Els bisbes parlen de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada i de Mans Unides

(GIEC) Diumenge 2 de febrer, coincidint amb la festa de la presentació del Senyor al Temple, coneguda popularment com la festa de la Candelera, se celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, amb el lema “La vida consagrada amb Maria, esperança d’un món sofrent”. És la diada en què l’Església fa memòria del dia que Jesús, per mitjà de Maria i de Josep, presentat al Temple de Jerusalem, va sotmetre la seva vida al Pare. De la mateixa manera, els consagrats i consagrades en aquell dia volen renovar l’ofrena d’ells mateixos a Déu per a la salvació del món. En la presentació de Jesús al temple, són els ancians Simeó i Anna els qui acullen i reconeixen Jesús, Fill de Déu. Ells dos són, precisament, els patrons del moviment cristià Vida Creixent, que aplega gent gran per créixer en la fe, fomentar l’amistat i ser membres actius de l’Església i de la societat.

D’altra banda, diumenge 9 de febrer se celebra la Jornada Nacional de Mans Unides, amb el lema «Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu». Aquesta institució de l’Església catòlica fa 61 anys que lluita contra la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les seves causes, alertant la nostra societat de la tragèdia de la fam en moltes persones del món actual, promovent iniciatives per atendre programes i projectes dels pobles amb majors carències en el desenvolupament econòmic i social i recordant a totes les comunitats cristianes el seu deure d’ajuda i solidaritat cap als germans del que anomenem tercer i quart món.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada i de Mans Unides, així com de posar llum a una realitat fosca.

Set de les cartes dominicals parlen de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda una anècdota de quan era en unes colònies de muntanya, a l’esplai, havent sopat. Diu que “tot d’una, un nen es quedà astorat assenyalant el cel: «Mireu les estrelles com brillen.»” i que “tots els altres companys aixecaren el cap i quedaren embadalits”. Afirma que “les estrelles hi són, orienten, brillen i són belles” i que recorda aquesta anècdota ara que escriu “aquesta Carta Dominical amb motiu de la Jornada de la vida consagrada a Déu”, en la “diada de la Candelera, amb Maria que sempre ens orienta cap a la Llum, que és Crist”. Afirma que “a molts cristians els costa de comprendre aquesta vocació” i que “les persones d’especial consagració, en les diverses formes de vida solitària o cenobítica, en la diversitat i varietat de famílies religioses, són com els estels que il·luminen el firmament de la nostra vida cristiana, i ens recorden que, al capdavall, vivim d’esperança”. Destaca que “els homes i dones consagrats a Déu, vivint d’esperança, són un testimoni viu que Déu és gratuït, i fan de la seva vida un regal a Déu, en nom dels batejats i de tots els homes”. Finalment, reconeix que “per a molts, la vida consagrada a Déu no és notícia. No importa” i que “tampoc no en són, de notícia, les estrelles del cel”, però que “hi són, orienten en la foscor de la nit, brillen i són belles”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que la festa de la Presentació del Senyor al Temple és la “festa de la Llum que arriba al Temple de Jerusalem”, la “festa dels ancians que volen posar vida als anys, vivint una ancianitat joiosa i compromesa” i la “festa dels consagrats i consagrades a Déu enmig de la seva Església santa”. Afirma que “en aquesta Jornada Mundial de la Vida Consagrada, tots els cristians mirem aquests germans i germanes nostres, els religiosos i tots els consagrats, com un do de Déu al servei de la humanitat” i “li donem gràcies per tots ells, amb vocacions i serveis ben diferents però complementaris, en el cor de l’Església, la nostra Mare”. Destaca que “el testimoniatge evangèlic d’aquests germans fa resplendir davant del món i dintre l’Església, la presència del Senyor que és la Llum dels pobles”. Manifesta que “Déu sempre ha cridat i continua cridant homes i dones que, ja consagrats pel baptisme, siguin en l’Església signes vivents del seguiment radical de Crist, testimonis de l’Evangeli, anunci dels valors del Regne i profecia de la Casa celestial, la definitiva i última estada per a tots”. Recorda que fa un any el papa Francesc va dir que "la vida consagrada és lloança que dona alegria al Poble de Déu, visió profètica que revela el que importa”, va exhortar “als consagrats que amb Jesús trobessin l'ànim per a seguir endavant i la força per a perseverar” i va afirmar que la vida consagrada "germina i floreix en l'Església. És mirada que veu Déu present en el món, encara que molts no se n'adonin; és veu que diu: Sols Déu basta, la resta passa”. Finalment, demana que “en aquesta Jornada preguem Déu pels religiosos i consagrats de la nostra Diòcesi d’Urgell i pels de tot el món, donant gràcies per l’exemplaritat de les seves vides”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que les paraules del lema de la Jornada de la Vida Consagrada “uneixen la figura de la Verge Maria, model suprem de vida consagrada, amb la virtut teologal de l’esperança, tan necessària en els nostres temps”. Afirma que “Maria és la mare de l’esperança, del compliment de les promeses de Déu, de la victòria sobre el mal, de la presència de Déu, que ho omple tot per sempre” i que “ella ens ensenya a interpretar les vicissituds i els sofriments de la nostra vida, i ens ajuda a créixer en l’esperança, que és imprescindible en l’obra de l’evangelització”. Manifesta que enmig d’un món sofrent com el nostre, Maria “es converteix en model de l’activitat evangelitzadora per a tots els cristians” i “és present d’una manera especial a la vora de les persones que han consagrat la seva vida a l’anunci de l’Evangeli i l’edificació de l’Església, fent present Crist i la seva Església”.

Diu que “els membres de la vida consagrada són en el món testimonis eloqüents del Déu vivent” i que la vida consagrada “mostra clarament la primacia de Déu i dels valors evangèlics, que van més enllà d’aquest món, amb una entrega total a Déu i amb plena disponibilitat per a servir a les persones en concret i a la societat” i “és signe de transcendència i de comunió, d’acolliment i de diàleg, de pregària i de compromís amb els més necessitats”. Finalment, agraeix “la presència de les persones consagrades a la nostra diòcesi i el seu treball realitzat des de la comunió i la corresponsabilitat” i demana al Senyor que “la mà de Maria segueixi guiant-les en el seu caminar com a testimonis de la fe, l’esperança i l’amor”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que, en la festa de la Presentació del Senyor, “redescobrim que els cristians, en raó del baptisme, som consagrats al Senyor” i que “d’entre els cristians, alguns són cridats a lliurar-se del tot al Senyor, consagrant-se per mitjà dels vots evangèlics: pobresa, castedat i obediència”. Afirma que “la vida religiosa a casa nostra viu amb lluita i esperança” “en uns moments en què, quan la fe cristiana es va afeblint, o desapareixent del tot, de tantes persones, el nombre dels religiosos disminueix juntament amb una mitjana d’edat molt elevada” i “en les dificultats d’un canvi d’època que demanen de tots nosaltres més i més fidelitat”. Manifesta que no és pas l’hora de les lamentacions sinó que “és l’hora de Déu per a continuar lluitant amb esperança”. En aquesta mateixa línia, comunica que “els membres de la vida religiosa a casa nostra han pensat, en l’avinentesa del vint-icinquè aniversari del Congrés de la Vida Religiosa de Catalunya i la celebració del quarantè aniversari de la constitució de la Unió de Religiosos de Catalunya, la realització d’un Fòrum: Vida religiosa-Catalunya 2020”, en el qual “volen escoltar Déu i les necessitats profundes dels homes i dones del nostre temps, reflexionant sobre el que veuen i senten per discernir quina ha de ser la resposta de la vida religiosa avui i aquí”. Finalment, diu que “la lluita i l’esperança dels religiosos i religioses serà vida per a les nostres comunitats cristianes, perquè per a la santedat i la missió de tots, els religiosos aporten la seva vida consagrada per a glòria de Déu i bé de la humanitat”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “el primer que hem de valorar en les persones que s’han consagrat a Déu no és el que fan, sinó el que són”, diu també que el tema d’aquesta Jornada Mundial de la Vida Consagrada “ens convida a considerar la vida consagrada en la seua unió amb la Mare de Déu” i que “en Ella no destaca l’espectacularitat ni l’èxit humà que hagués pogut tindre en la societat del seu temps pel que va fer, sinó la profunditat de la seua vivència de fe, la grandesa del seu silenci i de la seua obediència a la voluntat de Déu…”. Afirma que “tot açò fa d’Ella un testimoniatge per als cristians de tots els temps” i que “en la mesura en què els consagrats romanguin fidels al seu estat de vida i, units a la Mare del Senyor, el visquin amb goig, el seu testimoniatge es converteix també en un signe d’esperança per al nostre món, en el qual tantes persones passen per la prova del dolor”. Manifesta que “si coneguérem la realitat de l’Església universal ens sorprendria el fet que aquesta està present en totes les pobreses i sofriments, anunciant l’Evangeli i curant el dolor de tants éssers humans” i que “no podem ignorar que aquesta proximitat de l’Església majoritàriament és possible gràcies a la generositat i al lliurament dels qui s’han consagrat al Senyor”. Finalment, diu que la vida consagrada “és un tresor que enriqueix l’Església” i que “des del coneixement concret que tenim de tantes persones consagrades que han donat i continuen donant testimoniatges de generositat al Senyor i de lliurament als altres tenim la seguretat que la vida de la nostra Església seria molt més pobra sense elles” i per això demana que “en aquesta jornada sapiguem agrair a Déu el seu testimoniatge”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “en aquests primers dies de febrer els catòlics podem informar i col·laborar amb tres realitats eclesials diferents però totes elles preocupades per donar resposta a una manera de viure marcat per Jesucrist en l’evangeli i modulat per la tradició de l’Església al llarg dels segles”. La primera realitat és “la que anomenem la Vida Consagrada”: “el conjunt de religiosos/es que viuen en comunitat participant d’un carisma o d’un model d’actuació, incorporat a la vida de l’Església, per una persona genial i santa, en l’intent de complir amb total coherència els consells evangèlics de pobresa, obediència i castedat”. Felicita els religiosos i les religioses “per la seva gran festa”, demana a Déu “per ells i les seves comunitats”, sol·licita “noves vocacions per a les seves congregacions” i agraeix “el seu servei permanent a les obres de la nostra diòcesi”. Parla també del Moviment Apostòlic de Vida Creixent: “grups d’oració i atenció pastoral de persones grans que existeixen en moltes parròquies de la diòcesi i es vinculen a nivell diocesà per a un recés mensual o algun pelegrinatge anual” i diu que demanem a Déu “per ells perquè estiguin ben atesos i escoltats”. Finalment, parla també de Mans Unides, que ha fet famosa “la iniciativa del Dejuni Voluntari el segon divendres del mes de febrer que s’uneix a sopars frugals i col·lectes en parròquies i centres catòlics” i que “com a institució, és valorada amb una elevada puntuació per la nostra societat actual a causa de la multitud de projectes que atenen entre les comunitats de les nacions menys desenvolupades”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “recordant el fet de la presentació de Jesús celebrem la jornada de la vida consagrada”, i hi afegeix “la dels pares practicants”, i que “recordant aquells dos ancians, Simeó i Anna, que acolliren Jesús, alhora també recordem en aquesta diada assenyalada els avis i les viudes, ja que Anna era viuda”. Fa “algunes indicacions perquè aquesta festa ens estimuli a tots a viure la nostra relació amb Déu”. Afirma que ser consagrat a Déu, o presentat, “no és només un acte de pietat, sinó que és una elecció per a la vida i per a la manera de viure-la” i que “és acceptar ser seu, no com un objecte de la seva propietat, sinó com a fill que se li confia del tot”. Afirma també que “aquesta donació confiada significa que no s’accepta cap altre déu en qui confiar, a qui estimar, servir i adorar” i que “ser presentat al Senyor es converteix en un regal de Déu per als homes”. Manifesta que “alguns s’ofereixen al déu diner cercant sempre el màxim rendiment econòmic sense cap escrúpol” i que “d’altres s’ofereixen al déu consum” i ens adverteix que “tenim moltes possibilitats de convertir els nostres desigs en petits o grans déus a qui sacrificar-ho tot”. Ens aconsella que “pensem sobre el déu o déus als quals ens estem oferint cada dia en el treball, a casa, en el temps lliure”, que “reflexionem si aquests oferiments als déus que ens fabriquem ens alliberen o ens converteixen en esclaus” i que “decidim si no val més la pena oferir-nos al Déu de Jesús, que no esclavitza ni deshumanitza, sinó que allibera, salva i dona vida”. Finalment, diu que cal valorar els qui han consagrat la seva vida a Déu, “els ancians que li han estat sempre fidels, i els pares que se li ofereixen i també li ofereixen els seus fills”.

Dues de les cartes dominicals parlen de Mans Unides. El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que la “Campanya contra la Fam” “ens desperta de l’ensopiment en què estem immergits, distrets pels nostres assumptes i endormiscats pel nostre benestar” i “ve a ser un ressò del crit que ens arriba des de la terra”, un crit que sorgeix “dels pobres famolencs” i “de la terra mateixa”. Afirma que és costum de Mans Unides “assenyalar rostres concrets, amb nom i cognom, llocs reals i històries verídiques, des d'on ens arriben crits, de vegades silenciats, que en el seu conjunt conformen un clam immens”. Recorda que “un dels fonaments de la nostra fe és creure en Déu Pare, creador del cel i la terra” i que “enmig hi vam ser posats per a custodiar-la, transformar-la mitjançant el treball i gaudir-ne tot compartint-la”, així com que “per això, no podem pensar en la terra oblidant-nos dels éssers humans que l'habiten, ni en les persones humanes, al marge de la terra que és la seva “casa comuna””. Manifesta que el papa Francesc ens recorda que “no és possible acollir el clam dels pobres sense atendre el clam de la terra” i diu que “en realitat és un mateix crit el de la terra i el dels pobres”, ja que “estan units a l'origen” “perquè tots dos procedeixen de l'abús i explotació egoista”. Destaca que “estem davant un deure moral urgent” i d’un “deure d'amor als més pobres, la veu dels quals, provinent del mateix Déu, troba ressò en la crida de Mans Unides: “Qui més sofreix el maltractament del planeta no ets tu””. Finalment, diu que “unes bones orelles despertaran bons cors” i que “el Déu, amic dels pobres de la terra, serà glorificat”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que la missió de Mans Unides és “lluitar contra la fam i la misèria”, però “no sols contra els seus efectes, sinó també contra les causes”, entre les quals es troben “el maltractament a la terra, la privació de possibilitats per obtenir els recursos necessaris per viure i la vulneració dels drets humans”. Afirma que “urgeix tenir present que la pobresa i la fragilitat del planeta són dues cares d’una mateixa realitat que bé podria anomenar-se insolidaritat” i que se’ns va regalar la terra “perquè en tinguéssim cura i la cultivéssim”, però que “l’hem convertit en un lloc gairebé inhabitable on es multipliquen dia a dia els rostres d’éssers humans amb la seva dignitat arrabassada”. Destaca que amb el lema de la campanya d’enguany “Mans Unides ens convida a una aguda presa de consciència sobre la dramàtica situació de destrucció que afecta la “casa comuna”, amb la consegüent desaparició d’ecosistemes i el deteriorament del territori i la vida de les comunitats més pobres”. Manifesta que davant el deteriorament ambiental i la fragilitat de les persones més vulnerables “cal prendre, cadascun de nosaltres, segons les seves circumstàncies, decisions valentes que facin que la petjada de cadascú dibuixi una nova sendera cap a un món més sostenible”. Finalment, diu que “Mans Unides ens invita a col·laborar, a ser respectuosos amb el medi ambient, a ajudar i a estimar al més desfavorit”.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que Jesús és “la llum que ens ajuda a veure-hi clar, quan tot és borrós” i “la llum que ens ajuda a veure els espais més foscos de la realitat del nostre entorn: persones que pateixen, persones que malviuen en una soledat no volguda”. Afirma que “la llum de Crist ens convida a sortir de la nostra zona de confort, a treure’ns les ulleres de la indiferència” i que “aquesta realitat amagada apareix gràcies a informes com els que, any rere any, elabora la Fundació FOESSA, constituïda per Càritas l’any 1965”. Recorda que “avui, gairebé una de cada quatre persones de la nostra arxidiòcesi es troba en situació d’exclusió social” i que “quinze de cada cent persones de la nostra arxidiòcesi es troben en situació d’aïllament social per motius molt diversos”, així com que “accedir o mantenir un habitatge digne no és possible per a gairebé un milió de persones”. Es pregunta “per què costa tant que els nostres polítics i governants abordin aquesta problemàtica tan greu”. Recorda que “a quatre de cada cent llars de la nostra arxidiòcesi s’ha passat o es passa gana” i que “tres-centes cinquanta-dues mil persones no poden seguir tractaments mèdics o comprar medecines per problemes econòmics” i diu que “aquestes dades haurien d’estremir-nos a tots com a societat”, que “hem de dir prou al drama de l’exclusió social” i posar “tot el nostre esforç i enginy perquè les persones que han quedat excloses se’n puguin sortir”. Finalment, demana que col·laborem amb ells amb els nostres recursos, el nostre temps i la nostra veu i demana al Senyor que ens ajudi a humanitzar la nostra societat.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.