Plaça de Sant Pere del Vaticà. Divendres 27 de març 2020

Pregària en temps d’epidèmia

[Text íntegre]

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Hi ha una imatge que sempre torna quan pensem en Jerusalem. La línea que dibuixen les muralles envoltant la ciutat antiga,  les cúpules dels edificis més significatius sortint com barrets des del seu interior a contrallum, els daurats i plomats centellejant en el moment de contemplació a la darrera hora solar del dia. Tot això ho veiem si venim pel camí de Jericó a Jerusalem i ens aturem un moment als miradors del Mont Scopus.

Milers de famílies esperen urgentment el nostre suport

Des de la Fundació del Convent de Santa Clara i la seva Plataforma dels aliments ens trobem en una situació d’emergència degut a la crisis sanitària del COVID-19, que ha esdevingut una crisis social, Constatem que tota la societat està patint els seus efectes devastadors, però encara més i mes desesperant es la situació dels més pobres, i d’aquells que han perdut la seva feina precària a causa de la pandèmia.

Quan el papa Francesc va publicar la seva exhortació Gaudete et exsultate, sobre la vocació a la santedat va sorprendre un bonic fragment que deia «M'agrada veure la santedat en el poble de Déu pacient: als pares que crien amb tant d’amor els seus fills, en aquests homes i dones que treballen per portar el pa a la seva casa, en els malalts, en les religioses ancianes que segueixen somrient. En aquesta constància per seguir endavant dia rere dia, veig la santedat de l'Església militant. Aquesta és moltes vegades la santedat "de la porta del costat de casa"».

Segur que ho hem sentit més d’un cop: “¿Per què hem de deixar que els musulmans construeixin mesquites aquí, si a l’Aràbia Saudita està prohibit edificar esglésies catòliques i a molts països musulmans està molt restringida la pràctica del cristianisme?”. És una cosa que acostumen a dir persones de la dreta dura, que es consideren grans defensors del cristianisme i d’això que ells anomenen la cultura cristiana. I també n’hi ha moltes altres que, tot i no ser de la dreta dura, lamentablement també ho pensen.