Ja em perdonaran el títol però no és el cas. A mi em va confirmar mossèn Vidal Aunós, el qui anys després va acollir la tancada d'immigrants a la parròquia de Sant Maria del Pi. I em va confirmar a  la parròquia de Sant Medir, on es va fundar Comissions Obreres clandestinament durant el franquisme.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

En aquesta successió vertiginosa d’esdeveniments que ens toca viure, l’escola torna a ser centre d’atenció de certs debats que ens costa d’entendre i d’acceptar i que ens dolen. Els darrers dies s’han fet públiques declaracions de diversos representants parlamentaris o del govern de l’Estat entorn un pretès adoctrinament i incitació a l’odi nascuts en el sí de les escoles.

(Armand Puig i Tàrrech) Des de fa uns quants mesos Catalunya viu en una tensió creixent. En aquests moments hi ha dos fets incontestables. En primer lloc, l’anomenat «procés» ha deixat de ser purament polític (governs i partits) i ha entrat de ple en l’esfera social, en el teixit humà de la ciutadania (nivell cívic i àmbit familiar). En segon lloc, la situació política de Catalunya ha passat a ser gairebé un monotema; és a dir, s’ha convertit en el tema de què tothom parla, opina, discuteix.

         Descans urgent. No sols dormir, que ja és important –sens dubte–, sinó poder reposar en el fons mateix de tu, com a persona amb un passat, un futur i ara... el present.

Has cercat un espai normal, quasi quiet, serè, a prop de les flors del balcó; vas deixant que les angoixes d'aquests dies es vagin fonent en la pau de la meditació. Ell present, per la fe i... una miqueta més. Què és? Potser l'ombra de la seva presència.

Me pregunto, no sin preocupación, si vivimos hoy y aquí una guerra en modalidad encubierta. Alvin y Heidi Toffler escriben sobre las guerras del futuro: «La humanidad no está penetrando en la era de la geoeconomía sino en la de la geoinformación.» La era de la geoeconomía se asienta sobre dos factores: el económico y el militar. La geoinformación se asienta sobre el papel de los conocimientos: ciencia, tecnología, cultura, religión… Acaso vivimos cabalgando entre las dos eras. Hoy la batalla informativa es clave. Los argumentos no se basan en la verdad, sino en la mentira.

Em pregunto, no sense preocupació, si vivim avui i aquí una guerra en modalitat encoberta. Alvin i Heidi Toffler escriuen sobre les guerres del futur: «La humanitat no està penetrant en l’era de la geoeconomia sinó en la de la geoinformació.» L’era de la geoeconomia s’estableix sobre dos factors: l’econòmic i el militar. La geoinformació s’estableix sobre el paper dels coneixements: ciència, tecnologia, cultura, religió... Potser vivim cavalcant entre totes dues eres. Avui la batalla informativa és clau. Els arguments no es basen en la veritat, sinó en la mentida.

Que el Senyor ens faci recordar la "generositat" de la salvació i de la proximitat i la concreció de les obres de misericòrdia que ell vol de nosaltres, ja siguin "materials o espirituals" així esdevindrem persones que ajudin a "obrir la porta" a nosaltres mateixos i als altres. És la pregària del Papa a la Missa del matí a Santa Marta.

Diumenge XXIX de durant l’any. Cicle A

Barcelona, 22 d’octubre de 2017

La trampa que paren a Jesús està ben pensada: “¿És lícit o no de pagar tribut al César?” La pregunta és francament verinosa.

Si contesta negativament, el podran acusar de rebel·lió contra roma.

Si accepta la tributació imposada quedarà desacreditat davant d’aquella gent que viu en la misèria espremuda pels impostos, i a qui ell tant estima i defensa, els últims dels últims.

Avui, no tenia masses ganes d’escriure la meva petita reflexió diària. Em sentia buit, sense alè vital per embastar paraules capaces d’anunciar les meves esperances. Caminava sota la pluja sense ganes de trobar esguard. Estic dolgut i cansat de tanta estupidesa de l’Estat espanyol. El seus governants i les forces polítiques que li donen suport són insolents i no s’avenen a raons. Tenen fets els veredictes sense escoltar els testimonis. Les seves sentències estan ja escrites, no per jutges d’ofici, sinó per polítics manipuladors d’odis encegats.