Els bisbes parlen de la solemnitat de Tots Sants

(GIEC) Els propers dies 1 i 2 de novembre, l’Església celebra la solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts, respectivament. Són dies en els quals d'una manera especial es recorda en la pregària aquells éssers estimats i els germans en la fe que han acabat la seva peregrinació per aquest món. Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts, així com de la fidelitat, d’acompanyar els joves, de perseverar en l’oració per l’Església, del discerniment polític, de sant Pau VI, de sant Narcís i els testimonis d’avui i de vacances per a famílies nombroses. Tres de les cartes dominicals parlen de la solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “són unes dates en les que reflexionem sobre la vida i la mort, sobre el sentit de l’existència i el més enllà, sobre l’orientació que donem a la nostra pròpia existència”. Afirma que “per al cristià la vida i la mort estan il·luminades pel misteri pasqual del Senyor, per la mort i la resurrecció de Crist” i que “aquesta és la perspectiva des de la qual mirem la nostra existència i, des d’aquesta esperança albirem el més enllà”. Reconeix que “això no vol dir que la nostra vida no tingui dificultats, problemes, sofriments o persecucions” i posa com a exemple el testimoni de sant Pau que “al llarg de la seva vida ha servit Crist, predicant el seu evangeli; ha administrat els misteris de Déu; s’ha mantingut fidel i ferm davant tota mena d’adversitats; s’ha entregat fins a la fi al servei dels germans”. Finalment, demana que “procurem en aquests dies mantenir la tradició de visitar els cementiris i pregar amb afecte pels nostres difunts, renovar la nostra fe en Déu i en la vida eterna, i oferir un testimoni d’esperança als nostres coetanis. I que al final del camí, com l’apòstol, arribem amb pau i alegria a la meta del nostre pelegrinatge”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, ens vol convidar a reflexionar “sobre el nexe que uneix aquestes dues celebracions, que ens ajuden a mirar el nostre món i també el fet de la mort amb esperança”. Diu que “la solemnitat de Tots els Sants és un dia de goig”, que en contemplar la multitud incomptable dels cristians que han arribat a la casa del Pare, “ens alegrem perquè la resurrecció de Crist ha sigut eficaç en tants germans nostres, que l’han seguit durant la seua vida i han conservat la gràcia i l'amistat amb Déu” i “hem de pensar que el bé que hi ha en el nostre món és molt més gran que el mal” i que “la celebració d'aquesta solemnitat ens ha d'enfortir per a vèncer el mal amb el bé”. Pel que fa a la commemoració de tots els fidels difunts, el bisbe de Tortosa diu que “ens porta a confiar en la misericòrdia de Déu sobre cadascun de nosaltres i sobre els nostres éssers estimats”, ja que “la santedat no és mèrit nostre, sinó do de Déu” i “per nosaltres mateixos estem necessitats de la seua misericòrdia”. Diu també que “recordem als nostres germans difunts que ja descansen en el Senyor, i ho fem confiant en el seu amor de Pare”. Finalment, demana “que la nostra oració pels difunts sigui al mateix temps humil i confiada”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que aquestes dues celebracions “estan situades al calendari cristià des de fa molts segles i són celebrades amb fervor per la comunitat creient”. Aconsella a tots els cristians que no abandonin mai “el costum de mostrar l’alegria de la santedat de tants germans nostres que, de forma anònima, van viure a la perfecció el camí iniciat per Jesucrist, estan en el cel i des d’allà intercedeixen per tots nosaltres” i els diu també que no oblidin tampoc “l’oració per tots els que han mort, familiars, amics i coneguts perquè el Senyor els pugui rebre en la glòria”. Recorda que “són dos dies que no han d’entrar en confusió per als cristians perquè la motivació religiosa de cada una d’ells és distinta”: “Per una part l’alegria de la santedat i per l’altra la tristesa vinculada a l’esperança”. Per al primer dia ens proposa “les paraules del papa Francesc en la seva Exhortació Gaudete et Exsultate publicada el passat mes de març”, “pàgines boniques, profitoses i profundes”. Per al segon dia ens recorda “una escena que sant Agustí explica en el seu famós llibre de les Confessions quan semblava que s’acostava la mort de la seva mare, santa Mònica”. Diu que santa Mònica digué al seu fill: “Sols us demano una cosa, que us recordeu de mi, on sigui que sigueu, davant l’altar del Senyor” i que “és un bon consell el que ens dóna aquesta piadosa i beneïda dona, ja que “ens ajuda en aquests moments quan acudim al cementiri i recordem als nostres difunts i ens acompanya durant la resta de l’any en les nostres oracions diàries per ells”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, aprofita una anècdota simpàtica sobre “El gos fidel” d’un professor de la Universitat de Tòquio “per parlar de fidelitat, que consisteix a ser lleial al compromís adquirit lliurement amb una persona o una institució”. Diu que “tan important és aquesta conducta per als cristians, que habitualment reben a l’Església el nom de fidels”. Destaca que “Jesús de Natzaret va ser model de fidelitat a la voluntat de Déu Pare fins a la mort en creu”, que “Maria va ser la Verge fidel, fidel a la seva vocació des del mateix dia en què li va ser expressada” i que “són els nostres models”. Exclama que “és tan necessària la fidelitat!”, “primer amb Déu mateix; després entre nosaltres”. Afirma que “davant l’individualisme convertit en regla de conducta, o la persecució egoista de béns propis, la persona fidel i lleial és una benedicció per a tothom, que “els altres se’n poden fiar, descansar quan li deleguen un encàrrec o posen una preocupació a les seves mans” i acaba dient que la fidelitat és una qualitat molt gran.

El cardenal Joan Josep Omella recorda que diumenge 28 d’octubre es clou a Roma “el Sínode dels Bisbes, que ha tractat el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional»”. Diu que el Sínode, “en profunda sintonia amb el Papa, ha formulat unes propostes que, lliurades al Sant Pare, podrien esdevenir el tema d’un document pontifici, en forma d’exhortació apostòlica, per a tota l’Església” i que un cop clausurada aquesta assemblea general ordinària dels bisbes, “la propera fita serà la celebració a Panamà de la Jornada Mundial de la Joventut, programada per al proper mes de gener”. Reconeix que “a casa nostra tenim també un gran repte: donar respostes a les preguntes dels joves i atraure’ls amb la paraula de Jesús” i afirma que “tots hem de sentir-nos implicats en la pastoral juvenil, aportant-hi el que puguem: el nostre testimoniatge, pregària i suport a les persones i institucions que hi treballen”. Recorda que el papa Francesc, en el missatge fet públic per a la Jornada Mundial de les Missions, “adreçava unes paraules als joves que ens poden animar molt en aquest context. Els deia: «Benvolguts joves, no tingueu por de Crist ni de la seva Església»”. Finalment, el cardenal Omella confia que “l’Esperit Sant ens acompanyarà, ens animarà i donarà força per construir unes comunitats eclesials que siguin més evangelitzades a l’interior i més evangelitzadores de cara al món d’avui, que ens ajudin a transmetre la fe cristiana i a acompanyar els nois i les noies”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que fa un mes, “el Sant Pare Francesc va demanar, de forma paternal, que tota l’Església preguéssim intensament, units amb ell, durant aquest mes d’octubre per l’Església”. Ara l’arquebisbe ens vol demanar “que perseverem en aquest esperit de pregària, de penitència pels pecats propis i els dels germans, i de demanar ajuda per a la lluita contra el dimoni i el mal”. Afirma que els cristians, ja des del baptisme, “hem estat alliberats del Maligne”, “hem renunciat al pecat i al mal, per viure en la llibertat de la fe, que es manté activa per la caritat” i que aquest “ha de ser el nostre combat de cada dia, protegits per Santa Maria i per Sant Miquel”. Diu també que el Sant Pare ens suggereix “que a l’oració del Rosari, que tots podem pregar amb senzillesa, hi afegim l'antiga invocació "Sub tuum praesidium", “Sota la vostra protecció”, i l'oració a Sant Miquel Arcàngel, que protegeix i ajuda en la lluita contra el mal”. Finalment, demana que Santa Maria i Sant Miquel “ajudin l’Església perquè sigui sempre més conscient de les culpes, dels errors, dels abusos comesos en el present i en el passat i esdevingui més compromesa en la lluita sense cap vacil·lació perquè el mal no prevalgui”

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, reprèn els seus escrits sobre el discerniment polític. Concretament, parla del maniqueisme, “una doctrina que va professar la secta fundada per Manes al segle III de la nostra era”, “una barreja de religions orientals, gnosticisme i judeocristianisme”. Diu que “l'Església hi va lluitar en contra, perquè, al costat d’elements que sonaven a cristians (litúrgia, iniciació, salvació, etc.) amagava nombrosos errors, entre ells la negació de la llibertat i responsabilitat sobre la pròpia vida” i que “el més característic d'aquesta doctrina és la divisió, classificació i radical separació i lluita constant entre la Llum i la Tenebra, el Bé i el Mal, el pur i l'impur”. Segons el seu parer, “aquestes i altres doctrines, en el fons, obeeixen a maneres de pensar i actituds davant la vida, que perviuen al llarg de la història, perquè són dins de cadascun”. Afirma que “el maniqueisme té èxit perquè dona sensació de claredat i seguretat” i que “ja sabem que als polítics se'ls recomana transmetre claredat i seguretat: és el que la gent necessita”. Recorda, però, que Jesús en l'Evangeli ens va ensenyar que “veiem una brossa en l'ull de l’altre, sense adonarnos que en el nostre hi pot haver una biga”, “al món, i en el propi cor, conviuen el blat i el jull” i “és millor deixar el judici a les mans de Déu Pare, que coneix els nostres cors i sap quins són els temps oportuns”. Finalment, reconeix que “el discerniment polític no és fàcil”, ja que “no sols requereix un mínim d'intel·ligència, sinó també virtut”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, parla de sant Pau VI. Diu que Giovanni Baptista Montini “fou de salut delicada en la seva infància i joventut”, però que “tot i això, pogué estudiar al Seminari, essent ordenat de prevere al 1920”. Recorda que “fou enviat a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma, que “entrà al servei de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu” i que “un decenni (1924-1933) fou assistent de la Federació universitària catòlica italiana”. Assenyala “la Missió extraordinària per a la ciutat de Milà l’any 1957, on la seva participació manifestava el gran evangelitzador”. Diu que “participà en el Concili Vaticà II, havent captat el veritable significat de la renovació necessària de l’Església”, que “a la mort de Joan XXIII fou escollit Papa, el 21 de juny de 1963” i que “les seves primeres paraules foren: «Tant de bo que brilli en la família humana la flama encesa de la caritat i de la fe.»”. Remarca que “el seu magisteri pontifici és fecund i inoblidable. A més de les sis encícliques i les exhortacions, hem d’esmentar les catequesis setmanals, que ell inicià”. Finalment, subratlla “la seva humilitat i cordialitat, la seva valentia per a anunciar l’Evangeli i la gran capacitat de compassió vers una humanitat adolorida”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, parla de sant Narcís, amb motiu de la propera festa d’aquest sant, patró de la diòcesi de Girona, “confessor i testimoni de la fe cristiana”. Diu que em aquesta festa “cal donar gràcies a tots els germans i germanes pel seu testimoniatge cristià”. Destaca “l’esforç de pares i mares per transmetre la fe als seus fills, i també el seu sofriment quan, aparentment, aquests deixen de creure, de pregar o de celebrar la fe”, “l’interès de molts avis per recordar als pares, als seus fills i filles, que és molt important educar els seus néts com a cristians” i “el gran esforç de la majoria de capellans i diaques per oferir Jesucrist a les persones”. Diu que “les nostres parròquies s’han esforçat per donar testimoni ferm de Jesús” i fa esment “de la responsabilitat dels consells pastorals, de la missió educadora en la fe de tants i tants catequistes, dels responsables de la litúrgia, dels visitadors dels malalts; dels qui s’han fet responsables de servir els qui més ho necessiten” i també dels “responsables d’acompanyar els joves i ajudar-los a descobrir Jesucrist per mitjà de les activitats pastorals pròpies”. Vol donar gràcies a les comunitats de religiosos i religioses, “per la seva vida de consagració a Déu i de servei als altres; pels seus compromisos de pregària, de pobresa, de castedat i d’obediència, ja que són un referent per a tots nosaltres”. Finalment, remarca que “celebrar Sant Narcís ens recorda que avui ens cal ser també testimonis de l’Evangeli de la salvació” i desitja a tothom una joiosa festa..

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, parla d’un dels projectes que el Bisbat de Solsona ha dut a terme aquest estiu, per segon any consecutiu: l'oferiment de rectories per a les vacances de famílies nombroses. Diu que “durant els mesos d’estiu vint-i-cinc famílies (de tres o més fills) han gaudit d’una setmana en una de les rectories que s’oferien”: la Rectoria de Cambrils (Solsonès), la Rectoria de Vila-sana (Pla d’Urgell) i l’Hostatgeria del santuari de Lurdes de la Nou (Berguedà), i que “l’experiència ha estat molt positiva, totes les famílies que han participat del projecte han estat molt contentes i agraïdes, sobretot per l'acolliment que han rebut i el regal de poder gaudir d'uns dies de descans, que, a no ser per aquest projecte, difícilment ho haurien aconseguit”. Explica que “gran part de les famílies han manifestat per escrit el seu agraïment”, ens avança alguns fragments i ens indica que trobarem la resta d’escrits a la pàgina web del bisbat.