Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Diumenge 17 de novembre, l’Església celebra la 3a Jornada Mundial dels Pobres, amb el lema “L’esperança dels pobres no es veurà defraudada” (Sl 9,19). Aquesta jornada, instituïda pel papa Francesc, pretén que ningú oblidi la dura realitat en la qual moltes persones estan immerses de manera permanent, la pobresa.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial dels Pobres, així com d’anar alerta amb la mentida, de Sant Francesc Gil de Federich i del document final de l’Assemblea especial del Sínode dels Bisbes per a la zona panamazònica.

Set de les cartes dominicals parlen de la 3a Jornada Mundial dels Pobres. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que aquesta Jornada dirigida a tots els catòlics ens invita a “fer un procés de conversió per tal de reorientar la pròpia vida acarant adequadament el problema dels pobres i dels desvalguts del món”. Afirma que “la crisi econòmica no ha impedit l’enriquiment de molts grups de persones, mentre pel carrer ens hem anat trobant cada cop més amb les víctimes de la societat opulenta, els descartats de la societat, els llençats a la vorera del camí de la vida sense cap bon samarità que s’hagi compadit d’ells”. Diu que “els pobres són els primers capacitats per reconèixer la presència de Déu i donar testimoni de la seva proximitat en les seves vides” i que “l’Església ha d’estar sempre propera als pobres, perquè és un poble enmig de les nacions que té per vocació no permetre que ningú es trobi estrany o exclòs, donat que implica a tots en un camí comú de salvació”. Destaca que «l’esperança dels humils» “es comunica a través del consol, que es realitza acompanyant els pobres no per un moment, sinó amb un compromís que es perllonga en el temps”, així com que “els pobres obtenen esperança quan no ens veuen complaguts per haver-los dedicat una mica del nostre temps, sinó quan reconeixen en el nostre sacrifici un acte d’amor gratuït que no cerca la recompensa”. Finalment, felicita els voluntaris que tenen cura dels pobres “a seguir i a intensificar el seu treball, convidant també a d’altres en aquesta tasca” i els recomana que “aneu més enllà de les seves necessitats materials, per poder descobrir la bondat amagada en els seus cors”.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que en aquesta Jornada “posem la mirada en el patiment de tots els pobres, en tots aquells que malviuen dins la nostra societat; persones en situació d’exclusió social”. Recorda que la Fundació Foessa, “promoguda per Càritas en els anys 60, posa la lupa en les situacions de vulnerabilitat que pateixen les persones de la nostra societat” i “ens alerta que una de cada quatre persones es troba en situació d’exclusió social a Catalunya”. El cardenal Omella ens convida a plantejar-nos, en la pregària, què podem fer davant del patiment d’aquestes persones i ens proposa “actuar; dur a la pràctica el que hem reflexionat i pregat, amb accions concretes que alleugin, directament o indirectament, el patiment de moltes persones”. Així mateix, ens suggereix que “procurem identificar entitats socials (Càritas, Mans Unides i d’altres), que ajuden els pobres, i que hi col·laborem amb els nostres recursos econòmics”, que “puguem, potser, apadrinar un pobre (que pateixi soledat, exclusió social, malaltia, manca de recursos) i el cuidem, ens interessem per ell”, que “no ens oblidem de pagar els impostos que ens corresponen i que estiguem atents  perquè les Administracions els destinin a les finalitats socials més urgents” i que “preguem intensament al Senyor perquè canviï els nostres cors i particularment els dels nostres dirigents, perquè sigui possible una millor redistribució dels recursos”. Finalment, desitja que “el dia de la Jornada Mundial dels Pobres ens serveixi per posar els pobres al centre de les nostres vides i caminar plegats”. 

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que en el Missatge per a la IIIª Jornada Mundial dels Pobres el Papa Francesc “ens reclama reflexió i pregària”, que les paraules del lema “expressen una veritat profunda que vol retornar l’esperança perduda a causa de la injustícia, el sofriment i la precarietat de la vida” i que el Papa “descriu les noves esclavituds a les quals estan sotmesos milions de persones” i  “és avui la veu que denuncia que els pobres són tractats com deixalles de la humanitat, o són vistos com una amenaça o gent incapaç, només perquè són pobres”. Afirma que “si atenem a l’Escriptura, el pobre és aquell que confia en el Senyor, perquè té la certesa que mai no serà abandonat”, que “el Papa remarca que davant la multitud innombrable d’indigents, “Jesús no va tenir por d’identificar-se amb cadascun d’ells: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi»” i que “fugir d’aquesta identificació equival a falsificar l’Evangeli i atenuar la revelació”. Destaca que “l’opció pels últims, per aquells que la societat descarta i rebutja, és una opció prioritària que els deixebles de Crist estan cridats a realitzar per no trair la credibilitat de l’Església i donar esperança efectiva a tantes persones indefenses” i que “a més d’ajudar els pobres, es tracta de ser testimonis de l’esperança cristiana en el context d’una cultura consumista i de descart, orientada a augmentar el benestar superficial i efímer”. Finalment, diu que el Papa conclou que “els pobres necessiten les nostres mans per a reincorporar-se, els nostres cors per a sentir de nou el caliu de l’afecte, la nostra presència per a superar la soledat. Senzillament, ells necessiten amor” i ens demana que “no els defraudem”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, assenyala que en el seu missatge el Papa “descriu les noves formes de pobresa i també l’acció d’aquells que amb el seu treball poden oferir una mica d’esperança” i ens recorda les famílies que es veuen abocades a abandonar la seva terra, els orfes que han perdut els pares o n’han estat separats violentament, els joves als que s’impedeix l’accés al treball a causa de les polítiques econòmiques, les víctimes de tantes formes de violència, els immigrants; els marginats de qualsevol mena. Remarca que “ells són l’oprimit, l’humil, la multitud d’indigents sense nombre” i que “Jesús es va identificar amb cada un d’ells”.  Recorda que “l’opció per aquells que la societat descarta ha de ser prioritària per als deixebles de Crist”, que “la nostra missió comporta acollir, ajudar i treballar amb les persones que es troben en situació de necessitat i de pobresa i promocionar-les perquè arribin a ser protagonistes del seu propi desenvolupament integral des del compromís de tota la comunitat cristiana” i que “aquest compromís ha de produir un canvi de mentalitat que porti a redescobrir l’essencial i a aportar més eficàcia a l’anunci del Regne de Déu”. Finalment, agraeix “la dedicació de temps, d’energies, de béns materials i espirituals, de tants voluntaris i donants que amb constància, paciència i amor es lliuren dia rere dia en favor dels germans més necessitats, conscients que queda molt per fer, sofrint sovint perquè no poden ajudar més” i diu que “amb senzillesa i generositat, amb alegria i esperança, continuarem compromesos en aquesta missió, sense excloure ningú, fent junts un camí de conversió, perquè en definitiva tots som pobres davant de Déu”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que la Jornada Mundial dels Pobres “ens convida a mirar la realitat de la pobresa que hi ha en el nostre món, i a entrar en la riquesa de la pobresa com a portadora d’esperança” i que “la situació d’indigència, de necessitat, pot portar –i en molts casos amb intensitat– a l’esperança”, una virtut “molt necessària en el cor de moltes persones que, tenint de tot, els manca el sentit de la vida”. Afirma que el pobre “és el qui, tot i mancar-li tantes coses, confia en el Senyor. Davant l’abandonament de tants, ell confia que Déu mai no l’abandonarà”. Recorda que en el missatge amb motiu d’aquesta Jornada el papa Francesc exhorta els voluntaris de l’Església entre els pobres “a descobrir en cada pobre que trobeu el que ell realment necessita; a no deturar-vos davant la primera necessitat material, sinó a anar més enllà...” i recorda que els pobres “necessiten amor”. Destaca que “en aquests moments de necessitat urgent d’evangelització és encara més important de viure l’opció prioritària pels darrers, per aquells que una societat sense Déu arracona i refusa”. Finalment, diu que “els qui som portadors d’esperança per al nostre món, en raó de la nostra fe, necessitem acollir i acompanyar els portadors d’esperança que són els pobres, per a no trair la credibilitat de l’Església, donant esperança efectiva i real a tantes persones indefenses per la pobresa material i tantes persones que estan mancades de sentit de la vida”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que aquesta jornada és una crida a la caritat i reconeix que “a vegades, manifestem indiferència amb aquesta actitud displicent de no poder arreglar-ho tot”. Recorda que el lema proposat per aquest any és “una frase del salm 9 que està escrit en uns moments de prosperitat i de fortes desigualtats socials en el poble d’Israel” i que “el papa Francesc escriu un missatge desenvolupant la idea del salmista i tractant d’apropar la seva denúncia al nostre món actual”. Diu que el Papa, “recordant la cruesa del passat, ens posa davant el mirall del nostre entorn en el qual es donen formes noves d’esclavatge que ens interpel·len i ens obliguen a replantejar el nostre estil de vida”, que “ens demana que no mirem mai als pobres com una amenaça per al nostre benestar o els tractem amb menyspreu” i que “la segona part del Missatge és un gran cant a l’esperança i a la confiança en Déu que, com a pare, no oblida mai a les seves criatures”. Li sembla que la importància d’aquesta Jornada “recau en posar als pobres i marginats en el primer lloc de les nostres preocupacions tractant que les nostres comunitats no siguin mai indiferents a ells”. Finalment, agraeix “la tasca portada a terme per moltes persones, institucions i organitzacions de la nostra diòcesi que, des de fa molts anys, ens recorden amb les seves paraules i amb les seves activitats el deure de la caritat amb els pobres” i també desitja “animar a tothom a seguir per aquest camí de dignificar als marginats i exclosos”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que en el seu missatge amb motiu de la Jornada Mundial dels Pobres el papa Francesc “ens convida a ser molt conscients de la realitat dels pobres i de les nostres actituds envers ells” i recull les expressions del salm 9, “que són d’actualitat i manifesten que la fe, en el cor dels pobres, els retorna l’esperança perduda a causa de la injustícia, el sofriment i la precarietat de la vida”. Afirma que en llegir el missatge i contemplar la realitat ha constatat novament “alguns fets que ens haurien de commoure i fer reaccionar” i que “la crisi econòmica no ha estat obstacle perquè grups de persones s’enriquissin amb desmesura, mentre augmenten els pobres mancats de tot tipus de béns necessaris per a una vida digna, i que a més sovint són marginats, maltractats en la seva dignitat i explotats”. Remarca que “el Papa descriu les nombroses formes d’esclavatge de milions d’homes, dones, joves i infants” i que “cal ser conscients que Déu està a favor dels pobres, perquè és aquell que «escolta», «intervé», «protegeix», «defensa», «redimeix», «salva». Déu no resta indiferent, perquè és aquell que fa i farà justícia”. Recorda que “Jesús es va identificar en els indigents: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans més petits, m’ho fèieu a mi»” i que “Ell inaugura la seva predicació amb la benaurança dels pobres, que nosaltres hem d’anar realitzant”. Recorda també que “no hem de permetre que ningú se senti estrany o exclòs”, que “el nostre servei és veritable evangelització” i que “la promoció dels pobres no és aliena a l’Evangeli, ans al contrari: manifesta la validesa de la fe cristiana”. Finalment, diu que “la jornada ha de servir sobretot per descobrir la bondat amagada en el seu cor, atendre la seva cultura i expressions per iniciar un diàleg fratern, per estendre la mà i estimar-los”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “ens sentim compromesos a caminar amb els ulls ben oberts, vigilants, tal com correspon a la dignitat de la persona humana i a les crides concretes de Jesús” i que “aspirem a tenir ulls capaços de descobrir el que és veritat i el que no ho és”. Reconeix que “aquest propòsit no resulta gens fàcil” “per la facilitat amb què es creen mons falsos”, com ara les “falses notícies”, que “no són més que un signe de tot un estil de viure” o el falsejament de la realitat, la dissimulació interessada, la mentida, que “semblen envair la vida”. Adverteix que “aquest fet és molt seriós” i el relaciona amb “la “instal·lació” de tanta gent en mons ficticis, falsejats, creats admirablement per la tècnica informàtica”. Afirma que “el més preocupant és que per a una gran massa de gent és més real aquesta “realitat virtual”, que la realitat mateixa, pura i dura” i que “sospitem que aquesta massa de gent ja no sabria distingir entre una realitat i  l’altra”, així com que “la qüestió és que allò virtual domina la realitat”. Diu que “la realitat és menjar, beure, pensar, emmalaltir, prendre decisions, parlar amb el veí, sentir emocions, pagar la hipoteca, votar, netejar, cobrar el sou, etc.”, però que “res no s’escapa de la influència de la realitat virtual” i que “no mana la veritat”. Constata que “ja fa anys que els representants de la mentalitat postmoderna van proclamar l’anomenat “pensament feble”, segons el qual no existeix la veritat objectiva, la veritat com a realitat en si mateixa, que tots hem de reconèixer per a comunicar-nos, dialogar i construir junts”. Finalment, reconeix que “en una societat endormiscada, on qualsevol cosa pot ser veritat o no, és impossible el diàleg, i menys encara la construcció entre tots d’un món més humà…” i recorda que, tal com ens va dir Jesús, “només la Veritat ens farà lliures”, “desperts i clarividents”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, conclou la presentació dels sants missioners de la diòcesi de Tortosa “recordant la figura de Sant Francesc Gil de Federich”, “nascut a Tortosa en 1702” el qual “ja des de xiquet donava mostres d’una vivència profunda de la fe en l’oració i en la pràctica dels sagraments”. Diu que “és ací a Tortosa on coneix als dominics i on sent la crida del Senyor a seguir-lo en la vida religiosa”. També diu que “ell sentia un impuls missioner que va anar fent-se cada dia més fort, el que el va portar a donar el seu nom als superiors de l’orde per a les missions de l’Extrem Orient”. Explica d’aquest sant també que “en 1730 arriba a Filipines” i que “es va oferir per a les missions del Vietnam” on “va poder anunciar l’Evangeli amb certa llibertat”. Diu que “en 1737 és capturat juntament amb altres cristians”, que “va aconseguir que aquests foren alliberats, però ell va romandre a la presó els vuit anys que li quedaven de vida” i que “durant aquest temps es van succeir èpoques en les quals amb certa llibertat podia dedicar-se al treball missioner rebent visites en la presó i fins i tot gaudint de permisos per a eixir a exercir el seu ministeri, amb altres més dures en les que va ser sotmès a interrogatoris humiliants i tortures físiques i psicològiques”. Diu que “a més dels sofriments físics, els seus carcellers posaven a prova la seua fe posant-li davant d’ell creus perquè les profanés o imatges cristianes perquè les destrossés”. Destaca que “en tot moment es va negar a fer-ho i quan un d’ells va voler destruir-les, les va protegir amb el seu cos perquè preferia patir ell, que suportar la profanació i la burla de les imatges” i diu que “va ser decapitat el 22 de gener de 1745”. Finalment, demana que “el testimoniatge dels nostres missioners màrtirs ens ajudi a valorar més la nostra fe”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “fa pocs dies es va fer públic el document final de l’Assemblea especial del Sínode dels Bisbes per a la zona panamazònica”, que el papa Francesc “ressaltava la importància del document en relació als desafiaments evangelitzadors, ecològics, socials i pastorals de l’Església en aquelles latituds”, que “el document final d’un sínode és un document important però que no té valor normatiu” i que “allò que té valor és l’exhortació postsinodal que publiqui el Papa”. Explica què ha dit el document final del sínode sobre el fet que l’Església obri la porta a l’ordenació d’homes casats i a l’accés de les dones al diaconat i ens invita a “llegir els punts en qüestió i tot el document complet”. Diu que “en el punt número 111 del document sinodal es demana “establir criteris i disposicions [...] d’ordenar preveres a homes idonis i reconeguts de la comunitat, que tinguin un diaconat permanent fecund i rebin una formació adequada per al presbiterat, podent tenir família legítimament constituïda i estable”” i ens situa el context d’aquesta petició. D’altra banda, diu que el punt número 103 “constata el gran servei eclesial de les dones a la regió panamazònica”; revela que “molts varen demanar que la dona pogués accedir al diaconat permanent”; i s’afirma que “ens agradaria compartir les nostres experiències i reflexions amb la comissió i esperem els seus resultats””. Finalment, afirma que “convé recordar que existeixen capellans casats a l’Església catòlica des de sempre”, que “la recent presència de cristians catòlics de ritus oriental i dels seus preveres casats ens ha permès prendre’n més consciència” i que “l’Amazònia pot ser un cas particular més d’ordenació presbiteral d’homes casats”, però que “si el motiu d’aquest canvi en la disciplina eclesiàstica, és l’atenció de les comunitats, si es disposa el que demana el sínode en el número 111, inevitablement altres regions que pateixen escassetat de clergat demanaran el mateix”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.