(GIEC) L’Església celebra dimecres 25 de desembre el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, el naixement de Crist, Déu fet home; Nadal és el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu i l’anunci de la nostra salvació. Nadal és bona notícia per a tothom, és la festa de la glòria de Déu i de la pau per a la humanitat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Nadal, així com de l’Advent, de la discreció de sant Josep i de la carta apostòlica Admirabile signum.
Set de les cartes dominicals parlen del Nadal. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ens exhorta a escoltar la veu dels àngels, obrir l’oïda i acollir la notícia benaurada que, encara avui, ressona així: «No tingueu por: us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: [...] us ha nascut el Salvador, que és el Crist Senyor». Diu que “aquest anunci extraordinari no procedeix de nosaltres, els mortals”, que “el cristianisme comença amb l’encarnació del Verb»” i que és “l’eternitat qui entra en la història, és Déu qui ve a trobar l’home per indicar-li el camí pel qual podrà arribar a ell”. Es pregunta fins a quin punt les mil veus que ressonen en l’atmosfera del nostre món possibiliten encara distingir i captar el missatge del Déu entre nosaltres. Afirma que “més que mai el món té necessitat del Crist”, que “més que mai el món té necessitat d’un Salvador” i que Crist “s’ha fet present en la nostra història per tal de renovar-la”, “ha vingut enmig nostre per tal que coneguem de veritat qui és Déu” i “ha vingut perquè ja en aquest món puguem participar de la vida de Déu”. Destaca que “l’encís del Nadal només podrà ser captat i acollit pels qui són nets de cor, pels senzills i els humils, pels qui practiquen la justícia, per aquells cors capaços d’intuir el desengany de la falsa saviesa”. Finalment, expressa que avui Jesús “ens parla també des del seu pessebre, amb el seu accent inconfusible, suau i penetrant” i ens diu: «Feliços els pobres, feliços els humils, feliços els qui tenen fam i set de justícia, feliços els compassius, feliços els nets de cor, feliços els qui treballen per la pau»; «sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden» i «feliç aquell qui no em rebutjarà». I, amb aquests sentiments, l’arquebisbe de Tarragona ens desitja un sant Nadal.
El cardenal Joan Josep Omella, per ajudar-nos a viure la celebració del Nadal, ens parla d’una narració de Mario Delpini, arquebisbe de Milà i escriptor, del llibre I la papallona va volar. Diu que “la narració número trenta-nou d’aquest llibre es titula «Les preferències de Jesús» i explica que, des que havien arribat els romans, s’havia estès per Jerusalem i els seus voltants un frenesí que alguns en deien boom econòmic i altres bogeria col·lectiva”, que ”els tallers havien de produir cada cop més, encara que baixés la qualitat”, però que “no tothom actuava d’aquesta manera”: “Anna, la teixidora de llana, acompanyava els fils amb delicadesa”, “Ester treballava el vímet amb nervi i precisió, retallava i polia amb força les puntes perquè el cistell fos fort i no esgarrinxés ningú” i “Rubèn, el pastor, cridava amablement les ovelles, en recollia la llet i, sense pressa, deixava reposar els formatges”. Continua la narració expressant que “va ser precisament a la porta de l’Anna on Josep, empès pel fred de la nit, va decidir trucar” per demanar-li mantes per escalfar el nen que acabava de néixer. Diu que Anna “per escalfar el nadó, li va donar la manteta que teixia”, “Ester va escollir el cistell més gran i més bonic” perquè fes de bressol al nen i “de la cova de Rubèn en va sortir un gerro de llet acabada de munyir i un formatge”. El cardenal Omella exclama que “tant de bo que aquests dies de Nadal, Déu prepari el teu cor per poder acollir Jesús que ve a nosaltres” i “feliç tu si, com l’Anna, l’Ester i el Rubèn, li pots oferir un regal preparat amb paciència i amor”. Finalment, diu que “és quan valorem aquestes coses o acollim amb joia els altres que trobem el rostre de Jesús que ens somriu”, que “aquesta és la font de l’alegria del Nadal” i que això és el que ens desitja a tots.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “ens diu l’Evangeli: “No tingueu por! Us anuncio una nova que portarà al poble una gran alegria: Avui a la ciutat de David us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora”. Desitja que Déu ens ompli dels dons de la pau i de l’alegria, perquè els puguem compartir en el nostre món. Afirma que “el Naixement del Fill de Déu a Betlem ens revela el gran do de la misericòrdia divina per la humanitat i ens empeny a un renovat compromís de servei i d’amor envers tothom”. Recorda que el papa Francesc “ens diu, en un recent document sobre el Pessebre (Admirabile signum), que l'escenificació del naixement de Jesús sorgeix de les pàgines de la Sagrada Escriptura per convidar els homes a posar-se en camí atrets per Crist, que "s’ha fet home per trobar a cada home"”, així com que “el pessebre parla de l'amor de Déu, de la seva tendresa, el Déu que s'ha fet Infant per dir-nos que està a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició”, “a prop per consolar-nos i per salvar-nos”. Demana que “gaudim del goig de ser fills de Déu i germans els uns dels altres, en Jesucrist”. Finalment, té per a tots, un record ple d’amistat, amb els seus millors desitjos d’unes Santes i Joioses festes de Nadal.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “un any més, reviurem el naixement del nostre Salvador, Jesús, perquè el Nadal sempre és nou” i que “Nadal és la festa del Déu-infant, del Déu que s’ha fet petit i tendre perquè tothom pogués apropar-se a ell, i mirar-lo, i deixar-se entendrir pel qui és l’Amor”. Afirma que “Nadal està fet de coses petites. Aparentment insignificants, però que són plenes de sentit” i que “el misteri de Nadal solament el van viure els qui tenien mirada de nen i cor de pobre: els pastors que eren al ras guardant els seus ramats, els mags vinguts d’orient, dos ancians del temple: Simeó i Anna. I evidentment: Maria i Josep”. Exclama “què n’és, de bo, cantar en família nadales!” i diu també que per Nadal “hem de contemplar el misteri que es fa present en les nostres llars amb el pessebre”, així com que “participar en família en la Missa de Nadal, a mitjanit o en el dia” “és una ocasió molt bona per a donar sentit a totes les festes”, ja que “la litúrgia sempre evangelitza” i “una litúrgia ben celebrada arriba al cor i, en el moment oportú, dona fruit”. Finalment, expressa que “no hi ha Nadal sense les coses petites de servei i d’estimació”: compartir en família la taula; escoltar-nos mútuament; ser a prop dels malalts i ancians de les nostres famílies i dels qui no tenen ningú; i diu que “són aquestes coses petites les que fan possible que sigui Nadal, perquè Déu s’ha fet un de nosaltres, a fi que nosaltres siguem com ell:
amor, donació, servei”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “el record del naixement de Crist fa que durant aquests dies en les nostres parròquies, a les llars i als carrers dels nostres pobles es percebi un ambient diferent al ritme ordinari de la resta de l'any” i que “en el cor de les persones afloren els sentiments i anhels més nobles que pugui albergar l'ésser humà”, “ens desitgem el millor els uns als altres; i anhelem que la pau que els àngels van anunciar la nit del naixement de Crist es faci realitat en les relacions entre les persones i els pobles de tot el món”. Ens adverteix, però, que “el Nadal no és només l'exaltació d'uns sentiments” sinó que “el naixement de Jesús és un esdeveniment que ens parla de Déu i de l'ésser humà” ja que “en el Xiquet de Betlem se'ns revela el rostre del Déu vertader”. Afirma que “el misteri de Nadal ens parla també de l'ésser humà, d’allò que Déu vol regalar-nos”, que “Déu ens convida a compartir amb Ell la seua grandesa i, per això, ha volgut fer-se xicotet com nosaltres” i que “el nostre Déu no guarda les distàncies; al contrari, trenca les barreres: ho fa en nàixer com un de nosaltres, en extrema pobresa, i ho fa en ressuscitar i obrir-nos les portes del Paradís”. Finalment, diu que “ací descobrim per què hem de celebrar el Nadal amb aquestes actituds que ens ennobleixen” i que “no estem davant un sentimentalisme infantil” sinó que “volem manifestar que el que anhela l'ésser humà no és una il·lusió buida, sinó una esperança certa, perquè Déu s'ha acostat a nosaltres d'una manera sorprenent i això ens permet acostar-nos a Ell amb una confiança absoluta”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “els cristians celebrem el naixement de Jesús la qual cosa ha donat felicitat a tota la humanitat” i que “anunciem als que ens envolten i a tot el món que Déu es fa home i acompanya les alegries i tristeses dels altres éssers humans per sempre”. Afirma que “l’anunci compartit i celebrat es presenta en els evangelis amb una potent expressió d’alegria” i que “la lectura dels evangelis ens commou intensament i, situant-nos en la mentalitat de Maria i Josep, comprenem la sensació de desemparament viscut”, però que “no va ser així” perquè “tots dos tenien plena confiança en el Déu de les promeses i que la seva paraula gran i potent es manifestaria amb claredat en la petitesa d’un nadó”. Destaca que les paraules de Maria ("Des d’ara em diran benaurada totes les generacions, perquè el Totpoderós obra en mi: el seu nom és sant") “expressen la proximitat de Déu que habita al cel amb el Fill que anava a néixer a la terra que ells ocupaven”, que “és un relat d’una gran bellesa i que atreu contínuament a infinitat de lectors” i que pintors i poetes “han posat tota la seva energia a transmetre l’esdeveniment del Nadal del Salvador perquè el món cregui i modifiqui els seus comportaments buscant unes relacions humanes més fraternes, unes bases més sòlides per a la pau i unes situacions en què regni sempre la justícia per a tothom”. I diu que “tot això és motiu perquè ens felicitem els uns als altres”. Finalment, desitja que el naixement de Jesucrist ens ompli de benediccions i ens concedeixi la màxima felicitat.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ens ofereix un pessebre virtual. Recorda que en una visita a una parròquia, un infant li va comentar que feia el pessebre i que hi posaria “el caganer, els pastors, el caçador, les ovelles, els reis...”, que ell li va dir que també hi havia de posar Jesús, a l’establia, amb Josep i Maria i que altres vegades li ha passat una cosa així trobant-se amb els infants de catequesi. Diu que “la temptació sempre serà buidar el Nadal de Jesús i convertir-lo només en una festa familiar, de records entranyables per a alguns i de dies de sofriment per a d’altres”. Per això s’ha fet la següent pregunta i ens convida a fer-nos-la: “Què poso en el meu pessebre d’aquest any perquè sigui un pessebre i no un simple paisatge?”. Afirma que cal posar Jesús al centre perquè “sense Jesús no hi ha pessebre, i ni tan sols el món no seria aquest pessebre que ha acollit Jesús”, que “també hem de pensar en Maria, la mare de Jesús i la nostra, perquè ella ens ensenyi com cal acollir-lo”, que “no ens oblidem de Josep, l’home que cerca la voluntat de Déu i és fidel a la missió que se li encomana”, però que “avui els àngels missatgers, els pastors, els reis... i, si molt convé, el bou i la mula, som nosaltres”, “perquè també avui calen missatgers que anunciïn arreu amb alegria que tenim un Salvador, que és Jesús”. Finalment, diu que “cada Nadal tornem a escoltar, a viure i a celebrar que ha nascut el Salvador, Jesús, que assumeix la fragilitat humana i porta la veritable Pau”, que “per això ens cal celebrar-ho actualitzant el Nadal amb les celebracions de l’Eucaristia, amb la pregària i amb l’estimació envers els altres” i que “així podrem viure un joiós Nadal”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “per a viure a fons l'Advent convé fer l'experiència de portar al límit les esperances humanes”. Afirma que “la gent, en general, lluita per millorar i progressar”, però que “tard o d'hora pot sobrevenir la frustració en no veure's acomplerts els somnis”, encara que això “no importa massa” perquè “bons consellers i amics donaran receptes per a encaixar el cop i evitar la depressió i la davallada de l'autoestima”. Assegura que “el camí de l'Advent ens crida a vies més realistes i assenyades” i vol que ens fixem en “la coneguda escena de les noces de Canà”. Concretament “en aquell moment en què Maria detecta que se'ls ha acabat el vi i que això posa en risc de frustració i compromís als nuvis”. Diu que el fet que no tinguin vi significa que “caldrà un vi nou, un vi, un amor, que no procedeixi només de l'impuls natural de la parella, ni estigui simplement manat per la Llei, sinó un vi nou, que neixi “d'una humanitat nova” i sigui rebut com a do” i que “l'Home Nou és Jesucrist i el vi nou és exactament el seu amor”. Afirma que “a l'Advent revivim aquella expectació, aquell desig que aquest amor es pugui conèixer, trobar, palpar, veure, aquí en la nostra història” i que “constatar la provisionalitat i la falta de consistència dels amors, no és dolent en absolut” perquè “neix del realisme, del coneixement de la vida real, més enllà de les aparences que enganyen”. Finalment, diu que “és molt sa el reconeixement dels propis límits”, que “ho tenim com a programa de vida” perquè “en la mesura en què constatem els límits dels nostres particulars amors, busquem i esperem “el millor vi”, el més perfecte amor que se'ns ofereix en el Déu fet home, Jesucrist” i que “és per això que diem que l'Advent és el desig i l'esperança humil”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, parla de sant Josep. Diu que l’evangeli del diumenge IV d’Advent “explica com va ser el naixement de Jesús des de la perspectiva de sant Josep”. Recorda que Josep “era el promès de Maria, la qual abans de viure junts “es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant”, que Josep “descobreix una maternitat que el deixa del tot confós i desconcertat” i que “cerca una solució a aquell problema que el desborda, una sortida per a una situació tan difícil i complexa”. Diu que “un àngel del Senyor li va fer comprendre en somnis que el que succeïa en Maria era obra de l’Esperit Sant” i que “la resposta de Josep serà confiar en Déu i seguir les indicacions de l’àngel, acollint Maria i posant a l’Infant el nom de Jesús tal com se li havia indicat”. Afirma que Josep “viu la benaurança de la fe, i és feliç perquè ha confiat en Déu, que acompleix les seves promeses”, que “Josep estarà al servei de la persona i la missió de Jesús mitjançant l’exercici de la seva paternitat” i que “d’aquesta manera durà a terme una col·laboració, humil i discreta, però fonamental en el misteri de la redempció”. Expressa que “Sant Josep es mantingué fidel a la crida de Déu tot el temps de la seva vida, fins al final”, que “des del moment de l’Anunciació, serà el custodi legítim i natural, cap i defensor de la Sagrada Família”, que “ell duu a terme la seva activitat en el silenci, el respecte i la discreció més gran” i que “en la nit santa de Nadal Josep és present a Betlem, amb Maria i l’Infant Jesús”. Finalment, demana que “sant Josep ens ajudi a contemplar aquest misteri inefable amb la capacitat d’admiració, de contemplació, de fidelitat i de compromís que ell va tenir”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, a les portes del Nadal, vol parlar-nos de “la Carta Apostòlica “Admirabile Signum”, sobre el bell signe del pessebre, que el papa Francesc va escriure el passat 1 de desembre” i animar-nos a llegir-la. Diu que el Sant Pare defineix que poder contemplar el pessebre “causa sempre sorpresa i admiració (...) és com un Evangeli viu” i que el desig de l’inventor del pessebre va ser celebrar la memòria del Nen que va néixer a Betlem i contemplar d’alguna manera amb els seus ulls “el que va sofrir en la seva invalidesa de nen, com va ser reclinat en el pessebre i com va ser col·locat sobre el fenc entre el bou i l’ase”. Afirma que “posar el pessebre a
les nostres cases, sempre és ocasió per poder catequitzar algun familiar o amic, quan visitant-nos el contemplen amb sorpresa i admiració”. Exclama que “tant de bo, aquest Nadal, amb els nostres ulls d’infant, ens apropem al pessebre i admirem la bellesa de tot un Déu fet home en un infant” i que “tant de bo que aquest misteri toqui el nostre cor i puguem reviure que Déu vetlla pels que més estimem, especialment per aquells que no tenen a ningú, per aquells que es troben sols, tristos o malalts”. Finalment, demana que “la lectura d’aquesta carta ens ajudi a adonar-nos que “estem cridats a reflexionar sobre la responsabilitat que cada cristià té de ser evangelitzador”” i que “deixem que de la nostra sorpresa neixi una oració humil: el nostre “gràcies” a Déu, que ho ha volgut compartir tot amb nosaltres per a no deixar-nos mai sols” i ens desitja un “Bon Nadal a tots”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.