Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) El papa Francesc ha escrit un Missatge per a la Quaresma 2020, que titula amb les paraules de sant Pau: «Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu!» (2Co 5,20), en el qual ens recorda que la Quaresma és un temps propici per a preparar-nos a celebrar amb el cor renovat el gran Misteri de la mort i resurrecció de Jesús, fonament de la vida cristiana i que ens ha d’encomanar el seu dinamisme espiritual.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del missatge del papa Francesc amb motiu de la Quaresma, així com d’escoltar Déu amb una actitud oberta, de pregar per aprendre a estimar, de les nits de Nicodem, d’Abraham, del kerygma, de la Quaresma, temps de gràcia i de reconciliació, de la cortesia de la salutació, de qui és Jesús i del testament vital.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que el papa Francesc, en el seu missatge per a la Quaresma, “aporta 4 reflexions”. En la primera, afirma que “el Misteri pasqual és el fonament de la conversió”, que “la Bona Notícia de la mort i resurrecció de Jesús, el kerygma, resumeix el Misteri d'un amor «tan real, tan veritable, tan concret, que ens ofereix una relació plena de diàleg sincer i fecund»” i que “ens demana que mirem els braços oberts de Crist crucificat i que ens deixem salvar una vegada i una altra”. En un segon punt, el Papa “urgeix que ens convertim”, diu que “l'experiència de la misericòrdia és possible només en un «cara a cara» amb el Senyor crucificat i ressuscitat «que em va estimar i es va lliurar per mi»”, que “la pregària és important en el temps quaresmal”, i que ens demana que ens deixem “reconciliar per Déu”. Una altra reflexió que aporta el Papa en el seu missatge és sobre “l'apassionada voluntat de Déu de dialogar amb els seus fills”. L’arquebisbe Vives diu que “sempre és viva la voluntat tenaç de Déu de no interrompre el diàleg de salvació amb nosaltres, fins al punt de fer recaure sobre el seu Fill tots els nostres pecats”. Finalment, diu que el Papa expressa que “la riquesa és per a compartir, no per acumular-la només per a si mateix”, que posar el Misteri pasqual en el centre de la vida vol dir “sentir compassió per les nafres de Crist crucificat presents en les nombroses víctimes innocents de les guerres, dels abusos contra la vida tant del no nascut com de l'ancià, de les múltiples formes de violència…”, que “la política és una forma eminent de caritat” i que “també ho serà ocupar-se de l'economia amb aquest mateix esperit evangèlic, que és l'esperit de les Benaurances”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, amb el vers del poeta Josep Vicenç Foix «Les mans en creu i el front signat amb cendra.», de l’obra Sol, i de dol, introdueix el seu escrit “per tornar a parlar de la Quaresma”, “un temps de l’any cristià que no té pes específic per ell mateix, sinó per la festa de Pasqua vers la qual ens encamina”. Diu que l’Església “recull les necessitats humanes més pregones i, tot fent-se’n ressò, ens diu: «Obriu-vos a Déu»” i que cal estar atents ja que “Déu sempre parla per donar bones notícies, cosa no massa freqüent”. Ens convida a fer durant aquesta Quaresma un gran pas: “Escoltar Déu” i “fer-ho, com ve a dir el poeta, amb una actitud oberta: «Les mans en creu»; però també, amb una actitud humil: «el front signat amb cendra»”. Ens convida a “prendre el llibre dels Evangelis amb respecte religiós i llegirne un fragment cada dia, una estona amb calma” i “retenir el relat i les paraules”. Ens convida també a contemplar el fragment de l’Evangeli, veure com Jesús es mou, mirar el gest i sentir les paraules per dintre i “fer que baixin del cap al cor i preguntar-nos: Què és el que mou Jesús a fer i a dir el que diu i fa?”. I ens convida a “fer-ne experiència, “observar l’entorn i veure amb qui puc fer jo l’experiència semblant, del gest de Jesús i de les seves paraules”. Finalment, ens assegura que, si així ho fem, anirem a descansar sentint-nos una mica més salvats, ja que haurem tastat, ni que hagi estat un moment, la salvació de Jesús. 

El cardenal Joan Josep Omella, recorda que “durant el temps litúrgic de Quaresma, l’Església ens proposa intensificar la pregària”. Diu que “a vegades ens pot semblar que pregar és molt difícil o, fins i tot, podem deixar de pregar perquè ho hem intentat sovint i veiem que no produeix cap fruit”, però que si deixem que l’Esperit de Déu ens ajudi, “ens adonarem que pregar és com si respirés l’ànima”, “és acostar-nos a Déu d’una manera senzilla i espontània, com fem quan estem amb algú que sabem que ens estima”. Afirma que “cal que busquem un lloc tranquil on trobar-nos amb el Senyor i que no tinguem por d’obrir-li el cor, encara que de vegades ens sentim confusos i perduts” i que “ens pot ajudar la lectura de la Bíblia”. Manifesta que “quan preguem, el cor s’evangelitza i s’omple dels fruits de l’Esperit: amor, alegria, pau, paciència, benvolença, bondat, lleialtat, modèstia i domini d’un mateix”. Diu que “seria bo que poguéssim reservar-nos quinze minuts cada dia per trobar-nos amb Ell!” i ens adverteix que “la trobada amb Déu en la pregària no pot quedar-se en un assumpte entre Déu i un mateix”, sinó que, com ens recorda el papa Francesc, «l’oració és preciosa si alimenta un lliurament quotidià d’amor». Finalment, diu que “Déu sempre té temps per a nosaltres” i que “tant de bo que en aquests dies de Quaresma, nosaltres tinguem temps per estar amb Ell i deixar que toqui el nostre cor”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “el personatge evangèlic que anomenem “Nicodem” revesteix per a nosaltres una gran importància”. Recorda que Nicodem “és un laic, fariseu important, magistrat jueu, però que seguia  Jesús d'amagat”, que el més significatiu d’aquest personatge, així com de Josep d’Arimetea, és que “seguien Jesús “a mitja distància”, dissimulant” i que Nicodem “va anar a buscar Jesús de nit i va mantenir amb Ell una conversa absolutament rica i fecunda”.  Diu que “deurien ser moltes les preguntes que desitjava fer-li”, que “aquestes preguntes serien “les seves nits”, les nits que el van moure a la trobada amb la llum del dia” i que “possiblement una d’aquestes nits seria el que podem anomenar “la perplexitat”, és a dir, “no acabar d'entendre què està passant en el món i en el Poble d'Israel, què significa realment la figura i el missatge de Crist, respecte de la tradició jueva”. Afirma que “la perplexitat esdevé, com en Nicodem, quan Jesús desconcerta, en parlar de la ineludible necessitat d'un nou naixement”, que “ens podem imaginar la cara que va fer Nicodem en escoltar la resposta de Jesús: ¿ho dius de debò?, ¿és això possible?, ¿entrar de nou en el ventre de la mare?” i que “cal morir i ressuscitar de nou, com a nova criatura, renascuda a una nova vida”. Reconeix que “si això encara continua deixant-nos perplexos, si vivim la nostra fe i la prediquem obviant aquesta resposta de Jesús, és que no l’hem entès”. Finalment, diu que “potser Nicodem va seguir rere Jesús, fins i tot sense entendre’l massa” i que “avui, tanmateix, no tenim excusa per a la nostra ignorància”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “la Quaresma és un temps propici per a llegir i meditar la Paraula de Déu” i que “a la Sagrada Escriptura descobrim que sempre és Déu qui assenyala el camí que ha de recórrer cada persona en la seva vida i en la història”. Recorda que la litúrgia d’aquest diumenge “ens presenta la crida i el pelegrinatge d’Abraham, que és model per a tots els creients”, el qual “deixa la seva terra, la seva pàtria i la casa del seu pare i es posa a caminar, amb fe i esperança, vers l’horitzó que el Senyor li ha indicat”. Afirma que Abraham “accepta la crida de Déu des de la fe”, “confia en Déu i no es deixa atrapar per les aparences fins i tot quan el panorama es presenta carregat de misteri” i “amb la seva actitud es converteix en un model de fe, de confiança en Déu en tot moment, de complir la voluntat de Déu mentre duri el pelegrinatge a la terra”. Manifesta que “el pelegrí fonamenta la seva vida en la fe” i que “per a nosaltres, pelegrins i cristians del segle XXI, la fe no pot ser un element més de la nostra vida trasbalsada, un més dels nostres valors i aficions, perquè la fe és el principi i el fonament d’una vida segons l’Evangeli”. Finalment, diu que “el cristià ha de viure amb profunditat la seva fe i n’ha de donar testimoni”, “una fe que ha de créixer i que no es pot ocultar” sinó que “s’ha de projectar i  ha d’il·luminar a través del testimoni d’una paraula oportuna i una vida coherent”. 

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “la vida cristiana té inici en el baptisme”, però que “no hi podem oblidar un altre element fonamental”: “l’acolliment de la bona notícia de l’amor de Déu, en Jesucrist el seu Fill”, és a dir, “la conversió”. Diu que “en altres temps la persona naixia a la fe per la pertinença a una societat cristiana”, però que “en aquests moments són una minoria els qui són batejats en la seva infantesa” i que “per això, ara és més important que mai en aquesta terra, des del inicis del cristianisme, que els qui coneixem Crist fem un anunci clar i explícit de Crist, perquè moltes persones el puguin trobar, i, amb ell, l’alegria”. Demana que “no oblidem que tota persona té dret que li sigui anunciat l’Evangeli, també aquí i ara”. Afirma que “l’anunci de l’Evangeli té un nucli fonamental que és capaç de desvetllar, amb la força de l’Esperit Sant, l’adhesió a Crist en el qui l’acull en el seu cor” i que “Francesc, papa l’expressa amb aquestes paraules: «Jesucrist t’estima, ha donat la vida per salvar-te»”. Diu que “en el temps de Quaresma hem de fer ben nostre aquest anunci salvador, perquè sense aquest fonament no hi ha vida veritablement cristiana” i que “«L’alegria del cristià brolla de l’escolta i de l’acceptació de la bona Noticia de la mort i resurrecció de Jesús: el Kerygma»”. Finalment, diu que “en aquest canvi d’època se’ns demana als cristians viure en l’essencial, anar a la nostra arrel que en el Kerygma s’expressa, a fi que sigui vida per a nosaltres i anunci d’alegria per als nostres germans”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la Quaresma és un temps de gràcia” i que “aquesta ens arriba per mitjà de la Paraula de Déu i dels sagraments”, una Paraula que “és viva i eficaç”. Afirma que “qui de debò s'obri a l'Evangeli sent el desig d'avançar en el seguiment de Jesucrist i inicia un camí de conversió” i que “en aquest camí el creient passa per diferents moments”: descobreix la distància que hi ha entre la grandesa de l'amor de Déu i la pobra resposta a aquest amor. Manifesta que “només quan descobrim que la nostra vida no és altra cosa que una història de gràcia per part de Déu, i que la nostra resposta no hauria de ser altra que l'agraïment, experimentem la necessitat de demanar-li perdó i reconciliar-nos amb Ell”. Diu que “el reconeixement del nostre pecat com a ingratitud ens porta a una correcta comprensió de la vida cristiana i de la vocació a la santedat a la qual tots els batejats estem cridats” que “és un procés de creixement en l'amistat amb Déu”. Afirma que “el nostre camí de perfecció no és altra cosa que créixer sempre més en l'amistat amb Déu” i que “qui viu des d'aquesta convicció descobreix també que necessita ser perdonat, perquè constantment estem faltant a eixa amistat”. Destaca que “l'Evangeli, que ens denuncia les nostres infidelitats a l'amor de Déu, ens anuncia també la seua fidelitat perquè no visquem en el temor sinó en la confiança en Ell”. Finalment, ens convida a què durant aquest temps de Quaresma ens obrim al perdó que Déu ens ofereix celebrant el sagrament de la Penitència per a créixer en la seua amistat.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “hi ha gent amb una bona dosi d’elegància quan diu les coses, quan les escriu i quan es relaciona, la qual cosa fa la vida més agradable als seus semblants”. Afirma que “és molt important tractar els grans temes que ens aclaparen o ens gratifiquen”, que és fonamental “perquè les seves conseqüències repercuteixen en l’àmbit social en el qual estem immersos”. Demana “no desatendre la cortesia en el comportament diari” perquè “el tracte respectuós, delicat i cordial amb l’altre incorpora elements d’estima i proximitat tan necessaris en aquest moment”. Ens proposa a la nostra consideració “unes salutacions de sant Pau que va escriure en les seves cartes que són una manifestació de l’amor de Déu i un model d’alegria, d’optimisme, de cordialitat”, com per exemple “als cristians de Filips: “Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. Sempre en totes les meves pregàries, demano ple de goig per tots vosaltres”” o “als cristians de Tessalònica: “Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres… contínuament recordem davant de Déu la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en el nostre Senyor Jesucrist””. Recorda que sant Pau “no acostumava a fer adulacions fàcils”, “sabia recriminar quan observava moments de divisió, enfrontaments en les comunitats” i “proposava el creixement personal en l’exigència del mandat del Senyor”, però que “les seves paraules i les seves actituds manifestaven amabilitat, respecte, estima per a tots els que es convertien a Jesucrist”. Finalment, diu que sant Pau “volia que preguessin i que posessin els seus dons al servei de la societat en la qual vivien per mostrar la felicitat de seguir al Senyor Jesús”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “en els evangelis, algunes vegades ens trobem amb la pregunta que es feien els mateixos apòstols i altres acompanyants de Jesús: qui és aquest home?” i que “aquest diumenge, segon de Quaresma, se’ns proposa la narració de la «transfiguració», amb la finalitat d’ajudar-nos a respondre la pregunta sobre qui és Jesús”, una narració que té l’objectiu d’animar els deixebles i “mostrar-los on conduïa el camí de Jesús, després d’anunciar-los la seva passió i la seva mort”. Recorda que “l’expressió «transfiguració» suggereix que es transcendeix la figura o s’aprofundeix” i que “a dalt d’una muntanya, que sempre indica comunicació entre cel i terra, acompanyat per Pere, Jaume i Joan, Jesús es transfigura per mostrar que és el Fill de Déu amb tota la lluminositat i veritat”. Afirma que Pere “vol fer eterns aquests moments” i “ha tastat la glòria i no en vol marxar” i que “aleshores se sent la veu de Déu Pare que testifica a favor de Jesús i revela que és el seu Fill”. Diu que “podem pensar quin missatge té per a nosaltres, avui, aquesta narració”, que “cal escoltar Jesús”, però que “també necessitem viure i descobrir la joia i vida de la Pasqua en el camí fosc i dur de la vida”. Finalment, manifesta que “tenim necessitat de moments de transfiguració”, moments com ara “la pregària personal i de tots junts”, “l’Eucaristia”, “una conversa a fons amb algú que ens escolta i ens ajuda a veure-hi més clar” i “fer-se proper per acompanyar, servir i sostenir en situacions doloroses”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “no sabem si l’eutanàsia i el suïcidi assistit acabarà essent legal o no”, que “tampoc sabem com serà el final de la nostra pròpia vida” i que “és per aquest motiu que, des de fa anys, l'Església recomana la signatura d'un testament vital on cadascú deixi clar, a les persones que el vetllaran en la darrera etapa de la vida, què vol i què no vol en cas d’incapacitat per decidir per un mateix”. Afirma que el testament que ens recomana és “un bon exercici personal per a pensar en la mort i en l'esperança cristiana de la vida eterna”, “l'exclusió de l’obstinació terapèutica”, “l'exclusió, també, de l’eutanàsia”, “un permís per a la sedació pal·liativa” i “una petició de ser assistits sacramentalment i espiritualment per un ministre de l’Església catòlica en els darrers moments de la vida”. Recorda que és igual de lícit moralment demanar o rebutjar la sedació pal·liativa i que la dimensió existencial d'aquesta decisió fa difícil carregar-la sobre la voluntat d'una altra persona. Manifesta que ell no vol, arribat el cas, que li ocultin que es mor, així com tampoc vol carregar la responsabilitat de decidir una sedació pal·liativa als seus germans o nebots. Expressa que prefereix deixar-ho clar amb aquest testament i que per això ja l'ha signat i ja els hi ha entregat. Finalment, diu que aquest document que ens proposa és un model i cadascú “el pot adaptar en aquells detalls que cregui oportuns” i demana que no perdem “mai de vista que la vida és un do de Déu i que el suïcidi o l'eutanàsia –la seva versió ligth-, quan és una decisió lliure i conscient, és un pecat greu irreversible”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.