Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(CET) Diumenge 12 d’abril l’Església celebra la Pasqua, la festa de l’alegria i de l’esperança, la celebració més important del calendari litúrgic, que ha d’omplir de veritable goig els nostres cors i les nostres llars. Enguany, enmig del dolor, la prova i la incertesa per la COVID-19, les següents paraules del papa Francesc són font d’esperança i consol: «On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció […] enmig de la foscor sempre comença a brotar alguna cosa nova, que tard o d’hora produeix un fruit» (Evangelii Gaudium 276). Que Crist ressuscitat ens doni la força que necessitem en aquest temps de dolor i sofriment per viure en la fe, l’amor concret i l’esperança que no defrauda.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua en temps de pandèmia.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “Crist ens diu que per trobar la vida cal perdre la vida; per néixer, cal morir; per salvar-se, cal prendre la creu”. Afirma que enmig de la greu crisi sanitària que vivim aquests dies, malgrat tot, “discernim en la humanitat una necessitat dolorosa i, en un cert sentit, profètica, d’esperança, com de respir per la vida”. Manifesta que “avui, dia de Pasqua, estem en condicions d’adreçar-vos un missatge d’esperança”: la causa de l’home —malgrat el sofriment, la creu i la mort— no està perduda, sinó que està en franc avantatge”. Diu que “mentre vivim en el món, no podrem abolir la feblesa humana, ni el dolor, ni la mort temporal”, però que “tota misèria humana podrà tenir assistència i confort”, “coneixerà aquell gran valor que el secret dels cristians pot conferir a tota decadència humana”. I és que “l’esperança no s’apagarà, precisament en virtut d’aquest secret que avui ja no és tal”: l’anunci Pasqual. Destaca que “la nostra fe ens diu: Jesús ha ressuscitat” i que “sobre aquest realisme nosaltres, els creients, fonamentem la nostra força, la nostra esperança, així com la nostra pròpia concepció de la vida, de la història i de la mateixa civilització terrenal”. Finalment, des de la perspectiva de la mort i la resurrecció del Crist, tan humana i al mateix temps tan divina, ens encoratja a “tornar a emprendre cada dia l’aventura de la fe enmig de les contrarietats i les tempestes del nostre món” i ens desitja una Santa Pasqua.

El cardenal Joan Josep Omella, exclama que “Crist ha ressuscitat” i que “aquesta bona notícia recorre avui el món sencer per anunciar en la foscor de la nit que l’Amor és més fort que la mort, que el mal no té l’última paraula, que allà on només hi ha dolor i desesperació germina la llavor de l’esperança”. Afirma que “la resurrecció de Crist forma part del nucli de la nostra fe” i que “si Crist no hagués ressuscitat d’entre els morts, la nostra vida cristiana i la nostra fe serien un absurd”. Afirma també que “la resurrecció de Jesús és la prova que la seva vida i la seva entrega fins a la mort van tenir un sentit” i que la resurrecció “ens ensenya que no hi ha creu sense glòria, ni mort sense una vida nova”. Recorda unes paraules del papa Francesc:«On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció […] enmig de la foscor sempre comença a brotar alguna cosa nova, que tard o d’hora produeix un fruit». Manifesta que “Déu ens convida a sortir de la mediocritat de les nostres vides per començar a viure ja com a ressuscitats, com ho serem plenament a la fi dels temps” i que “Déu ens crida a veure Jesús ressuscitat en totes les persones amb què tractem cada dia” i diu que “només si estem disposats a viure com Ell va viure, fent la voluntat del Pare, podrem fer vibrar els altres anunciant-los que Jesús ens estima, que va donar la seva vida per salvar-nos i que ara és viu al nostre costat cada dia”. Finalment, demana que “Maria, testimoni silenciós de la resurrecció, ens ajudi a mantenir viva la flama de la Pasqua, la flama de l’alegria i la flama de l’esperança, fins i tot, enmig d’aquesta dolorosa pandèmia que ens envolta”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que l’anunci de l’àngel als primers deixebles (“per què busqueu entre els morts Aquell que viu? Ha ressuscitat!”) “continua ressonant any rere any com un anunci que tergiversa els criteris mundans i ens obre a la realitat divina”. Afirma que “en tot temps i en tota circumstància l’Església se sent dipositària d’aquest anunci salvador, i l’ofereix humil però convençuda, a tota la humanitat”, que “passi el que passi, sempre estem en mans de Déu i sempre es compleixen les seves promeses de vida i d’amor” i que “també en temps de guerres i pandèmies, de tribulacions i de dificultats, l’amor vencerà”. Manifesta que “la Resurrecció de Jesucrist d’entre els morts és una nova creació”, que “la vida pren un relleu nou” i que “el que vivim en aquest món és ja un preàmbul i una anticipació de la plenitud que esperem i que rebrem agraïdament de la gràcia de Déu”. Diu que d’aquí brolla l’alegria cristiana que “és el sentiment profund i convençut que, ni quan passem per les dificultats més greus, fins i tot quan morim, no són la darrera paraula de l’existència humana, sinó que la vida vencerà”. Destaca que “avui és dia d’alegria i d’esperança: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor; alegrem-nos-en i celebrem-ho!” (Sl 117,24)”, que “Crist ha triomfat, és Pasqua florida”. Finalment, demana que “la Pasqua ens doni la força que tant necessitem en aquestes hores incertes per viure en la fe, l’amor concret i l’esperança que no defrauda” i ens desitja una “Santa Pasqua”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés,  recorda que fa unes setmanes va aprofundir en “algunes nits de Nicodem” i que “el vèiem ben proper, quan manifestava por i quan vivia en aquesta zona intermèdia entre la fe i l’ocultació”. Recorda que “ens ha arribat un últim gest, que rehabilita Nicodem com a testimoni d’una fe sincera” i és que “al costat del seu amic Josep d’Arimatea, va ser capaç de transgredir la llei jugant-s’hi la fama i el lloc en el Sanedrí, en ungir el cos sense vida de Jesús amb una exagerada quantitat de perfum, mescla de mirra i àloe”. Es pregunta si significa això que Nicodem va passar de la nit de la dissimulació i de la por a la llum de la fe i diu que “ens interessa molt respondre aquestes preguntes, perquè la por ha estat i continua sent un gran protagonista en aquest temps difícil de la pandèmia, i també perquè aquesta fe de Nicodem és avui la fe de molts”. Diu que “resulta molt oportú plantejar-nos aquestes qüestions en primera persona: després de la Mort i Resurrecció de Crist ¿veiem ressuscitar la nostra fe, aquesta fe que supera les pors i va avançant a través de l’alba cap a ple dia?”. Afirma que “no sabem com va arribar a Nicodem la notícia de la Resurrecció de Jesús i quina va ser la seva reacció”, però que “sí que sabem que el gest d’ungir el seu Cos va ser un acte de reconeixement i d’amor” i que la “Resurrecció pogué significar la confirmació de la fe incipient de Nicodem”. Finalment, diu que “un cop coneguda la Resurrecció, el Cos de Crist espera ser ungit per la nostra fe, la nostra adoració i el nostre servei a favor del Poble de Déu, que continua viu en el sagrament i en la comunió de germans” i que “això és viure com a ressuscitats”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que “durant aquesta setmana hem participat des de les nostres llars, com a església domèstica, de les celebracions centrals de la fe” i que aquest diumenge celebrem la Pasqua, “perquè Déu ha vençut la mort, el pecat, el dolor, el mal que afligeix ​​la humanitat ahir, avui i sempre”. Diu que “expressem amb més força la nostra fe en Aquell que ha vençut la mort i ens crida a viure per sempre” i que “proclamem que l’esperança posada en Déu no defrauda, ​​i que nosaltres som testimonis d’aquesta esperança en la família, amb els amics, a la feina, en els nostres ambients”. Destaca que “el Senyor ha ressuscitat, i és present a les nostres llars, en les famílies que durant aquestes setmanes tan dures esteu mantenint viva la flama de l’amor i la convivència”; “en els hospitals i en les residències de gent gran” i que el Senyor també és present “en totes les persones que tenen cura dels altres com a veritables àngels de la guarda, arriscant la pròpia vida”, “en totes les persones de bona voluntat que es lliuren al servei en els diferents àmbits”, “en els pastors que a hores d’ara voldrien ser al costat de les seves ovelles més necessitades, i pateixen pel confinament”, així com “en els sacerdots i diaques, en els membres de la vida consagrada, en les comunitats de vida contemplativa, i en tots vosaltres, que manteniu l’esperança enmig d’aquesta prova”. Finalment, ens desitja una bona i santa Pasqua i demana que el Senyor ens beneeixi i ens ompli del seu amor, així com que ens alegrem i “no perdem l’esperança, perquè el Senyor ha ressuscitat i camina amb nosaltres”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “no oblidem que és Pasqua” i que “tota la realitat de salvació, de joia, de vida que es renova, pròpia de l’esdeveniment pasqual, ens demana obrir els ulls de la fe i de l’esperança per a capir-la en profunditat”. Constata que “hem passat i estem passant dies difícils, de molta lluita interior i exterior” i demana que “preguem, i fem de part nostra tot el que sigui a les nostres mans, a fi que s’escurci aquest temps de prova”. Afirma que “seria bo de pensar en altres generacions de persones que en aquesta mateixa terra, en altres temps, han viscut situacions semblants” i recorda que “una cosa els unia amb nosaltres: tenien fe en Jesucrist” i  “aquesta fe els va donar la força per a tornar a començar”. Destaca que “la Pasqua cristiana ens porta la bona nova, sempre renovada, de la resurrecció de Jesucrist” i que el missatge que ha de ressonar ben fort en aquests moments, com en tants de la nostra història, és que “Crist és la nostra esperança viva”. Manifesta que “la Pasqua diferent d’aquest any ens porta clarament a l’esperança”, que “ha ressuscitat Crist, la nostra esperança” i que “amb ell podem mirar el nostre futur, i el de les nostres famílies i de la nostra societat, amb esperança”. Demana que “tant de sofriment en el cor i en les vides de tantes persones no sigui en va” i que “tots aprenguem les lliçons de veritable humanitat  que ens portin a fer possible aquest món nou que brolla de Crist, mort i ressuscitat”. Finalment, diu que “l’Església d’avui, com la de tots els segles, no té altre missatge a proclamar que Crist que ha mort en la creu per salvar-nos i ha ressuscitat d’entre els morts per fer-nos justos”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda l’Evangeli del diumenge de Pasqua, en el qual “Maria Magdalena va al sepulcre”, amb un cor “ple d’amor i de dolor”, “les coses no estan com ella imaginava”, ja que “la pedra havia estat treta”, “pensa que han robat el cos i avisa als apòstols”. Recorda també que “Pere i aquell deixeble que Jesús tant estimava acudeixen també i, a partir d’eixe moment, els deixebles començaran a viure un camí interior que els portarà a ser recuperats per a la fe”. Afirma que “Pasqua és bona notícia per a tots els homes, no sols per als qui ja som creients”, que “Jesús vol arribar a tots, però respectant el camí de cadascú, com ho va fer amb els seus deixebles” i que “avui vol fer-se present en el nostre camí adaptant-se a cada situació personal”. Manifesta que “la celebració de la Pasqua no és perquè condemnem a un món no creient, sinó perquè ens alegrem de la nostra fe i creixem en el desig que tots arribin a conèixer i estimar Jesús”. Destaca que “la fe en Crist Ressuscitat sosté la nostra esperança” i que “en els moments de dificultat, quan no veiem sortida a les situacions que estem vivint, la Pasqua ens anuncia que la llum ens ve del Crist”. Diu que “quan ens sentim temptats a pensar que la prepotència del mal s’apodera del món, no oblidem que la victòria està en l’omnipotència de l’amor del Ressuscitat, una omnipotència que ens porta a un Regne que no és d’aquest món”. Finalment, demana que “el Senyor Ressuscitat sostingui la nostra fe i la nostra esperança en aquest temps de dolor i sofriment” i ens desitja una “bona pasqua”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, ens escriu a tots la seva reflexió invitant-nos a la serenor i a l’esperança de la Pasqua. Recorda el misteri de la Redempció, el pas de la mort a la resurrecció del Senyor Jesús, de la tristesa davant el sofriment del divendres sant a l’alegria de la nova vida del diumenge de Pasqua.  Diu que “els qui participem (la gran majoria, gràcies als mitjans audiovisuals) en la Vetlla Pasqual experimentem, una vegada més, la plenitud de la vida i el cant de l’esperança”. Vol referir-se a “una part de la Vetlla que té una connotació precisa en la manifestació de la nostra fe”: la primera part de la renovació de les promeses baptismals quan es parla de les renúncies. Afirma que “la fe en Crist Ressuscitat ens concedeix la vida nova a la qual volem arribar renunciant al pecat, és a dir, a tot allò que significa una ruptura amb Déu i amb els altres”, renunciant a creure’ns els millors del nostre entorn, a veure’ns superiors als altres quan parlem o actuem, renunciant a creure que ja estem convertits del tot i no necessitem a ningú que ens acompanyi i aconselli… Exclama “com canviaria el nostre món si ens preparéssim per fer realitat aquestes renúncies!”. Manifesta que també renunciem “a les nostres enveges i odis, indiferències i desconfiances, materialismes i insolidaritats, injustícies i favoritismes, a les faltes de fe, esperança i caritat”, així com “al pecat com a negació de Déu, al mal com a signe del pecat en el món, a la violència com a contrària a la caritat…”.  Finalment, diu que “només amb aquesta convicció acceptarem la vida nova de Jesucrist que rebutja la mort del germà” i ens desitja una “feliç Pasqua de Resurrecció”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, per entendre el missatge de Pasqua, diu que “imaginem que som un equip de futbol”, que “no som gaire bons, però tot i això juguem en un torneig oficial”, que arribem a la final, que haurem de jugar contra l’equip més fort i que l’altre equip no s’hi presenta i l’àrbitre firma l’acta que ens fa guanyadors. Afegeix que “mentre estem celebrant el títol, arriba la resta de l’equip contrari i ens demana jugar el partit”, que hi estem d’acord, però els diem que oficialment nosaltres ja hem guanyat”. Afirma que “aquest és sens dubte el gran missatge de Pasqua: amb Jesús ja hem guanyat! No hem de patir per assegurar la vida. Ell, amb la seva mort i resurrecció, ja ha firmat l’acta que ens ha fet guanyar”. Diu que “en professar aquesta fe en la resurrecció no som cecs ni somniadors”, que “sabem perfectament que el dolor físic i moral assetja moltes persones” i que “no deixem de banda ni la pandèmia que estem vivint, ni el càncer, ni la sida, ni la droga, ni la fam…”. Es pregunta com podem creure en la victòria de Jesús sobre el mal i la mort,  i respon que “tenim el testimoni dels apòstols, dels primers màrtirs i dels màrtirs de totes les generacions que, sense voler morir, varen preferir ser fidels a Jesús Ressuscitat, confirmant la seva fe abans que allargar uns anys la seva vida humana” i que “tenim l’existència i la missió de l’Església, de les seves comunitats i institucions, des de Jesús Ressuscitat fins avui, arreu del món”. Finalment, diu que “ara se’ns demana que visquem de veritat tal com ell ens va indicar i mostrar, sense por pel resultat, però amb tot l’esforç i superant totes les dificultats, amb fe, esperança i amor perquè ja hem guanyat gràcies a ell” i exclama que per això “ens desitgem una joiosa Pasqua de Resurrecció”

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda unes paraules del papa Francesc del darrer capítol de l’Evangelii Gaudium, “especialment lluminoses en aquest tridu pasqual tan inèdit”: “La seva resurrecció [de Jesús] no és una cosa del passat; comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable. És veritat que moltes vegades sembla que Déu no existís: veiem injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brotar alguna cosa nova, que tard o d’hora produeix un fruit”. Diu que “estem submergits en un divendres de passió dur i, fins i tot, insuportable” i que “molts exclamem: Déu meu, quin llarg i difícil divendres sant!”. Afirma que “les paraules del Papa ens recorden, però, que Crist ha vençut la mort”, que “després del sofriment d’aquest divendres i del silenci del dissabte, esclata la força i la vida del Ressuscitat, també en aquesta Pasqua tan extraordinària”. Manifesta que “enguany, més que mai, el misteri de la Pasqua no es queda en la memòria sinó que s’actualitza i transforma tots els sofriments i els dols d’aquest final d’hivern”. Diu que “la vida ressuscitada no porta mai el vestit de l’individualisme, de l’autoprotecció, la distància i l’aïllament” i que “la Pasqua opera en els cors una transformació justament en el sentit contrari: una vida senzilla, sòbria, lliure, feliç perquè s’assenta en la relació amorosa amb Déu i amb els altres”. Finalment, ens desitja a tots, més que mai, una bona Pasqua.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense.