Els bisbes parlen de la solemnitat de Crist Rei

(GIEC) Diumenge 24 de novembre, en cloure l’Any litúrgic, l’Església celebra amb molta joia la Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, instituïda per Pius XI l’any 1925, en la qual es convida a posar la mirada en la reialesa de Crist sobre tot el món, i en el seu regnat de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, amor i pau.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, així com de què pot malmetre la nostra espiritualitat, de la joventut, d’estar atents a les crisis, dels drets de la infància, de santa Bernadette de Lourdes i de Càritas.

Quatre de les cartes dominicals parlen de la Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, afirma que “l’Església, que vol complir fidelment la voluntat de Déu i per això mateix, ho vol unir tot en el Crist, anuncia humilment al llarg de tot l’any la Mort del Senyor, confessa amb fe viva la seva Resurrecció i espera el seu Retorn gloriós, la seva vinguda amb glòria i majestat”. Diu que “donem gràcies perquè hem estat beneïts en el Crist, amb tota classe de benediccions espirituals” i que “cada cristià és, en el Crist, portador d’una benedicció molt gran per a tots els qui l’envolten i per a tot el món, ja que és sal i és llum per pura gràcia”. Afirma que el misteri Pasqual del Crist “no pot quedar-se en el passat únicament, ja que amb la seva Mort destruí la mort, i tot el que el Crist és i tot el que ha fet i sofert per tots els homes participa de l'eternitat divina i es projecta així a tots els temps i s'hi fa present”. Destaca el convenciment principal de tots els qui participem en qualsevol celebració litúrgica del Misteri del Senyor al llarg de tot l’any: “que Crist Viu, que es fa present amb tota la plenitud de les seves gràcies i benediccions, i que ho està atraient tot cap a la Vida que no morirà”. Finalment, desitja que “en la festa de Crist Rei renovem el nostre amor i adhesió al Crist que ens salva” i demanem al Senyor “que ens deixi entrar en la seva intimitat, treballar amb Ell, ser dels seus, per implantar el seu Regne” per tal que “així un dia, els qui ens nodrim amb “l’aliment que dóna la immortalitat (...) puguem viure amb el Rei de l’univers en el Regne del cel”, com ho implora l’oració amb què cloem la missa d’aquesta solemnitat”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “Jesús, clavat en creu, és el Rei”, “és el rei de tot el món, perquè ha donat la seva vida per la salvació de tots els homes”, i que “la reialesa i la creu són inseparables en Crist”. Reconeix que “aquesta reialesa no és pas entesa per tothom” i recorda que “als evangelis llegim com alguns es reien de Jesús clavat en creu”, que “veure a Jesús clavat en creu era per a ells un triomf”. Afirma que Jesús “tot i ser en el lloc del suplici, continua regnant” i que “n’és expressió, d’aquest regnat, la misericòrdia amb el qui es compadia d’ell, essent també un crucificat”. Destaca que “Jesús, rei de tot el món, és la nostra esperança” i que “els cristians que tenim la nostra esperança posada en el Senyor –i en ningú més!–, sabem que el món i la història són en mans de Déu”. Considera que aquesta gran esperança “és la que ens mou, en cada moment de la nostra història personal o comunitària, a descobrir que tenim un futur obert al nostre davant” i “ens fa descobrir que la darrera paraula no la té mai ni l’odi ni la mort, ni la mentida ni la violència, ni la injustícia ni la perversió”, ja que “l’amor és més fort que la mort. La misericòrdia és més forta que el pecat”. Finalment, remarca que “la reialesa de Crist és l’única reialesa” i que “tots els qui en aquest món tenen el poder, han de saber que solament són administradors del poder de Déu; i per això l’han d’exercir amb la responsabilitat de servir el bé comú i la solidaritat envers els més petits i més febles, els més pobres i necessitats”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que després d'haver recorregut el camí de Jesús seguint els temps que ens marca l’Església, la litúrgia ens recorda que “el que hem celebrat es complirà plenament al final de la història” i que “el Regne de Déu que va començar en la persona, les paraules i les accions del Senyor, està present en el nostre món i és també la meta cap a la qual es dirigeix la història de la humanitat”. Explica que “el text que es proclama enguany, pres de l'evangeli de Lluc, és una invitació a creure i a posar la nostra esperança en Crist, fins i tot en aquells moments en què sembla que la seua causa no té futur”. I recorda aquest text: “Estem davant un rei crucificat enmig de dos malfactors”, “als ulls del món estem davant algú que ha fracassat en les seues pretensions i ha sigut abandonat per Déu”. “Els dos lladres reaccionen de manera diferent: mentre que un insulta a Jesús, sumant-se a les burles de les autoritats i els soldats, l'altre és atansat en el cor per la gràcia de Déu, descobreix la veritat de Crist i “veu” que el Senyor ha sigut condemnat injustament”. Diu que “el lladre ha intuït que Crist és Rei fins i tot en la creu i que el seu regne va més enllà de les fronteres del món”, que “aquest malfactor ha percebut quelcom que els qui consideraven a Crist un fracassat eren incapaços de veure: fins i tot en el moment en què el Senyor és sotmès a la màxima humiliació es mostra com el vertader Rei de la història” i que “també en aquest moment descobrim que és un Rei de misericòrdia”. Finalment, afirma que “el Regne de Déu no és de domini, de poder o de venjança, sinó de misericòrdia” i que “tampoc té a veure amb l'èxit humà”, sinó que “a ell s'arriba per la fe i la confiança en Crist, fins i tot en les situacions més difícils de la vida”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “Crist regna des de la creu”, que “ens cal recordar que en els evangelis Jesús se serveix de l’expressió ‘Regne de Déu’ o, també, ‘Regnat de Déu’ per manifestar la nova realitat que ha començat amb ell, i que ens ofereix” i que “significa que Déu ha començat a realitzar la seva voluntat en la història humana”. Recorda que, “en la religió jueva, el gran rei d’Israel fou David, i l’expressió formava part de la seva fe” i que “en el moment històric que se subratlla en aquest títol, la reialesa és el model de govern de molts països”, “d’aquí que Jesús sigui rei, però el rei de la creu, el rei de l’entrega, del servei, de l’amor i del perdó”. Afirma que “el fragment de l’evangeli d’aquest diumenge és com el resum de l’anunci de Crist que fa Lluc en tot el seu evangeli” i que el mateix Lluc ens diu que Jesús “clavat a la creu demanava al Pare el perdó per als seus botxins”, que els soldats se’n burlen, “i ho fan retraient-li el títol del rei dels jueus”, que “sobre la creu hi havia un rètol que expressava la sentència de Pilat i que deia: ‘El rei dels jueus’; i que també ens diu Lluc que “només un dels criminals, expressió de l’escòria del món, sap descobrir en Jesús l’innocent, l’home bo, sap adonar-se de la seva culpa, i sap demanar el perdó i el record de Jesús quan estigui en el seu Regne”. El bisbe de Girona afirma que el triomf final de Jesús “és aconseguir la senzilla pregària d’un criminal crucificat al seu costat, acollir la pregària del pecador”, que la seva força i el seu poder és “estimar fins a donar la pròpia vida” i la seva victòria, “oferir l’amor de Déu, la salvació, a tothom que, d’una manera o d’altra, reconeix que en té necessitat”. Finalment, diu que “la Bona Notícia d’aquesta festa és precisament que Jesús és el nostre Rei i Senyor i no un altre” i que “podem dipositar en Ell la nostra confiança”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que a l’exhortació del papa Francesc sobre La joia de l’Evangeli “el Papa formula un enèrgic ‘sí’ a l’espiritualitat que cal viure en un món globalitzat i complex” i, tenint per guió de fons el document papal, proposa “una revisió d’allò que pot malmetre la nostra espiritualitat”. Afirma que “en certs moments de la vida s’apodera de nosaltres una insatisfacció generalitzada, com si tot el que fem per la causa de l’Evangeli no tingués massa sentit” i que “llavors ens desinflem i ens abandonem; i la primera a ressentir-se’n és la qualitat espiritual de la nostra pregària”. Assegura que “el descens de temperatura espiritual, indicat per un sentiment difús de tristesa i incomoditat, demana un retorn al Senyor” i ens adverteix que “si esperem massa o si no li donem importància, acabarem lluny de la joia de l’Evangeli”. Diu que “el segon punt de revisió és sobre la mundanitat espiritual” que, segons el Papa, “acostuma a ser més desastrosa que la mundanitat moral”. Parla de la paràbola del fariseu i el publicà (Lluc 18,10-14) i diu que quan el fariseu “prega ostentosament dret en el temple i proclama davant Déu que ell és un jueu exemplar, religiós i complidor, cau en l’engany de l’aparença” i que “la misericòrdia de Déu omple el cor d’aquell home pecador que demana pietat, i en canvi aquesta misericòrdia no pot entrar en el cor del qui no demana res i que, per tant, en darrer terme, no prega”. Finalment, afirma que “les causes de la mundanitat espiritual són diverses, però es poden resumir a creure’s que som millors que els altres” i ens demana que “procurem redreçar aquesta situació pensant que tots som ‘família de Déu’ i que tots fem camí amb les nostres grandeses i misèries”.

El cardenal Joan Josep Omella, parla dels joves: de la noia paquistanesa Malala Yousafzai, que, als 17 anys, “es va convertir en la persona més jove a guanyar un Premi Nobel”; i de l’adolescent sueca Greta Thunberg, que “va decidir que tots els divendres protestaria davant les autoritats per la passivitat i la falta d’iniciatives davant el canvi climàtic” i “s’ha convertit en el símbol d’aquesta lluita i milers de joves d’arreu del planeta li donen suport”. També diu que “a l’Església hi ha exemples d’adolescents que han donat la vida per Crist i per edificar un món més just seguint l’Evangeli”, com és el cas de sant José Sánchez del Río o “Joan Roig Diggle, que el papa Francesc ha declarat màrtir el passat mes d’octubre i del qual esperem celebrar la beatificació ben aviat”. Afirma que “tenim molt a aprendre dels joves”, que ells “protesten davant de les injustícies i estenen la mà als més necessitats sense demanar res a canvi” i “lluiten per un món millor”. Diu que “no és fàcil ser jove a la nostra societat” ni és fàcil “viure la vida sense deixar-se robar l’esperança en un món incert i ple d’exigències com el nostre” i reconeix que “els hauríem d’ajudar primer a créixer com a persones i donar-los l’estabilitat que necessiten”. Amb l’arribada del nou any litúrgic ens proposa que “incorporem al nostre treball conjunt un nou objectiu del Pla Pastoral Diocesà: els joves”. Finalment, diu que “això, requereix, particularment dels ministres ordenats i dels agents de pastoral, un examen de les nostres prioritats i de les nostres ocupacions per estar sempre disponibles, per fer-nos accessibles als joves que busquen una escolta sincera i atenta” i demana que “preguem ja des d’ara demanant al Senyor que ens guiï i ens orienti en aquesta noble tasca”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “caminar amb els ulls oberts, vetllant, exigeix estar atents a moltes coses que ens sedueixen i adormen, com els diners o la realitat virtual” i que “Jesús, en predicar sobre la fi del món ens adverteix com a gran pedagog: obre els ulls, discerneix les crisis”. Afirma que “en la pedagogia de Déu les crisis que sofrim poden ser veritables moments de gràcia” i que “per contra, passem d'unes crisis a les altres, personals, familiars, professionals, polítiques, socials, i no sembla que ens serveixin per a créixer”. Comenta que fa bastants anys, posats a aprofundir en el tema de l’“acompanyament personal”, “vam descobrir una recomanació absolutament valuosa” i és que “la pregunta més oportuna que ha de fer el bon acompanyant és: “aquesta crisi que em contes, al marge de les seves possibles “solucions”, en què t'ha afectat?”. Exclama que “les crisis ens descobreixen la realitat, són ocasió de la veritat”. Afirma que “la maduresa d'una vocació, d'un matrimoni per exemple, es mesura per les crisis compartides i superades mitjançant la renovació de l'amor”, que “el mateix hem de dir en referència a la maduresa de la fe: ha de passar els seus deserts” i que “això és una norma de vida, aplicable a tots els camps en els quals desenvolupem la nostra existència”. Finalment, diu que “Jesús ens ensenya que la fi del món és la crisi de tot, fins del cosmos”, quan “les crisis històriques, com els conflictes humans, la malaltia, la pobresa, la violència i tota mena d'injustícia, ens hauran despullat de tot”, “estarem nus i sols davant del Fill de l'Home” i llavors, “diu Jesús: “redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta””.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que “el proppassat 20 de novembre celebràvem el Dia Universal de l’Infant i els aniversaris de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant, que tingué lloc l’any 1959 i de la Convenció dels Drets de l’Infant que va tenir lloc l’any 1989”, una Convenció que “comportà un avenç important en considerar els nens i les nenes com a subjectes actius amb plens drets i en establir una sèrie de drets (a la vida, a la salut i l’educació, etc.) per a ells a tot arreu, sense cap tipus de discriminació”. Afirma que “en molts llocs aquests drets no són respectats, i per això cal continuar amb la tasca de sensibilització i denúncia”. Diu que “el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ha denunciat que les violacions dels drets de la infància han persistit i fins i tot han augmentat l’any 2018” i que “en l’informe sobre el 2018 es denuncia la persistent impunitat dels delictes contra els menors d’edat que viuen en zones afectades per conflictes armats, on han seguit patint nivells de violència extrems”. Recorda que “hi ha molts més casos de fam, malnutrició, falta d’escolarització, etc.”, que “en el món hi ha 1.000 milions de nens i nenes que viuen en situació de pobresa i que aquesta xifra suposa gairebé la meitat de la població infantil mundial”. Finalment, diu que “en parlar dels drets de la infància ens hem de remuntar al moment mateix de la concepció i referir-nos al dret a la vida, perquè abans del naixement l’infant té necessitat d’una protecció especial de fet i de dret” i que “després vindrà la comprensió i l’amor dels pares en el marc de la família i més endavant l’escola, la parròquia i tots els àmbits que formen la societat, de tal manera que l’infant es pugui desenvolupar amb salut i normalitat en el pla físic, intel·lectual, moral, espiritual i social, en condicions de llibertat i dignitat tal com ho afirma el segon principi de la Declaració dels Drets de l’Infant”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “a la gruta de Massabielle es va aparèixer la Mare de Déu a una noia diverses vegades des de l’11 de febrer al 16 de juliol de 1858” i que a aquesta noia, Bernadette Soubirous, la Mare de Déu, “en paraules del papa Pius XII “la fa la seva confident, col·laboradora, instrument de la seva materna tendresa i de la misericordiosa omnipotència del seu Fill””. Recorda també que “és acceptada en el noviciat de les religioses de la Caritat i, l’any 1867, fa la seva professió”, que “mor el 16 d’abril de 1879” i que “va ser beatificada l’any 1925 i proclamada santa el 8 de desembre de 1933, solemnitat de la Immaculada Concepció”. Explica què és i què fa l’Hospitalitat de Lourdes, “entitat que organitza el pelegrinatge anual de malalts de la nostra diòcesi al santuari marià, prepara el Dia del Malalt, fomenta la devoció a la Mare de Déu, manté actes de culte al llarg de l’any i manifesta una constant preocupació pels malalts, impedits i les seves respectives famílies”. Informa que el Santuari de Lourdes ha inaugurat l’“Any Bernadette” aquest 2019 per celebrar tres aniversaris: els 175 anys del naixement de la santa; el seu baptisme i el 140 aniversari de la seva mort. Diu que “aquest any té com a lema “Benaurats els pobres, perquè d’ells és el Regne de Déu””, que “amb aquest motiu les relíquies de la Santa recorreran 45 diòcesis espanyoles, des del dia 1 de setembre fins a Nadal” i que a la diòcesi de Lleida “hi seran des del dilluns 25 d’aquest mes fins el dimecres 27”. Finalment, convida tothom “a participar en els diversos actes programats: Catedral, Monestir de les Carmelites, Hospital Arnau de Vilanova i la Residència d’Aitona”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que diumenge passat fou la Jornada Mundial dels Pobres i que aquesta jornada “ens és ocasió per parlar del treball que l’equip de visió diocesà i els responsables de Càritas diocesana volen promoure al llarg d’aquest curs”. Recorda també que “el Pla pastoral diu que les Càritas parroquials han de canviar de cultura” i diu que “la Diòcesi i Càritas diocesana han fet algunes coses, aquests darrers 7 anys, a favor d’aquest canvi de cultura”: “promoure la modificació dels Estatuts per a vincular més estretament les Càritas parroquials a llurs parròquies; oferir als més pobres iniciatives de creixement en la fe, batejades amb el nom de Fratello; promoure uns recessos i formacions que expliquin i impulsin aquesta nova cultura”. Reconeix que “encara tenim molt camí per recórrer”, ja que “la majoria continuen pensant que Càritas només ha d’ajudar els pobres en les seves necessitats materials i en les seves habilitats laborals”. Afirma que la visió diocesana “reclama que res miri cap altres objectius que no siguin l’evangelització a través de les parròquies” i que “treballar la visió diocesana a Càritas vol dir dur a terme aquells canvis que permetin que tot sumi en aquesta direcció”. Finalment, diu que “el treball que hem començat cerca establir un pla de treball que faci possible que aquesta cultura sigui una realitat en un termini de temps raonable” i que ara “cal definir, amb els rectors, els seus equips de visió i les seves juntes de Càritas, un model que faci possible una nova Càritas”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.