Els bisbes parlen del Sínode Panamazònic

(GIEC) Del 6 al 27 d’octubre se celebrarà a Roma l’Assemblea Especial del Sínode dels Bisbes per a la Regió Panamazònica per a reflexionar sobre el tema “Amazònia: nous camins per a l’Església i per a una ecologia integral”. Aquest Sínode ha estat convocat pel papa Francesc per "identificar nous camins d'evangelització per a aquesta porció del Poble de Déu especialment dels indígenes, freqüentment oblidats i sense la perspectiva d'un futur serè, també com a resultat de la crisi dels boscos amazònics, pulmó de capital importància per al nostre planeta" i congregarà els bisbes i experts en la Regió Panamazònica i la cura del medi ambient.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Sínode Panamazònic, així com de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, del cardenal Newman, del camí de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, del treball decent, de la participació en el Sínode Diocesà, del beat missioner Jacint Orfanell, de la Festa de l’Enviament, de prioritats pastoral i de la catequesi.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, parla del Sínode Panamazònic. Diu que el Document de treball per als Pares sinodals “té tres parts que aborden: "La veu de l'Amazònia"; “Ecologia integral: el clam de la terra i dels pobres"; i “Església profètica a l’Amazònia: reptes i esperances”, és a dir una Església amb rostre amazònic i missioner”, que “l'objectiu és presentar la situació pastoral de l'Amazònia i recercar nous camins per a una evangelització més incisiva” i que el document “està redactat com a reflexió sobre el problema ecològic, segons l'encíclica Laudato Si'”. Recorda que “l’Amazònia és el bosc tropical més extens del món repartits entre nou països d’Amèrica del Sud” i afirma que “en el Sínode es podran conèixer les situacions preocupants que tenen aquests països de l’Amazònia, i també diferents maneres de fer-hi front”. Afirma també que el Sínode és una crida a realitzar tres conversions pastorals expressades pel papa Francesc a Evangelii Gaudium: una nova manera d’estar present l’Església en la realitat, a partir del poble, de la gent; una conversió ecològica i una conversió sinodal “com un repte a caminar junts amb ensopegades i aprenentatges, ja que el Sínode serà la veu del poble creient en tots els temes”. Finalment, diu que “la problemàtica de l’Amazònia no ens pot quedar lluny”, que “la casa comuna a tots ens ha d’interessar” i que “demanem abans de res a l'Esperit Sant, per als pares sinodals, el do de l'escolta: escolta de Déu, fins a escoltar amb Ell el clam del poble; escolta del poble, fins respirar en ell la voluntat a la qual Déu ens crida”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, parla de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de l’arxidiòcesi de Tarragona. Diu que aquest Institut, “reconegut per la Facultat de Teologia de Catalunya, ofereix uns estudis sistemàtics de teologia, de nivell universitari, amb totes les matèries concurrents” i que “si hom desitja completar els estudis en aquest centre acadèmic, aquests comprenen un total de cinc cursos, al final dels quals s’obté la llicenciatura en Ciències Religioses, amb reconeixement eclesial i civil”. Afirma que l’entrada de molts laics i laiques a la docència “exigeix una formació ben documentada” i que “el mateix passa quan hom vol obrir-se a un diàleg seriós amb l’home d’avui”. Diu que l’Institut Sant Fructuós “no queda clos en l’àmbit dels creients, està obert sense discriminació a altres persones que, contemplant des de fora la comunitat cristiana, s’interessen per la fe que professa l’Església catòlica”. Recorda que “la matrícula resta oberta durant tot el mes d’octubre que acabem de començar per a tothom qui s’hi vulgui inscriure” i informa que “la inauguració oficial del curs acadèmic tindrà lloc el proper 17 d’octubre, a les 7 de la tarda, amb una ponència del Dr. Eloy Bueno, professor a la Facultat de Teologia de Burgos, sobre l’activitat missionera en el marc de l’Església local”. Finalment, invita i encoratja a participar “en aquests cursos especialment als laics i laiques diocesans, als religiosos i religioses, als instituts seculars, als mateixos preveres i diaques, per a renovar o actualitzar allò que al seu moment van estudiar, així com també a aquells homes i dones de bona voluntat que malden pel sentit de la pròpia vida i la dels altres”.

El cardenal Joan Josep Omella, parla del cardenal i eminent teòleg John Henry Newman, que serà canonitzat pel Sant Pare diumenge 13 d’octubre “per haver viscut en grau heroic les virtuts teologals de la fe, de l’esperança i de la caritat, així com les virtuts cardinals de la prudència, de la justícia, de la fortalesa i de la temprança” i “per haver plasmat en la seva vida un testimoni coherent de santedat”. Informa que el mateix dia seran canonitzades “quatre religioses de congregacions compromeses amb les persones més vulnerables del seu temps”. Diu que “un tret fonamental en la vida de Newman és la seva condició de convers” i que “com a intel·lectual, Newman ja des que fou jove va sentir la inquietud de bastir ponts entre la fe cristiana i la cultura del seu temps”. Afirma que Newman “és un humanista i entén –i estima– el cor de l’home, seu de la intel·ligència, de la voluntat i dels afectes” i que “en aquest moment de desafiament que viu l’Església davant una societat desorientada, Newman és un esperó incontestable per mostrar al món el veritable rostre de l’Església, la que custodia la Bellesa de l’home”. Finalment, diu que Newman “mai va considerar que la raó i la fe fossin incompatibles i es va esforçar per edificar ponts entre ambdós conceptes” i que “per dir-ho en paraules del papa Francesc, Newman pot inspirar-nos en l’esforç –mai acabat– «de construir ponts i no murs»”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que “en la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat tenim aquest any l'oportunitat de compartir la celebració dels quinze anys de vida com a Església Particular”. Diu que “la nostra Diòcesi és un fragment de l'Església”, “una de les 3016 esglésies particulars en les quals es realitza l'única Església Universal” i diu també que “hem de viure la nostra breu història, per tant, com a veritable història d'Església” entesa com a “Esposa de Crist”. Afirma que “la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, en aquest sentit, desenvolupa un camí d'amor esponsal amb Jesucrist” i que “podem entendre la nostra vida i la nostra història des d'aquesta imatge”. Afirma també que es propi d'un matrimoni que camina de bracet “tenir una doble mirada: vers l'horitzó, el futur; i cap a l'altre, que és al costat”; “entendre aquest camí i els seus canvis dins el dinamisme de l'amor”; “mantenir una constant comunicació”; “verificar que aquest amor de la parella és fecund i crea al seu entorn una comunió, que anomenem família” i “no perdre de vista l'horitzó d'un futur de comunió perfecta i, per tant, de goig ple”. Diu que “en voler aplicar aquesta imatge a la nostra relació esponsal amb Crist, hem d'introduir algunes modificacions” ja que “Ell no deixa de ser-hi, no deixa de ser fidel, no es cansa d'estimar” i “el matrimoni de la nostra Església amb Crist és desigual”. Finalment, recorda que “tot i així, Ell continua aquí perquè el nostre itinerari signifiqui avanç, progrés i maduració” i que “aquesta és la gran qüestió i el gran repte: si al llarg del nostre camí madurem i avancem en l'amor a Ell i si aquest amor ens vincula més també els uns als altres”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que el dia 7 d’octubre se celebra la Jornada internacional pel Treball decent, promoguda per les Nacions Unides mitjançant l’Organització Internacional del Treball i per la Federació Internacional de Sindicats, i diu que “malauradament constatem que la superació de la crisi econòmica que assenyalen les grans xifres de les estadístiques econòmiques encara no ha arribat a molta gent i encara molt menys a les persones que fan les feines més senzilles i menys valorades de la nostra societat”. Diu també que segons el VIII Informe FOESSA, la sortida de la gran recessió ens ha dividit a la societat en tres grans blocs: la societat estancada, la societat insegura i la societat supèrbia, “la qual consumeix, dirigeix i és propietària del seu destí i, a més, condiciona el dels altres”. Afirma que “les dades aportades per la Fundació en relació a l'exclusió relacionada amb l'ocupació són colpidores” i que “avui la nostra societat necessita recuperar urgentment el seu sentit comunitari i fraternal i enfortir el paper destacat que correspon a la política exercida amb honestedat i transparència”. Destaca que “en aquests temps tan complicats per a molta gent, el sector de l’atenció a les persones dependents reclama molta més dedicació” i que “treballs decents amb sous dignes” són “unes reivindicacions molt justes i molt d’acord amb l’Evangeli i que la Doctrina Social de l’Església promou”. Finalment, diu que “demanem al Pare del cel que ens ajudi a tots plegats a saber buscar i trobar nous camins que ens portin a una societat amb una major solidaritat i amb una real fraternitat”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “en la dinàmica pròpia del Sínode Diocesà, ara som en el moment d’animar-nos a participar-hi”. Diu que “la participació de tots és necessària perquè es faci present el que és el Sínode Diocesà i la mateixa Església” que “té com a realitat pròpia de vida la comunió” “que és molt més que la nostra sola unitat, ja que és expressió de la mateixa vida divina: la comunió en la Trinitat eterna de Déu”. Afirma que “participar en la vida divina té com a expressió fonamental la comunió en el si de l’Església” i que “la comunió es fa realitat en la vida compartida, en la fe comuna, en la missió de tots”. Destaca que “tots som necessaris”, que “tots hem de sentir la crida a participar-hi” i diu que “ningú no se senti exclòs”. Informa que “en tots els arxiprestats, en les reunions amb els preveres i els diaques, estem preparant presentacions del Sínode per a totes les comunitats”, amb el format “d’una trobada en la que s’hi apleguin les comunitats parroquials d’arreu del territori arxiprestal” i en la qual l’Eucaristia serà el centre. Diu també que “la finalitat és explicar què és el Sínode i com podem participar-hi”, així com que “tots us heu de sentir cridats a participar en aquestes presentacions”. Finalment, diu que “ara és l’hora dels «Apòstols del Sínode Diocesà», persones que facin seu el Sínode per l’esperança i animin a participar als altres”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, informa que a la diòcesi de Tortosa han començat el Mes Missioner Extraordinari “recordant els tres missioners nascuts als nostres pobles, la santedat dels quals ha sigut reconeguda per l'Església, que els ha elevat a l'honor dels altars”. Ens detalla la biografia d’un dels missioners, el beat Jacint Orfanell, nascut a La Jana el 1578. Diu que el beat Jacint “l’any 1600 sol·licita ingressar en l'Orde dominicana en el convent de Santa Caterina, de Barcelona” i que “feta la professió religiosa l’envien a completar els estudis a Tortosa”. Recorda del beat que “els seus superiors volen que es dedique a l'ensenyament de la teologia, però ell manifestà el desig de ser missioner a l’Àsia”, que va estar a les Filipines i que el Japó, on els missioners estaven sotmesos a forts controls per part de les autoritats, va ser la seva destinació missionera definitiva. Diu que després de quatre anys en la missió de Hizén, el 1613 els missioners són expulsats i es traslladen a Nagasaki, d’on van ser expulsats el 1615. Destaca que Jacint Orfanell i altres religiosos “van tornar d'amagat amb unes barques a Nagasaki, on clandestinament continuaren sostenint la fe dels cristians que patien persecució i reconciliant als qui per por al martiri havien negat públicament la fe”. Diu que “el 25 d'abril de 1621 és capturat i el traslladen a Nagasaki, a una presó construïda per als religiosos que es trobaven clandestinament al Japó” i que “el dia 9 de setembre fou condemnat a morir cremat i executat l'endemà juntament amb els altres missioners empresonats amb ell”. Finalment, afirma que “la seua passió per l'Evangeli i l’amor als cristians del Japó el va portar a lliurar la vida per Crist”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, informa que “el passat 19 de setembre vam viure uns moments emocionants a la catedral” ja que tots els que tenen alguna responsabilitat eclesial i molts cristians es van reunir, en la Festa de l’Enviament, “per escoltar la Paraula de Déu, per pregar, per demanar ajuda al Senyor per aquest nou curs i per rebre l’encàrrec del nostre treball a l’Església de part del pastor de la diòcesi”. Afirma que amb aquesta celebració “volem recordar i actualitzar que les nostres paraules i les nostres accions es fonamenten en Jesucrist i les desenvolupem en l’Església com una oportunitat de creixement personal, de servei a la comunitat i presentació d’una oferta de sentit a la societat que ens envolta”. Diu que “era gran el goig de tots els participants “rebent del bisbe la missió de fer fecunda la vida de l’Església diocesana” i que “tots ells demanaven amb insistència l’ajuda de l’Esperit Sant per dur a terme la tasca encomanada”. Així mateix, diu que “a més de l’alegria en la celebració, es percebia una major confiança i una profunda sensació de responsabilitat per l’encàrrec rebut”. Finalment, diu que en aquest mateix acte es va distribuir “una Guia per a possibilitar aportacions, suggeriments i accents en l’elaboració d’un nou Pla Pastoral” i que aquesta Guia “és un document senzill que convida a tothom a la reflexió i a la implicació personal i comunitària”, “ha estat fruit del treball que han realitzat durant els últims mesos els Consells del Presbiteri i de Pastoral” i “ara es distribueix perquè entre tots puguem respondre millor als reptes que planteja el món”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, parla del document de les prioritats pastorals per a aquest curs, unes pautes pastorals que “tenen la finalitat d’impulsar, d’iniciar o de millorar algunes accions i propostes perquè exercim la nostra missió com a Església que fem camí a Girona, tenint molt present la Paraula de Déu, el magisteri pastoral del Papa, la reflexió dels consells presbiteral i pastoral diocesà, les aportacions dels arxiprestes, les delegacions i la vida de les persones”. Diu que la missió permanent de l’Església és “anunciar l’Evangeli de Jesucrist, ensenyar i educar per a la vida cristiana...”, però que “vivim un temps en el qual hem d’afrontar els reptes que se’ns plantegen: crisi d’experiència de Déu; el materialisme i l’indiferentisme, la ignorància o la no comprensió de la proposta cristiana...”, uns reptes que són una oportunitat “per renovar-nos i oferir la proposta de Jesús amb convenciment, joia i coherència com la millor per a la vida”. Afirma que “en la nostra missió sempre partim de Jesucrist per arribar a la vida de les persones, i també partim de la vida de les persones per arribar a Jesucrist” i desitja remarcar algunes dimensions de l’acció pastoral: la pastoral de la misericòrdia, la del carrer, la de l’acolliment, la de l’acompanyament, la de la paraula de Déu, la de la pregària, la de la celebració, la del servei i la de la comunió i la comunitat.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, informa que “La catequesi al cor de la comunitat” “és el títol de les properes jornades de formació de catequistes que organitzarà per al cap de setmana 15-17 de novembre el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC)”. Diu que cal “repensar la catequesi” i que “el SIC ens hi vol ajudar”. Recorda que “algunes parròquies, amb resultats humils però esperançadors, estan unint catequesi amb els infants, contacte amb els pares en vistes a invitar-los al curs Alpha i participació en família a l’eucaristia principal de la comunitat”. Afirma que allà on això està reeixint “apareixen dues característiques que voldria posar en valor aquests dies que comença l’activitat catequètica a les parròquies”. La primera és la voluntarietat. I és que “una catequesi al cor de la comunitat passa per la llibertat i no pas per l’obligatorietat”. La segona característica “és el canvi de prioritat”. Diu que “l’objectiu principal d’aquesta catequesi és la conversió dels pares i, per tant, se supedita la preparació dels infants a la possibilitat de connectar amb els pares i convidar-los al curs Alpha”. Assegura que “aquestes parròquies gasten els principals “cartutxos” amb els pares durant el primer trimestre i, quan el curs Alpha comença, els esforços es concentren en els que s’han apuntat al curs Alpha” i reconeix que “és una estratègia ben evangèlica oferir a tothom i concentrar-se progressivament en els que van mostrant interès”. Finalment, diu que desitja que “aquesta propera escola de catequistes sigui un estímul perquè moltes més parròquies inaugurin una proposta catequètica d’aquest estil”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.