Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Blanquerna) “Llorenç Gomis és el gran referent del periodisme del segle XX a Catalunya”. Amb aquestes paraules ha definit Josep Maria Carbonell al periodista Llorenç Gomis, el que fou director durant cinquanta-cinc anys de la revista de pensament i cultura ‘El Ciervo' i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna - URL. L’homenatge al periodista ha tingut lloc aquest dimarts a l'auditori de la facultat durant la clausura dels actes de celebració del 70è aniversari de la revista, i hi han intervingut la filòsofa Victoria Camps, el periodista Lluís Foix; el poeta Alejandro Duque Amusco i el director de la revista Jaume Boix.

“Si el periodisme a Catalunya té alguns trets diferencials dels de Madrid”, ha dit el degà, “és perquè hi ha hagut uns canons i uns valors, formes diferents de fer periodisme, i el Llorenç hi va tenir un gran paper. Va marcar una escola de rigor, va fer un periodisme pulcre, inteligible i digne. Va ser dels professors que va consolidar el nostre model d’estudis en Comunicació. Ens va ajudar a entendre que en els nostres estudis calien unes bases sòlides en cultura, en escriptura, en humanitats. Les seves classes encara són recordades”.

“Una persona lliure”

Victoria Camps ha destacat diferents virtuts. En primer lloc, la independència, “era una persona lliure, compromesa només amb les seves idees, no necessitava el confort d’un partit polític o d’una ideologia, era catòlic lliberal, sense complexos, en una època en què parlar d’espiritualitat o declarar-se cristià era difícil, era anacrònic. M’admirava aquesta valentia tan natural. En segon lloc, la discreció, tenia el gust pel treball anònim, gaudia escrivint editorials. Tenia també un esperit conciliador, es preguntava per què costa tant parlar bé de la gent. I la darrera virtut, la seva paciència, ho va explicar molt bé al text Europa, escuela de paciencia, crec que l’hauríem de rellegir, cal saber esperar”.

“Poeta, escriptor, periodista i humanista”

El periodista Lluís Foix ha recordat la nit de Cap d’Any de 2005, el dia que va morir Llorenç Gomis, de com espontàniament van anar a casa seva amb altres amics com Jaume Arias, Pasqual Maragall i Diana Garrigosa per donar el darrer adeu a l’amic. Ha explicat, com a anècdota, que ell va ser becari i cap del recordat periodista. “Just abans de venir a aquest acte he passat per l’hotel que abans va ser la redacció de La Vanguardia, he recorregut els passadissos i he evocat aquells temps, el despatx del Llorenç, la seva austeritat, tenia un despatx petit, fosc, amb un ‘flexo’, allà escrivia els editorials. No feia soroll, era una persona de silencis que parlaven, i quan parlava deia les coses amb gran precisió perquè ho havia pensat abans i tenia un gran el domini del llenguatge”. Foix ha resumit en quatre paraules la trajectòria de Llorenç Gomis: "Va ser poeta, escriptor, periodista i humanista". “Una persona que havia llegit molt als francesos, era una persona enamorada de la bellesa, tenia capacitat d’admiració, s’enamorava de la vida en general”. N'ha destacat la seva elegància humana, “no per la manera de vestir, sinó per no parlar malament de la gent, era irònic, era europeista no creia en les fronteres, ni les físiques ni les ideològiques ni les polítiques ni periodistiques. Tenia la pregunta adequada en el moment oportú i era un mestre de la ironia i la subtilesa. Després de 30 anys treballant amb ell, això és el que en puc dir” ha conclòs.

La naturalitat per explicar les coses

Durant l’acte també han parlat tres professors de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL que van tenir a Llorenç Gomis com a professor i mestre: Enric Xicoy, Francesc Marc Àlvaro i Miquel Peralta, que han destacat les lliçons de periodisme tant quan feia les classes com en els seus articles dels dilluns a La Vanguardia. “Va ser capaç de fer articles metaperiodístics, va aconseguir parlar del periodisme pels que no eren periodistes i ho feia d’una manera molt amena. En destaco la naturalitat amb què explicava les coses, era clar, com a les seves classes. I només algú que ha pensat molt pot ser amè, clar i lúcid".

Ha conclòs l’acte el poeta Alejandro Duque Amusco que ha destacat l'originalitat de la seva poesia.

Podeu recuperar l’acte a continuació: