Els bisbes parlen de la Jornada Pro Orantibus

(GIEC) Diumenge 7 de juny, solemnitat de la Santíssima Trinitat, l’Església celebra la Jornada Pro Orantibus, amb el lema “Amb Maria al cor de l’Església”, dedicada a aquells homes i dones que han optat dins l’Església per la vida contemplativa, una jornada en la qual els bisbes demanen que preguem per les persones consagrades contemplatives i agraeixen a Déu aquesta forma de consagració que necessita l’Església.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Santíssima Trinitat i de la Jornada Pro Orantibus, així com de viure amb confiança, del dret i el deure de pregar pels nostres difunts, de la solemnitat del Corpus i dels petits grups.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que la Santíssima Trinitat és “un misteri que podem entrellucar perquè precisament s’ha manifestat cap a nosaltres com a «misteri d’Amor» en majúscula: el de Déu Pare que ens ha donat el seu Fill únic i que, per mitjà de l’Esperit, ha vessat aquest amor en els nostres cors”. Afirma que les persones consagrades de vida contemplativa, “contemplant el misteri de Déu, preguen constantment per nosaltres i per tota l’Església”. Diu que “a la nostra arxidiòcesi de Tarragona hi tenim fins a cinc comunitats, quatre de femenines i una de masculina: les monges Cistercenques de Vallbona de les Monges, els monjos Cistercencs de Santa Maria de Poblet, les monges Carmelites Descalces de Tarragona, les monges Clarisses de Reus i les monges Mínimes de Valls”, així com “una forma de vida consagrada no associada: són les Germanes de vida eremítica, repartides en diverses esglésies o ermites”. Manifesta que “hauríem de reiterar la nostra estima i el nostre compromís per a conèixer-les millor”. Destaca que “amb la seva pregària i el seu testimoniatge de vida, il·luminen el que és el cor de l’Església, que no és altre que l’Amor en majúscula” i, en aquest sentit, diu que “podem rellegir aquella famosa pàgina del diari de santa Teresa de l’Infant Jesús, en la qual la jove, amb un esperit, al mateix temps, missioner i contemplatiu, ens descriu que trobà la seva vocació dins la multiplicitat de dons amb els quals Déu adorna el seu Poble”. Finalment, expressa que “la vida contemplativa, aparentment amagada de tot i de tots, no constitueix un do més de l’Església entre altres, sinó que representa allò que vivifica i sosté tots els altres dons: i aquest és l’amor”.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que la solemnitat de la Santíssima Trinitat “ens omple d’esperança i confiança en recordar que la relació d’amor entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant és l’origen de tot”. Afirma que “la vida contemplativa és expressió de l’amor radical a Déu, a cada un dels seus fills i a tota la creació”, que “els monjos, les monges i els eremites ofereixen la seva vida en lloança contínua a la Santíssima Trinitat” i que “la seva pregària intercedeix constantment per la comunitat cristiana i pel món sencer”. Recorda que “la vida contemplativa es desenvolupa en silenci enmig del soroll del món, en espais privilegiats per cultivar la vida interior i la pregària, on es respira diferent, on la pau i la placidesa ho inunden tot, on un se sent bé”. Recorda també que “prop de casa nostra tenim monestirs i convents de vida contemplativa on podem recuperar el cos i l’ànima amb un temps de recés i pregària” i que “avui dia, a Internet podem trobar molta informació i vídeos que ens ajuden a descobrir la bellesa i profunditat d’aquesta vida plena de cor”. Ens anima a “tenir una trobada amb un monjo o una monja contemplatius”. Constata que “els cristians som cridats a ser d’alguna manera contemplatius en la quotidianitat” i que “aquests mesos de confinament hem viscut algunes experiències similars a les dels contemplatius, reclosos als monestirs”, però que ells “han escollit lliurement, moguts per l’Esperit, el camí de seguir Jesucrist per dedicar-se exclusivament a la vida contemplativa”. Finalment, vol “agrair a la Santíssima Trinitat el do de la vida contemplativa per a l’Església” i demana que “Santa Maria, Mare de Déu, acompanyi el nostre camí i el de tots els contemplatius amb la llum de la fe, el consol de l’esperança i la fortalesa de la caritat” i que “no ens oblidem de pregar sovint: «Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.» Amén”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “estem entestats a construir “una nova normalitat” un cop superada la crisi de la pandèmia”. Afirma que quan parlem de “nova normalitat” cadascú sabrà què vol dir, que “tothom esperarà alguna novetat que ens faciliti evitar una altra pandèmia” i que “el cristià, que sempre va a allò més profund i fonamental, pensa en la novetat radical de “l’home nou””, d’on “neix tota altra novetat veritablement valuosa”. Manifesta que “la Trinitat, que Déu sigui un sol Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, és quelcom absolutament decisiu per al nostre món, per a la nostra història personal i social” i que “creure en la Trinitat i viure en contacte d'amor amb Déu, Pare Fill i Esperit Sant, és estar vinculat a la font de tota la vida”. Expressa que “tot aquest humanisme que la pandèmia ha despertat en molts; aquesta solidaritat, aquests bons sentiments, aquesta recerca del progrés i de la justícia, aquesta defensa dels drets, aquesta ajuda als més pobres, té la seva font última en l'amor trinitari”. Recorda que a la litúrgia, com a primer ritu: “som convocats en nom i per acció de la Trinitat” i “com a últim ritu: som beneïts i enviats pel Pare, el Fill i l'Esperit Sant” “perquè la Trinitat abraça tota la vida”. Afirma que “tot el que vivim i fem, com per exemple la reconstrucció de “la nova normalitat”, ha de tenir el seu fonament i el seu model en l'amor trinitari”. Finalment, diu que “una vida concreta que neix d'aquesta font d'amor, no es veu només en les comunitats de fidels o de persones consagrades”, sinó que “s'ha de veure també plasmada en la vida social, en l'economia, en la cultura, en la ciència…” i que “el gran obsequi que fem des de la fe al món és precisament la Trinitat”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que en aquest any tan marcat per la crisi del coronavirus i les seves múltiples conseqüències, “després de celebrar la quaresma i la pasqua, arribem a la solemnitat de la Santíssima Trinitat i la Jornada de la Vida contemplativa”, “una jornada peculiar en la que som convidats a pregar per aquells que preguen habitualment per nosaltres i per tot el món, les persones consagrades de vida contemplativa”. Afirma que “la Mare de Déu esdevé el paradigma de la vida consagrada contemplativa, que està cridada, com ella, a viure en el cor de l’Església” i ens convida també a “rellegir aquella pàgina tan coneguda del diari de Santa Teresa de l’Infant Jesús, en la que explica com va trobar la seva pròpia vocació dintre de la diversitat de carismes amb els que Déu enriqueix l’Església”. Manifesta que “la vida contemplativa és discreta i amagada, però està present en tot”, que “no és un membre més entre els altres, sinó que representa l’amor, allò que vivifica i sosté tots els membres”, que “Maria és la memòria de l’amor de Déu en Jesús i la vida contemplativa és la memòria de l’amor de Jesús en l’Església” i que “per això el lloc de la vida contemplativa coincideix amb el lloc de Maria: el cor en el cos místic de Crist”. Destaca que avui és “un dia propici per a recordar i agrair la vida de tants homes i dones consagrats a la contemplació, una vida oculta i fecunda per a l’Església i el món; una vida que ens mostra la llum de Déu”. Finalment, diu que “els contemplatius són, en el cor de l’Església, l’amor”, “l’amor infinit de Déu que Maria va conservar en el seu cor per a la vida del món”, “un amor, més que mai, que avui nodreix l’esperança”, i diu que “ens encomanem a Maria, Mare nostra, i li demanem que ajudi els membres de la vida contemplativa a viure com el cor que vivifica l’Església i el món”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la vida de les monges i dels monjos, amagada amb Crist en Déu en el silenci dels monestirs, és un tresor per a l’Església” i que “el seu lliurament en favor de tota la humanitat i la seua oració per les necessitats del Poble de Déu són una font de gràcia i de benedicció per al món, que únicament es pot valorar des de la fe”. Afirma que “en un món que culturalment tendeix a allunyar Déu de l’horitzó de la vida humana, ells són una crida vivent a què el posem en el lloc que li correspon, que no pot ser altre que el centre” i que “els contemplatius també ens recorden que el vertader amor al proïsme és el que no espera res a canvi, el que no cerca reconeixement, recompensa o compensació afectiva”. Destaca que “la seua vida orant en favor de la humanitat és un testimoniatge d’amor gratuït, generós i desinteressat” i que “el que ells viuen d’una manera radical, ho hem de viure nosaltres en la relació amb Déu i amb els altres”. Manifesta que “la vocació contemplativa és un testimoniatge de cerca de Déu viscuda des de l’autenticitat i amb un despreniment total, perquè únicament se cerca la veritat” i que “això és també una lliçó per a tots nosaltres”. Expressa que “la vida contemplativa és essencial perquè l’Església no acabi convertint-se en una organització buida” i que “en paraules de Santa Teresa de l’Infant Jesús, és el cor de l’Església, el membre del cos que possibilita que la vida arribe a tot l’organisme”. Finalment, demana que “els nostres temples siguin de debò espais de pregària i que l’oració ocupe un lloc important en el dia a dia de les nostres parròquies”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que en les seves visites a les escoles cristianes de la Diòcesi dedica un temps a respondre a les preguntes dels alumnes de cada curs. Recorda que en la visita a quart d’ESO, en una escola concreta, després de les presentacions i de la seva introducció convidant a fer preguntes, un noi s’aixecà i en nom de tots afirmà: «Avui tindrà molt poca feina entre nosaltres. Tots hem quedat d’acord que molts de nosaltres no creiem en Déu, i per això no tenim preguntes». Recorda que ell els va respondre que en el Déu en qui ells no creuen, potser tampoc no hi creu i que aleshores, el noi va dir als seus companys: «Si us sembla, parlemne»”. Afirma que va esforçar-se per explicar “qui és el Déu que d’alguna manera coneixem i en el qual creiem, perquè confiem en Jesucrist”. Manifesta que “la vida de tota persona continua essent un misteri ple d’interrogants, que a la curta o a la llarga porten a preguntar-se per Déu”. Remarca que “cal afirmar que els cristians creiem en Déu, però en Déu Pare, Fill i Esperit Sant. En Déu, que és Unitat i Trinitat, un sol Déu en tres persones”. Recorda que “Jesús proclama la Bona Notícia: Déu se’ns ha donat a conèixer com a Pare de l’amor i de la misericòrdia, com a Fill encarnat en la humanitat com a Salvador, i com a Esperit comunicador dels dons divins”. Demana que ens adonem “de la presència i de l’acció de la Trinitat en la nostra vida”. Finalment, diu que “podem parlar del misteri de Déu, però no d’un Déu desconegut sinó de Déu que se’ns ha donat a conèixer perquè ens estima”, que “Jesús ho viu, ho ensenya i ho testifica amb la pròpia vida” i que “aquesta és la Bona Nova”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “durant el mes de juny, la pietat cristiana ha volgut celebrar que Jesús, té un Cor Sagrat, ple d’Amor i que ha patit per nosaltres”, “un Cor obedient, misericordiós, que ha aguantat les nostres infidelitats i que ha acceptat la Creu, per morir per tots”. Recorda també que “el passat 8 de maig celebràvem els 75 anys de la fi de la II Guerra Mundial, després de la derrota de l'Alemanya Nazi” i que “fou el final d’aquella guerra tan terrible, un dels capítols més sagnants de la història humana, amb almenys 40 milions de morts”. Amb motiu d’aquest 75è aniversari ha recordat “la història heroica de l’”àngel del Ghetto de Varsòvia”, Irena Sendler, traspassada fa pocs anys, una jove catòlica que va salvar 2.500 nens jueus durant l’Holocaust nazi”. Diu que “al calabós on els nazis la tancaren, on fou torturada i condemnada a mort, ella hi trobà una estampa de Jesús misericordiós, on hi havia la gran oració: “Jesús, en Vós confio”, que conservà sempre”, que “aquesta oració la va sostenir en els moments de les tortures, i l’acompanyà durant tota la seva llarga vida” i que “la confiança en Jesús l’enfortí, la féu valenta i decidida, amb un amor actiu, capaç de trobar sortida en aquella situació tan desesperada, davant el terror i el nihilisme nazis”. Demana que “en temps de crisi sanitària intensifiquem la nostra pregària de confiança a Jesús Misericordiós: “Sagrat Cor de Jesús, en Vos confio!”. Finalment, diu que “la devoció al Sagrat Cor de Jesús ens ajudarà a recentrar-ho tot en Ell, des de l’amor solidari, la humilitat i la confiança”, que “han de ser valors molt fonamentals en la vida, com estem experimentant en aquests llargs mesos de confinament”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “és propi dels humans donar sepultura digna a les persones que han mort” i que “els cristians, entre les obres de misericòrdia corporals, hi tenim la d’enterrar els morts”. Expressa que “en aquest temps d’alarma sanitària hem viscut amb dolor la mort de persones estimades” i “no solament el sofriment de no poder acompanyar-los en la seva greu malaltia, sinó a més el trencament de cor per no poder viure el dolor en la celebració cristiana, que ens obre a l’esperança, i per no poder ser presents tots els familiars més propers en el moment de la sepultura”. Recorda que “l’Església, per mitjà dels seus sacerdots, ha estat, dins de les possibilitats, a prop de les famílies que han patit la mort d’un ésser estimat” i que “ho ha fet en la pregària en els cementiris o en els tanatoris”. Diu que “ara, quan les mesures sanitàries ho fan possible, serà bo que les famílies celebreu funerals pels vostres difunts”, ja que “pregar pels nostres difunts és, al mateix temps, un dret i un deure de tot cristià”. Destaca que “la millor pregària que podem oferir pels nostres difunts és la celebració de la missa en sufragi per ells” i que “en la celebració cristiana el nostre dolor s’uneix amb l’esperança de l’amor misericordiós de Déu, amb la certesa de la resurrecció i de la vida eterna”. Finalment, diu que “en el moment que sigui possible, tant a nivell diocesà com de cada població, serà bo que se celebri un funeral per tots els difunts en aquest temps de pandèmia que estem vivint”, ja que “tots necessitem compartir aquest dolor amb els altres i, al mateix temps, acollir l’esperança en els nostres cors, la qual té la seva font en Jesucrist, mort i ressuscitat, en qui tenim la certesa que l’Amor és més fort que la mort”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que té per costum “recordar algun aspecte de la Solemnitat del Corpus i convidar a tothom a la participació en els actes que s’organitzen” i recorda que, per raons òbvies, “la del present té una singularitat coneguda per molts de vosaltres: la supressió de la processó del Santíssim que, després de la Missa vespertina a la Catedral Nova, recorria els nostres carrers”. Comunica que “a la festa del Corpus, de tantes ressonàncies cultuals i culturals, s’ha decidit mantenir la celebració de l’Eucaristia, amb la seva posterior processó, a l’interior de la catedral i suprimir la processó pels carrers i places”, que “es tracta d’una recomanació de la Conferència Episcopal Espanyola que es farà efectiva en totes les diòcesis” i que “la mateixa qüestió es va plantejar en la reunió de la Tarraconense del passat mes de maig acceptant el consell general amb l’obligació de complir amb les normes sanitàries imposades per a tothom”. Repeteix el que resumeix el papa sant Pau VI en la seva encíclica Mysterium fidei: “Perquè si la sagrada litúrgia ocupa el primer lloc en la vida de l’Església, el Misteri Eucarístic és com el cor i el centre de la sagrada litúrgia…” i afirma que “així ha actuat el poble cristià al llarg dels segles solemnitzant una festa com la del Corpus, creant un clima adequat amb la preparació i celebració de la primera comunió entre els infants de les nostres famílies, ressaltant l’adoració en tots els moments del dia”. Finalment, diu que “de l’Eucaristia neix l’amor al germà, que “no és una casualitat que se celebri també en aquest dia la festa de Càritas” i que “la síntesi que ens fa el Senyor a l’evangeli i que vam aprendre des de petits és la doble dimensió de l’amor, a Déu i al proïsme”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “moltes parròquies van començar el dilluns passat la fase 2 de la desescalada de les restriccions a causa de la pandèmia”, que “la vida parroquial es va recuperant i estem gaudint del retrobament amb els germans” i que “com l’Església que neix de la Pentecosta, hem de parlar de Jesús ressuscitat a un món que viu espantat i atemorit”. Ens glossa “la tercera intuïció per a una nova comunitat cristiana postpandèmia: els petits grups”. Diu que entrem en un món “que ha de frenar el nombre de contactes presencials i ha d’eliminar els grans esdeveniments multitudinaris”, en un temps que “prioritzarà la família, l’estiueig en llocs tranquils i despoblats, les relacions amb un cercle més reduït de persones”. Afirma que “és el temps dels petits grups estables: aquell cercle de germans en la fe amb els que camino des de fa temps”, ja que “ni podem ni cal interactuar amb molta gent”. Afirma també que “als grans esdeveniments puc posar cara bonica, disfressar allò que no va en la meva vida i anar fent la viu viu”, però que “davant del meu grup de fe no puc amagar res i he d’afrontar, amb l’ajuda de Déu i dels germans, allò que he de guarir o canviar en la meva vida”. Exclama que “les nostres parròquies han de ser una comunitat de petits grups”. Finalment, diu que arran de la seva recent experiència parroquial a Solsona i Cardona encara veu més clar “un model de pràctica cristiana comunitària basat en dos encontres setmanals”; un amb el propi petit grup de fe, i l’’altre a la mateixa eucaristia amb tots els germans, i diu que un model així té futur i que està convençut que “és el camí perquè “aquesta terra torni a ser terra de sants””.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.