’escollí i l’introduí en aquesta carta.

L’1 de setembre de l’any 1989 el Patriarca Dimitri I de Constantinoble va publicà una encíclica sobre la Protecció del Medi Ambient. En ella invitava a tots els cristians pregar cada any, el primer de setembre, pel respecte i la salvaguarda de la creació, instituint d’aquesta manera aquesta data com “El Dia de la Protecció del Medi Ambient Natural”.

M’agradaria comentar aquesta setmana un debat que a nosaltres segurament que ens sona molt llunyà, però que va ser important en el temps del Nou Testament i, més encara, en l’època de la Reforma protestant. El debat queda lluny, però també ara en podem aprendre coses.

MARCAR el territori és quelcom propi de molts animals. Vigilar que altres no hi entrin i, si ho fan, atacar amb violència. Ho hem vist en molts reportatges.

MARCAR el territori. Entre els animals humans, se’n diu posar fronteres. L’animal humà és diferent dels altres animals, perquè entre els humans hi ha la racionalitat i les passions humanes. És per aquesta condició humana que existeixen destrals, llances, escopetes, canons i, darrerament, la bomba atòmica.