(GIEC) Diumenge 10 de febrer se celebra la Jornada Nacional de Mans Unides, amb el lema «Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones». Aquesta institució de l’Església catòlica fa 60 anys que lluita contra la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les seves causes, alertant la nostra societat de la tragèdia de la fam en moltes persones del món actual, promovent iniciatives per atendre programes i projectes dels pobles amb majors carències en el desenvolupament econòmic i social i recordant a totes les comunitats cristianes el seu deure d’ajuda i solidaritat cap als germans del que anomenem tercer i quart món. La Campanya se centra, enguany, en la dona perquè Mans Unides creu en un món on els drets de la dona, la seva formació, les seves capacitats i la seva independència, siguin una realitat; també, en aquells països on encara són excloses. La Campanya vol ser, doncs, un homenatge a totes les dones que, malgrat tot el que pateixen, treballen cada dia impulsades pel desig d’acabar amb la fam i la pobresa.
D’altra banda, el dia 11 de febrer l’Església celebra la Jornada Mundial del Malalt, una jornada instituïda pel papa Joan Pau II per a cada 11 de febrer, fent-la coincidir amb la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, per tal de relacionar la cura que els cristians han de tenir sempre dels malalts amb el santuari francès que cada any acull milers de persones necessitades de salut. En el seu missatge per a la jornada d’enguany, el papa Francesc ens convida a reflexionar sobre unes paraules del Senyor, que són la norma fonamental de la vida pastoral de l’Església: “De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc” (Mt 10, 8).
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de Mans Unides i de la Jornada Mundial del Malalt, així com de sostenir l’esperança dels cristians de Terra Santa.
Sis de les cartes dominicals parlen de Mans Unides (altres bisbes ja n’havien parlat amb anterioritat: http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=27342). El cardenal Joan Josep Omella, en relació amb Mans Unides, “voldria compartir el record íntim d’un moment viscut en un dels països més pobres del món”: i és que aquest estiu va viatjar a Madagascar “per predicar uns exercicis espirituals a preveres”. Allà va conèixer “comunitats cristianes que viuen en ambients rurals amb dificultats econòmiques malgrat els abundants recursos naturals que tenen”, gent acollidora, “molt humana, generosa, afable i desinteressada”, “que t’ofereix el cor”. En aquest lloc llunyà, va veure “un rètol immens que deia: «Mans Unides»”, com a agraïment de la gent d’allà a Mans Unides per la restauració de l’escola de la catedral de la diòcesi de Diego-Suárez. El cardenal diu que “amb les mans unides, tots junts, podem arribar molt lluny i Mans Unides, sens dubte, hi ha arribat, en el temps i en la geografia” i que “va ser un goig poder veure sobre el terreny la tasca d’alguns missioners i gent del país”. Recorda que “en aquests països que mal anomenem Tercer Món, on els nostres germans no tenen els recursos bàsics per viure, Mans Unides hi finança projectes de desenvolupament comunitari sorgits de la iniciativa de les mateixes poblacions locals”. Agraeix a Mans Unides “la vostra lluita decidida contra la pobresa al món” i també que hagin cregut que “és possible erradicar-la”. Finalment, recorda que “no podem ignorar els nostres germans més pobres, d’aquí i d’arreu del món” i demana que “siguem generosos per col·laborar en aquesta finalitat tan humanitària”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “malauradament, durant l’any 2017, i per primera vegada en molts anys, ha augmentat el nombre de persones que passen fam en el món” i que “al Sud una multitud de persones continua vivint encara en la pobresa i privada d’una vida digna”. Diu també que “en el nostre món, tan contaminat per l’individualisme, hem de recordar amb força la responsabilitat que tenim “els uns sobre els altres”” i que “l’Església està cridada a viure la seva missió a través d’un compromís amb els més necessitats, seguint l’exemple de Crist”. Recorda que “el papa Francesc, darrerament, plantejava l’opció preferencial pels pobres (Evangelii gaudium 186-216)” i que “l’Església universal, cada comunitat concreta i cada cristià en particular, tots estem cridats a treballar en l’alliberament i promoció dels pobres, de manera que es guareixin les seves ferides, quedin capacitats per a viure pels seus propis mitjans, puguin integrar-se plenament a la societat, i siguin acollits en la comunitat cristiana”. Finalment, agraeix “especialment a la família de Mans unides l’entrega generosa de tantes persones que fan present l’amor de Déu en el món i són ferment renovador en la nostra societat” i demana “que el Senyor us beneeixi i us doni la seva força per a seguir construint un món fratern on regnin la justícia i la pau”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la nostra mirada ha de ser sempre esperançada; és a dir, activa davant del mal i la injustícia, amb la denúncia i, sobretot, amb les accions que ajuden a fer que el món sigui més fratern” i que això és “el que van fer, fa seixanta anys, aquelles dones que, provinents de l’Acció Catòlica, i des de la seva fe cristiana, iniciaren «Mans Unides»”. S’alegra “pel seixantè aniversari de Mans Unides”, alhora que agraeix “tot el bé que ha fet, i pel que continuarà fent, amb la nostra col·laboració, per a fer un món més fratern”. Afirma que “la realitat continua essent ben punyent” i que la dada de vuit-cents vint-i-un milions de persones que passen fam “ens demana continuar lluitant perquè el nostre món sigui un lloc en què tothom tingui el dret a la vida i a viure amb dignitat, amb l’aliment, el treball, l’educació, la llibertat religiosa”. Recorda que a la campanya d’enguany “hi ha un subratllat especial: potenciar la igualtat per a les dones” i que “quan parlem dels més pobres, hem de tenir en compte que les nenes i les dones són, en moltes situacions, les més pobres d’entre els pobres. I això va contra la igualtat i la dignitat de les persones humanes”. Finalment, destaca que “Mans Unides treballarà aquest aspecte tan cristià” i que “per al futur de les famílies i els pobles la dona té un paper fonamental”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que des del principi de l’existència de Mans Unides “la intuïció del grup de dones d’Acció Catòlica es va dirigir a l’ajuda dels països i comunitats humanes més pobres i això ha permès que se situés fonamentalment en l’àrea de la cooperació internacional” i que “sembla que tant els responsables com els col·laboradors mantenen un intens optimisme amb l’esperança posada en el futur per seguir ajudant”. Se sent obligat a col·laborar amb el seu escrit “en la difusió entre vosaltres d’aquesta magnífica iniciativa perquè fa visible amb molta claredat les dues dimensions fonamentals de la nostra fe: la resposta personal i comunitària a seguir a Jesús i la dedicació a solucionar els problemes dels germans més pobres de la terra”. Afirma que “és alliçonador trobar aquesta manera d’actuar de Mans Unides que ennobleix el cor humà i treu el millor de si mateix perquè el proïsme sigui atès per la seva dignitat, que neix de ser fills de Déu i germans de tots”. Recorda que “Mans Unides fa 60 anys i estan de festa i agraïment” i diu que “és un bon moment per recordar a milers de dones, moltes d’elles ja finades, i per agrair la seva tasca per tractar d’humanitzar amb la seva acció aquest món tan competitiu, tan tecnològic, tan globalitzat i intercomunicat, reticent a considerar la persona com el centre de tot”. Finalment, ens convida a “cooperar amb aquesta benèfica institució que ha estat testimoni privilegiat de la tendresa de Déu, de l’alegria de la solidaritat i ha generat, per la seva bona gestió i per la seva adequada comunicació, una gran confiança entre nosaltres”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “fan estremir les dades dels organismes internacionals sobre la fam i la desnutrició d’infants i d’adults en molts països” i que “no oblidem que la desnutrició infantil i la manca d’alimentació adequada són un fet que tenim molt a prop, però que no té la gravetat que es viu en altres països, en camps de refugiats o pels camins de la immigració”. Afirma que “com a contrapunt, en alguns països la «societat del benestar» lluita per augmentar el benestar material, mentre en altres llocs augmenten les desigualtats provocades per la fam i per la manca de recursos necessaris per a una vida digna”. Reconeix que “ha crescut la sensibilitat i la col·laboració amb les entitats i institucions eclesials i no eclesials que donen resposta a aquestes necessitats” i que “som testimonis de fets i d’actituds que mostren la voluntat per col·laborar solidàriament amb projectes de desenvolupament”, però que “amb això no n’hi ha prou”: “Cal convertir-nos i mostrar, com a cristians, amb fets concrets, que l’amor i la tendresa de Déu arriben a moltes persones que pateixen fam i set, i que necessiten recursos sanitaris i mitjans per guanyar-se la vida”. Recorda que en la campanya d’enguany s’insisteix que “creiem de veritat en la igualtat i en la dignitat de les persones, especialment de les dones del segle XXI”. Remarca que “cal que col·laborem amb les institucions que han assumit com a missió donar respostes efectives a aquestes mancances, i molt especialment amb Mans Unides” i detalla els projectes que es proposen a la Diòcesi de Girona. Finalment, diu que “hem de tenir el convenciment que col·laborar amb aquests i altres projectes de desenvolupament és un signe manifest d’amor als altres” i demana que “siguem generosos”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “821 milions de persones pateixen fam…” i que “la fam condiciona la vida present i futura de milions de persones: més de 19 milions de nens neixen anualment amb baix pes per la desnutrició de les seves mares”. Diu que “a Mans Unides treballen perquè nens i nenes tinguin les mateixes oportunitats d’accés a tots els nivells educatius. Però també recolzen projectes d’alfabetització i capacitació de dones adultes”. També diu que Mans Unides recolza nombrosos projectes en el camp de la salut: “centres de salut, campanyes de vacunació, formació i foment d’hàbits saludables…”, així com que promou “iniciatives que afavoreixin la participació de les dones en la presa de decisions” i impulsa “cooperatives d’àmbit local que ofereixin oportunitats i estabilitat a famílies i comunitats”. Afirma que “encara, a molts llocs del món, la dona no té els mateixos drets que l’home” i que “les dones i nenes segueixen sent majoria entre la població més pobra, exclosa i vulnerable”. Finalment, diu que “al segle vint-i-u, l’ONG de l’Església Catòlica d’Espanya per al Desenvolupament segueix treballant al costat de les persones més vulnerables”.
Tres de les cartes dominicals parlen de Jornada Mundial del Malalt (altres bisbes ja n’havien parlat amb anterioritat: http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=27342). L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, diu que des que va prendre possessió de l’Arquebisbat de Tarragona sempre ha volgut unir-se als pelegrinatges a Lourdes, en els quals “se sent una emoció especial contemplant la fe i l’esperança de moltes persones, i l’ajuda inestimable dels voluntaris” i on “l’Església posa en mans de la Mare de Déu l’atenció i possible curació dels malalts” i “contemplem la felicitat dels voluntaris que acudeixen en ajuda dels impedits per desplaçar-se”. Recorda que, com el bon samarità, “no podem passar de llarg dels patiments aliens, no hi ha l’excusa que no tenim temps o que no tenim diners”, així com que “el papa Francesc crida a preservar el bon esperit en els hospitals catòlics i no caure en l’«empresarialisme» de regir aquests centres segons les lleis impersonals del mercat”. Afirma que “els malalts que tenim al costat i els pobres, també els del Tercer Món que atén amb tant de zel Mans Unides, són un tresor de l’Església”. Finalment, mostra el seu agraïment “a tots els qui participen en aquests pelegrinatges, també per als qui tiren endavant des de fa anys la tasca benefactora de Mans Unides amb pobres de països llunyans”, ja que “el testimoni cristià hi és, en aquestes manifestacions d’amor als altres”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “per als qui estan bons, per a la societat del benestar, per a la joventut en general, la malaltia és un món normalment llunyà”, però que “ningú no pot afirmar que “entén la vida”, o que coneix el sentit de l’existència, o que viu plenament, si no és capaç de donar raó i viure el fet de la malaltia”. Afirma que “es parla més de malalties que de malalts” i es pregunta “pel problema profund, personal i vital, que planteja la malaltia”, que “constitueix una contradicció al nostre desig natural de viure i ser feliços” i “en si, sempre és un mal, una desgràcia”. Afegeix que “el problema és que la malaltia física o psicològica, no només afecta un òrgan o els mecanismes psicològics, sinó que també fa emmalaltir l’esperit” i es pregunta si hi ha antídot, si hi ha vacunes contra aquesta malaltia. I respon que sí que hi ha medicina i tractament, actual i preventiu. Recorda que Jesucrist “va curar molts malalts” i “es va presentar a si mateix dient: soc el pa, soc la llum, soc l’aigua, soc la salut, és a dir, la salvació, el salvador, el Messies. Com si digués “soc la medicina i el metge””. Destaca que “es tracta de “ser malalt al costat seu” i que “llavors la malaltia – desgràcia es transforma, fins a arribar a ser, com diu sant Pau, un esdeveniment de gràcia”. Finalment, diu que “el malalt amb (al costat de) Crist serà un temple, lloc i font, d’amor on Ell es reflecteix i s’ofereix”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, comunica que “en la catedral celebrarem l’Eucaristia amb els malalts i les seues famílies el diumenge 17, preparada per l’Hospitalitat diocesana de Nostra Senyora de Lourdes” i diu que “aquesta jornada no ens hauria de deixar indiferents a ningú perquè la malaltia és una realitat que forma part de la nostra vida”. Recorda que “en la tradició cristiana visitar i cuidar els malalts és una de les obres de misericòrdia que està a l’abast de tots” i que “la malaltia era per a Jesús un dels àmbits privilegiats per manifestar la misericòrdia i l’amor del Pare envers la humanitat”. Afirma que “la pastoral amb els malalts i amb les seues famílies hauria de ser un aspecte fonamental en la vida de les nostres parròquies” i, parlant del lema de la Jornada, diu que la gratuïtat “és el que manifesta l’autenticitat de la nostra acció evangelitzadora” i “es verifica sobretot en la proximitat als malalts i a les seues famílies”. Finalment, afirma que “una Església que s’oblida del sofriment ha oblidat la llei fonamental que fa autèntica l’evangelització”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que el passat gener, com cada any, “diversos Bisbes i col·laboradors d’Amèrica i Europa van visitar la Terra Santa amb el propòsit de peregrinar, pregar i aportar una veu defensora de la pau i la justícia per a la Terra Santa, escoltant els cristians valents que viuen allà, especialment, i descobrint els desafiaments a què s’enfronten” i que al final del pelegrinatge van emetre un Comunicat, que resumeix, “amb el desig que l’amor per les pedres vives de la Terra Santa, que són els cristians, es mantingui i creixi entre nosaltres”. Diu que “els Bisbes continuen proposant la solidaritat amb els cristians que viuen dins d’Israel”, cristians que “volen viure com a ciutadans de ple dret, amb els seus drets reconeguts en una societat plural i democràtica”, però que “s’enfronten a profundes dificultats en tots els aspectes de la seva vida” ja que “es troben sistemàticament discriminats i marginats”. Diu també que “és bo que nosaltres, en solidaritat amb les Esglésies presents a Terra Santa, donem suport als cristians dins Israel i a tots els que desafien la discriminació, per tal de protegir el pluralisme del país”. Afirma que en la més breu visita a Palestina, els Bisbes “també s’han trobat que, malgrat la fe i la resiliència dels qui han conegut, la misèria de l’ocupació s’ha vist darrerament agreujada per les severes retallades del finançament humanitari per part del govern dels Estats Units”. Finalment, diu que “són molt d’admirar els nostres germans de Terra Santa perquè no perden l’esperança” i que “hauríem de comprometre’ns, a través de la pregària, els pelegrinatges sostinguts i la solidaritat real, a ajudar a mantenir viva aquesta esperança”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.