Els bisbes parlen de la sinodalitat, del clam de la Creació i de l'ecologia cristiana

(GIEC) Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la sinodalitat, del camí de la Jornada Mundial de la Joventut 2023, del Rosari, de l’ecologia cristiana, de la Mare de Déu de l’Acadèmia, del clam de la Creació i del treball decent.

Quatre de les cartes dominicals parlen de la sinodalitat. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “«Esperit sinodal» vol dir saber-nos escoltar els uns als altres i tots a l’escolta de l’Esperit Sant” i que “aquest esperit sinodal ha d’anar calant a les diverses Esglésies particulars”. Recorda que “el passat mes d’abril el Papa aprovava l’itinerari sinodal per a la propera Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes, amb el tema «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió»”, una trobada que “s’articula en tres fases al llarg de dos anys, començant aquests dies d’octubre”, “una primera fase diocesana, una altra de continental i una darrera d’universal”. Afirma que “es vol que la sinodalitat esdevingui un camí de tota l’Església”. Expressa que “el Papa ens proposa un camí on s’escolti veritablement tot el poble de Déu, on tots hi participin, on es conjuguin les diferències de manera que ningú no hi perdi, sinó que tots hi guanyin”. Comunica que “el proper 17 d’octubre començarem a la nostra diòcesi la fase diocesana del Sínode, amb una vetlla de pregària a la nostra Catedral metropolitana”. Recorda que “se’ns demana una gran dosi d’humilitat per a saber-nos escoltar —abans de res— a nosaltres mateixos” i que “tan sols des del profund coneixement personal, que implica una gran dosi de realisme, podrem escoltar els altres, i tots a l’escolta de l’Esperit”. Finalment, diu que “en aquest exercici és on cada cristià es troba amb la diferència i la diversitat, amb el conflicte i les pressions”, que “el diàleg i la discussió passats per la pregària sempre tenen una finalitat: l’anunci de l’Evangeli” i que “el diàleg pel diàleg no porta a cap part, però l’escolta i el diàleg humil, amb la pregària sincera, porten a l’acció evangelitzadora”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “quan ja el nostre Sínode Diocesà enfila el darrer tram de la fase dels grups sinodals, ens trobem amb el Sínode de Bisbes, convocat pel Sant Pare Francesc” i que “els dos trams d’ambdós sínodes, que en el fons són un únic sínode, són coincidents i complementaris en els temes que ens són proposats”. Afirma que “en el document preparatori del Sínode de Bisbes apareix quina és la meta del camí propi de l’Església, del nostre «caminar junts», amb paraules del mateix Papa, quan se’ns diu que l’Església és Poble de Déu pelegrí i missioner”. Expressa que “el trobament amb el Senyor en la pàtria definitiva és la meta del nostre caminar” i que “per poder arribar a aquesta meta no tenim cap altre camí que el mateix Crist, Senyor nostre”. Considera que “tot el nostre treball sinodal no pot oblidar aquesta meta”. Manifesta que “el nostre treball, pregària, escolta, diàleg, visió, discerniment, propostes, a la llum de l’Esperit Sant, és per viure la conversió que el Senyor ens demana, per tal de ser l’Església de Crist en el segle XXI” i que “la comunió de l’Església i la fidelitat a la vida que no ha deixat mai de palpitar en ella, sempre santa i immaculada, malgrat la conversió sempre necessària dels seus fills, són una necessitat del camí autènticament sinodal”. Finalment, diu que “des d’aquesta conversió i fidelitat necessàries, en aquest moment en què l’Església i la societat tenen tants reptes, s’entén què és l’Església: poble pelegrí i missioner”.

L’administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, recorda que “tant o més important que el camí és la meta” i que “el sant Pare Francesc ens ha fet una crida a tots els membres de l’Església perquè ens posem en camí sinodalment” i perquè “ell sap que el caminar junts forma part del nostre ADN com a cristians”, ja que “els cristians no som cridats a seguir Crist sols, sinó amb els altres; i aquests altres són tots els germans, sense exclusió”. Expressa que “la condició cristiana és la del pelegrí”, ja que “sabem d’on venim i vers on anem”, “el trobament amb el Senyor en la pàtria definitiva és la meta del nostre caminar”. Afirma que el camí propi dels cristians no el fem pas sols, sinó que “el fem amb els altres” i que “una imatge clara i suggestiva és la del poble d’Israel fent el camí pel desert vers la terra promesa”. Remarca que “el camí sinodal propi de l’Església, és, en expressió del papa Francesc, polièdric” i que “en l’Església cadascú, amb la seva vocació, ministeri, funció, carisma propi, aporta el millor d’ell mateix a la comunió”. Finalment, diu que “la meta del camí sinodal que ens ofereix el Papa és aprofundir, a la llum de l’Esperit Sant, que guia sempre l’Església, el que som nosaltres com Església: pelegrins i missioners” i que “és una oportunitat oberta a tots per a emprendre de nou el camí del nostre seguiment de Crist” i per “prendre un nou alè”, “vivint la unitat en la diversitat i essent capaços de descobrir junts noves sendes que ens duguin a portar l’Evangeli als pobres”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “el papa Francesc ha convocat tota l’Església a iniciar un procés sinodal” i que “el curs pastoral que ara comencem estarà marcat per aquesta vivència eclesial”. Expressa que “la sinodalitat és una característica essencial del camí de l’Església al llarg del temps” i que “tota la seua història és una peregrinació que té com a meta el Regne de Déu i l’hem de recórrer junts”. Afirma que “la nostra responsabilitat és mantindre viva la fe i transmetre-la amb la paraula i el testimoniatge”, que “la nostra època es caracteritza per ser un moment de transformacions ràpides i profundes” i que “això suposa nous desafiaments per a la fe i l’evangelització”. Manifesta que “avui, més que mai, sabem que no podem evangelitzar des d’actituds individualistes; que no podem estar passivament a l’espera que uns altres realitzen aquesta missió; que sense la comunió joiosament viscuda i un compromís de tots l’evangelització no és possible”. Diu que “tots els batejats tenim una dignitat de fills de Déu i estem cridats a participar activament en l’edificació del Cos de Crist” i que “per a això necessitem trobar-nos, dialogar, parlar, escoltar-nos i, d’aquesta manera, créixer en la comunió”. Recorda que a la diòcesi de Tortosa “ja es va viure l’experiència d’un sínode diocesà” i que “encara avui tenim algunes estructures que van néixer d’ell: consells de pastoral diocesà i parroquials; consells d’economia…”. Finalment, convida els feligresos a “participar en aquest procés sinodal, que començarà en la nostra diòcesi el 16 d’octubre amb una trobada diocesana d’agents de pastoral i una celebració de l’Eucaristia en la Catedral”.

El cardenal Joan Josep Omella recorda que “aquest diumenge arriba a Catalunya la Creu de la Jornada Mundial de la Joventut que, si Déu vol, se celebrarà a Lisboa el mes d’agost de 2023”, una creu que “va ser construïda el 1983 per sant Joan Pau II per oferir-la als joves perquè la portessin per tot el món”. Informa que “l’arxidiòcesi de Barcelona i la resta de diòcesis espanyoles tenen aquests dies l’oportunitat de fer camí cap a la propera JMJ”, “amb els dos símbols que l’acompanyen: la Creu i la icona de la Mare de Déu, Salus Populi Romani, protectora del poble romà”. Recorda que “el lema de la JMJ de Lisboa és ben marià: «Maria se n’anà de pressa a la Muntanya» (Lc 1,39)” i que el logotip “és una creu travessada per un camí on apareix la silueta de Maria”. Afirma que “els joves són un repte de primera magnitud per a l’Església”, que “ells tenen un rol fonamental en el canvi d’època que estem vivint”, que “cal que els ajudem, perquè la crisi social i econòmica que estem vivint no els porti al desànim ni a la buidor” i que “els joves necessiten i tenen dret a l’anunci joiós de l’Evangeli”. Comunica que, dilluns 4 d’octubre, arribaran la Creu i la icona de la JMJ 2023 a Barcelona i que, per aquest motiu, “a dos quarts de vuit del vespre celebrarem una vetlla de pregària a la parròquia de Betlem, al centre de la ciutat, organitzada pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb Joves”. Finalment, diu als joves que els espera “en aquesta Eucaristia per desitjar-vos un bon inici de curs” per caminar “amb Maria cap a la propera JMJ 2023 a Lisboa” i demana que “no deixem de pregar pels joves perquè ells, així com nosaltres, s’obrin al missatge de Jesús de Natzaret”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, afirma que “en ocasió de la festa de la Mare de Déu del Roser –que s’escaurà el proper dijous dia 7- i tot el mes d’octubre, mes del Rosari, hem de revitalitzar aquesta oració tan estimada dels cristians”. Expressa, amb paraules del Sant Pare, que “el Rosari és l’oració que acompanya sempre la meva vida; també és l’oració dels senzills i dels sants… és l’oració del meu cor”. Constata que “generacions de cristians, entre ells molts sants, han desgranat llur vida de servei a Crist i a l’Església acompanyats del res del Rosari, contemplant el rostre del Crist a través de la Verge Maria i amb Ella” i que “el Rosari ajuda a complementar la gran pregària de l’Eucaristia, de la Litúrgia de les Hores i de les altres oracions del cristià”. Ens convida a resar-lo més durant aquest octubre, amb alguns de la nostra família, amb algun grupet de persones…, i a posar-hi “una persona o una necessitat concreta a cada avemaria” i buscar “una gravació o un llibret amb comentaris que ens hi ajudin més”. Manifesta que a ell li agrada molt resar-lo al cotxe quan viatja o quan ha hagut de vetllar en la nit i que l’ajuda com a remor de fons de la seva pregària d’intercessió. Demana que el Rosari “ens acompanyi i vagi configurant una espiritualitat madura i humil, que medita el que constitueix l’eix central de la fe cristiana: el Misteri de Jesucrist, el Salvador, amb els seus misteris de goig, dolor, llum i goig, i sempre amb la companyia i les vivències de la seva Santíssima Mare, que també és la nostra mare i el nostre model de creient”. Finalment, també ens demana que l’oferim “per les intencions que el Papa ens confia, afegint-hi les intencions de la nostra Diòcesi i les generals: la pau, el treball, el país, els malalts, el Sínode, els matrimonis i les famílies, les vocacions…”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, confessa que la veritable ecologia cristiana posseeix una bellesa i una profunditat que no ha trobat en cap altre sistema de pensament. Recorda unes paraules de Kilian Jornet en les quals “reivindicava la solitud com a garantia de llibertat i afirmava la seva lluita ecològica”, “proclamava, al costat de l’austeritat, el seu decidit ecologisme i la lluita per la conservació de la naturalesa”. Diu que “això en l’ecologia cristiana seria una contradicció”. Afirma que “els cristians propugnem una ecologia integral”, que “per a nosaltres és una concreció de les virtuts” i que “per això té la seva font en la fe, que ens permet de veure-ho tot amb uns ulls nous”. Explica que “aquests ulls de la fe mirant el món, en realitat, són molt antics en el temps: recordem, per exemple, l’himne inicial de la Carta als Colossencs, Sant Basili de Cesarea i Sant Gregori Naziancè, en el segle IV…” i que “els ulls de la fe cristiana estan il·luminats per l’Esperit de Jesucrist”, segons el qual “la naturalesa i el món, com diem, són un do immens” i “el seu sentit últim és revelar l’harmonia i la perfecció de l’anomenat “Crist còsmic”, que en la seva evolució culminarà a la fi dels temps amb la transformació (plenitud) total en el mateix Crist”. Finalment, diu que “aquí la humanitat camina en diàleg amb el cosmos, de manera que aquest, superant l’individualisme, acaba sent “casa de tots””, que “en el seu moment vam dir que la vivència més clara de l’ecologia cristiana és aquella fraternitat immensa que esdevé “còsmica”: “germana aigua, germà sol, germana lluna, germana terra… germana mort”” i que “en aquest vincle fratern ens trobem veritablement lliures”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “fa uns anys la festa de la Patrona de la nostra ciutat se celebrava el dia 2 d’octubre”, però que, en l’actualitat, es fa coincidir amb el primer diumenge d’octubre. Informa que enguany “l’Acadèmia Mariana organitza, com sempre ha fet, els actes en honor a la Mare de Déu amb la finalitat de recordar i actualitzar una tradició que neix en la segona meitat del segle XIX per l’impuls d’un grup de cristians interessats en l’estudi dels diversos temes marians i amb la intenció de propagar en totes les famílies lleidatanes la proximitat i la devoció a la Mare”. Se sent d’alguna manera “portaveu dels membres de la Junta per a convidar a tots a participar en els diferents actes” i, com a responsable diocesà, se sent obligat a “recordar la importància de la Mare de Déu en la nostra pròpia història, a retre homenatge als fundadors d’aquesta tradició religiosa i a sol·licitar una major presència en la nostra societat d’aquesta advocació”. Mostra “un elogi i un agraïment al grup de seglars que des de 1862, amb mossèn Escolà al capdavant, es preocupen de promoure la devoció mariana, d’aixecar una casa i de celebrar cada any un esdeveniment en la societat” amb l’objectiu de “mirar a Maria i seguir el seu exemple”. Expressa que “hi haurà una major presència de la Mare de Déu en la nostra societat si aconseguim fer creïble amb la nostra vida el missatge de Jesús perquè responem amb coherència a les seves exigències” i es pregunta “quan aprendrem a actuar com una mare que promou sempre l’amor entre germans”. Finalment, demana que “la Patrona de Lleida, igual que les moltes advocacions marianes de la nostra diòcesi, ens empenyi a la lloança a Déu i al compromís amb els germans”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “dilluns dia 4 d’octubre celebrem la festa de sant Francesc d’Assís, el gran home de l’edat mitjana que, des de la fidelitat coherent amb l’Evangeli, la fidelitat a l’Església, la pobresa, la seva humanitat, l’amor a la natura, l’acollida de deixebles, va significar una conversió per a l’Església mateixa”. Recorda també que “Francesc, l’any 1226, cap al final de la seva vida, va escriure o va dictar un càntic d’alegria i acció de gràcies amb el títol «Lloat sigueu»” i diu que “podem considerar sant Francesc el fundador del moviment ecològic, l’autor del primer manifest ecològic de la història”. Afirma que la “nostra germana terra clama pel dany que li provo­quem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat” i que “el que està passant a casa nostra, l’Evangeli de la creació, l’arrel humana de la crisi ecològica, requereix una ecologia integral, pautes d’orientació i acció, i educació i espiritualitat ecològica”. Expressa que “quan parlem de «medi ambient» ens fixem en la relació que existeix entre la natura i la societat que l’habita” i que “això ens hauria de fer entendre que la natura no és un àmbit separat de nosaltres, o un simple marc on transcorre la nostra vida”. Considera que “hem de respondre al clam de la terra i al crit dels pobres amb una economia ecològica, amb un estil de vida senzill, amb esperit comunitari responsable”. Finalment, diu que “de les mans de Déu hem rebut un jardí” i que “no podem deixar un desert a les noves generacions”.

L’administrador diocesà de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “com cada any l’Organització Internacional del Treball i altres organitzacions que hi col·laboren promouen, el dia 7 d’octubre i arreu del món, la Jornada Mundial pel Treball decent amb una retribució digna”. Diu que “totes les persones han de tenir l’oportunitat de realitzar una activitat productiva que aporti un ingrés just, seguretat en el lloc de treball i protecció social per a les famílies; que ofereixi millors perspectives de desenvolupament personal i afavoreixi la integració social, és a dir un treball digne i decent”. Recorda que “el passat mes de juny el Papa Francesc va demanar a l’Organització Internacional del Treball i a les autoritats relacionades amb aquests temes, solucions per sortir de l’actual crisi laboral “buscant el bé comú”, i prioritzant “els treballadors que es troben en els marges del món de la feina””. Manifesta que “Jesús, el Senyor, ens mostra el camí per superar les dificultats amb els seus ensenyaments i també amb les seves paràboles, com la del bon samarità, la dels vinyaters que volen treballar i no troben feina, etc”. Finalment, diu que “és molt important mantenir l’esperança i esmerçar les nostres forces per construir un món més just i fraternal, el seu Regne, tal i com demanem en el Parenostre, un món en el que tots puguin realitzar-se com a persones humanes amb un treball just i digne”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.