Els bisbes parlen de la Jornada a favor de la vida

(GIEC) Sota el lema «L’amor cuida la vida», l’Església celebra el 25 de març, solemnitat de l’Anunciació del Senyor, la Jornada a favor de la vida. Amb motiu d’aquesta Jornada, els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida firmen un missatge en el qual recorden que “l’Església és conscient que l’amor s’ha de posar més en les obres que en les paraules, ja que repetir paraules d’amor sense que de veritat canviï alguna cosa a la vida és una manera de falsejar-les”.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada a favor de la vida, així com de la beatificació del Dr. Marià Mullerat, de la fraternitat, de la Quaresma, de descalçar-se davant del misteri, de la consciència de creients, d’anar a fons en els fets que vivim personalment i de les convocatòries electorals.

Dues de les cartes dominicals parlen de la Jornada a favor de la vida. El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “si el Fill de Déu en fer-se home va assumir una existència humana amb tot el que això implica, inclosos el dolor i el sofriment, podem comprendre el valor que té per a Déu la vida de qualsevol ésser humà” i que “quan reflexionem sobre la realitat de la nostra existència hi ha una dada que ningú pot qüestionar: la vida és quelcom rebut”. Afirma que “per als cristians és el primer gest d’amor de Déu a cadascun de nosaltres” i que “si la vida humana és un regal de Déu, si el Fill de Déu l’ha feta seua i si està cridada a una plenitud que encara no hem assolit, això implica que té un valor absolut, per la qual cosa en tots els casos ha de ser respectada i estimada”. Diu també que “en el compromís en favor de la vida humana hem d’acurar-nos especialment amb els petits, és a dir, amb els més vulnerables i febles” i que “aquest compromís ens ha de portar a cuidar especialment als qui estan per nàixer i necessiten tot de la mare, als qui viuen en condicions infrahumanes, en soledat, als ancians i malalts, als desnonats, als angoixats i sense futur aparent”. Finalment, demana que “aquesta celebració ens ajude a no deixar-nos portar per la mentalitat que valora la vida des d’una perspectiva utilitària”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que, en la solemnitat de l’Encarnació, “recordem que Maria accepta el repte de col·laborar amb Déu per tal que d’ella neixi el Fill” i que aquest mateix dia els cristians celebrem la Jornada per la Vida amb un lema “que vincula l’amor amb la vida i que ens resulta molt alliçonador i ens ofereix un immens consol” ja que “només qui estima de veritat és capaç de donar i cuidar de la pròpia vida i la dels altres” i “això mateix ens ho ensenya la nostra fe”. Diu també que “els cristians afirmem que Déu ha fet seu, per amor, tot el que viu l’ésser humà” i que “això ens obliga a eliminar tot allò que mata i a procurar la feina, la cura i la preocupació per donar i perllongar la vida digna per a tothom”. Destaca que l’Església “proclama amb força que la vida és sempre un bé” i que “en aquest camí de tenir cura de la vida ens trobem amb molts companys de viatge que ens animen a no defallir en la proclamació d’aquest gran principi malgrat les infidelitats, dels pecats, de les incoherències i de les foscors de molts cristians, laics, consagrats i pastors”. Finalment, remarca que “ens obliguem a predicar la vida, sabent que l’amor s’ha de posar més en les obres que en les paraules” i que “quan no ho fem així estem atemptant contra allò essencial de l’ésser humà. Contra la seva vida. I només l’amor és capaç de cuidar la vida”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, diu que la beatificació aquesta setmana del metge Marià Mullerat, màrtir al començament de la Guerra Civil, “és un goig per a l’Església universal, particularment la de Tarragona, que veu com un dels seus fills, un laic pare de família, és glorificat públicament pel seu admirable testimoni de fe i humanitat”. Recorda que Marià Mullerat pressentia la mort per haver estat alcalde d’Arbeca i per la seva condició de catòlic practicant i que en els seus últims moments “es va preocupar que quedessin atesos tots els malalts que deixava a Arbeca”, donant així “tota una lliçó de caritat, de sacrifici pels altres fins a la mort, seguint l’exemple de Jesucrist”. Destaca un altre traç fonamental de la vida de fe del nou beat: la capacitat de perdonar, ja que “arribat el tràngol de l’afusellament, va pronunciar aquelles paraules sublims de Jesús a la creu: «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan», que va escoltar un testimoni dels fets”. Afirma que “la frase evangèlica que «no hi ha amor més gran que donar la vida pels seus amics» es va complir en el metge la beatificació del qual acull la Catedral de Tarragona”. Finalment, demana que “el beat Mullerat sigui un exemple per a la comunitat cristiana” ja que “la caritat i el perdó són traços principals dels seguidors de Jesucrist i garantia de la societat millor que tots anhelem”.

El cardenal Joan Josep Omella, recorda el viatge que el papa Francesc va fer a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units, del 3 al 5 del passat febrer, un viatge històric “que marcarà un estil en el camp de les relacions interreligioses i, més concretament, en les relacions entre l’islamisme i el cristianisme”. Diu que el Sant Pare “va fer una crida a superar «sense vacil·lació, qualsevol forma de violència que es pugui justificar en nom de la religió»”, va anunciar “la firma d’un Document de Fraternitat Humana amb el gran imam de la Universitat d’Al Azhar, Ahmet al Tayeb” i va pensar sovint “en Sant Francesc durant aquest viatge”, ja que l’ajudava a portar “l’Evangeli en el cor, l’amor de Jesucrist, mentre vivia els diversos moments de la visita»”. Diu també que el Papa “ens confirma aquest objectiu dient que «el sentit de la vida a la terra és aquí, en la comunió amb ell i en l’amor pels altres»” i que “aquestes paraules del Sant Pare ens recorden que el nostre Pla Pastoral Diocesà, durant tot aquest curs, ens proposa un objectiu: «Des de la trobada amb la persona de Jesucrist, promoure la fraternitat»”. Finalment, ens recorda que “aquesta Quaresma ens convida a fer realitat aquest camí”, ens convida a treballar per la fraternitat i ens anima a “fer dejuni de lluites innecessàries entre germans que ens omplen de rancor i ens deixen buits”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, parla del Missatge del Papa Francesc per a la Quaresma 2019, en el qual el Papa “mostra el camí de conversió en un aspecte nuclear: la relació que la mateixa creació té amb la humanitat que pel pecat tendeix a destruir-la i que per la gràcia de la Pasqua de Resurrecció, camina ja cap al cel nou i la terra nova (cf. Ap21,1)”. Recorda que el Sant Pare diu que “si l’home viu com a fill de Déu, si viu com a persona redimida, que es deixa guiar per l’Esperit Sant, i sap reconèixer i posar en pràctica la llei de Déu, començant per la que està inscrita en el seu cor i en la naturalesa, això beneficia també la creació, cooperant en la seva redempció” i que afirma que “si no anhelem contínuament la Pasqua, si no vivim en l’horitzó de la Resurrecció, és clar que la lògica del “tot i a l’instant”, del “tenir cada vegada més en comptes del ser”, acaba per imposar-se” i que “el fet que s’hagi trencat la comunió amb Déu, també ha danyat la relació harmoniosa dels éssers humans amb l’ambient en què estan cridats a viure. La llei de Déu, la llei de l’amor, acaba cedint a la llei del més fort sobre el més dèbil”. Recorda també que “existeix la força regeneradora del penediment i del perdó” i que “el camí vers la Pasqua ens crida precisament a restaurar el nostre rostre i el nostre cor de cristians, mitjançant el penediment, la conversió i el perdó, per a poder viure tota la riquesa de la gràcia del misteri pasqual”. Finalment, afirma que “la Quaresma és signe sacramental d’aquesta conversió, és una crida feta als cristians perquè encarnin més intensament i concretament el misteri pasqual en la seva vida personal, familiar i social; en particular, mitjançant el dejuni, la pregària i l’almoina”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “la Quaresma és un camí de llibertat i aliança, de conversió i renovació, de justícia i misericòrdia”, un camí que s’ha de viure en la comunitat i en l’Església com a tal, “perquè l’Església certament és santa, però no pot oblidar que alhora és pecadora”. Diu també que “avui els mitjans de comunicació i determinats grups no s’estan d’airejar els pecats de l’Església, creant així una mena de fixació obsessiva, fins i tot entre els mateixos fidels” i que davant d’aquesta situació l’Església sap que ha d’evitar dues reaccions: ha d’eludir el complex col·lectiu d’inferioritat i ha de rebutjar la defensa superficial contra les agressions. Afirma que “tenim clar que a l’Església ha d’haver-hi una reforma”, però que “també en aquest punt l’Església no s’ha d’enganyar” ja que “entre les reformes de l’Església, vertaderes i falses, cal introduir “les reformes insuficients”” i “aquestes funcionen com a miratge seductor: són concretes, eviten la interpel·lació a la responsabilitat personal i obeeixen a la lògica del món”. Afirma també que “la justícia i les seves exigències manades per la llei no ens salvarà” i que “potser és un procediment necessari (exigit sempre per la societat), però del tot insuficient”. Finalment, demana que “visquem la Quaresma com a camí de guarició”, entenent per guarició “la recuperació de l’autèntic ésser, el retorn a la vida d’allò que ens defineix i som originàriament”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “en el nostre itinerari quaresmal cap a la Pasqua, la Litúrgia de la Paraula de la Missa ens parla avui de la conversió com la millor actitud per a assumir la precarietat de l’existència humana i les adversitats que se’ns presenten al llarg del camí” i recorda l’episodi de Moisès a la muntanya de l’Horeb amb una bardissa que cremava sense consumir-se, on “el Senyor el crida i li mana que es descalci perquè aquell lloc és terreny sagrat”. Afirma que “aquest gest de descalçar-se és un acte d’humilitat i de respecte davant la presència de Déu, davant del misteri que el sobrepassa” i que “el significat de la paraula misteri va molt més enllà d’allò que és secret, amagat, ocult”. Diu que “com ho assenyalava Odo Casel “és una acció de Déu, la realització d’un pla etern en una acció que procedeix de l’eternitat de Déu, es realitza en el temps i en l’espai i té novament el seu terme en el mateix Déu etern”, així com que “aquest misteri només es pot expressar en l’única paraula “Crist””. Recorda que “Déu es fa present a la nostra vida de diverses maneres i també crida cadascú a una missió concreta”. Enmig de les presses i l’estrès, de l’ansietat i dels problemes que ens preocupen, ens recomana “fer una parada en el camí, fer silenci i recuperar l’admiració davant del misteri”. Finalment, diu que “només podem reconèixer la presència de Déu si ens hi acostem, si som conscients de la nostra pobresa i petitesa, reconeixent les nostres culpes i limitacions, amb un respecte profund, descalços davant el misteri de l’amor de Déu”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que la Quaresma és “un temps per a viure l’essencial”, “deixant enrere totes aquelles coses, actituds, hàbits, vicis, pecats, que ens impedeixen de recórrer el camí de la nostra vida vers la meta: la plena manifestació de fills de Déu”. Afirma que “hi ha un element essencial per al nostre camí: la consciència de creients” i que “per a poder viure la nostra condició de creients necessitem la pregària”, que és “una necessitat per a l’ànima del creient; una respiració indispensable per al seu cor; un goig indispensable per a gaudir del trobament amb el qui és la raó de la nostra vida”. Adverteix que “perdre la pregària és anunci de fe feble, amb perill de morir” i ens convida a fer l’experiència de pregar en el nostre dia a dia, a “deixar algunes coses supèrflues i dedicar temps a la lectura orant de la Paraula i a parlar amb Déu, com qui parla amb un amic, contant-li les coses i preguntant-li quina és la seva voluntat”. Diu que si així ho fem “la nostra consciència de creients es refermarà i en el nostre entorn floriran obres de veritat i d’amor”. Finalment, ens proposa una cosa ben concreta: “pronunciar el nom de Déu sense cap por”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “Jesús, per ensenyar als seus deixebles, se serveix de fets reals, que són recollits per l’Evangeli per estimular la nostra conversió en aquest temps quaresmal”, que en l’Evangeli d’aquest diumenge Jesús “parteix de dos fets desgraciats: la mort d’uns galileus ordenada pel governador romà, segurament per considerar-los terroristes contra l’imperi, i la mort de 18 homes en desplomar-se una torre a Siloè” i que “el Senyor se serveix d’aquests dos fets per «anar a fons» en la seva interpretació i convidar a la conversió”. El bisbe Pardo ens convida a anar a fons amb nosaltres mateixos, “exercitar-se en el propi coneixement: qui sóc, quin és el meu comportament, quins són els meus sentiments i quines les meves actituds?” i “ser molt conscients que necessitem «salvació»” i “experimentar l’amor i la misericòrdia de Déu i la invitació de Jesús a canviar el que calgui, el que en diem «conversió»”. Ens convida també a “anar a fons en la vida cristiana”, “en la nostra comprensió i relació amb Jesucrist”, així com a “anar a fons en relació amb les persones, sobretot les més properes”, fent “un esforç per estar atents a les situacions que viu cada persona, als seus sentiments d’alegria i de dolor, a les seves actituds més profundes”. I ens convida a “anar a fons en els fets socials”, fets que “ens conviden a reflexionar sobre nosaltres mateixos des del missatge que manifesten”. Finalment, diu que ens deixem interpel·lar per convertir-nos a l’Evangeli i que “cada dia cal estar disposats a reconèixer Jesús mitjançant l’Eucaristia, la pregària, la lectura del Nou Testament, la vida de les persones i els fets que vivim”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “en els propers mesos, serem convocats a tres conteses electorals” i que “una vegada més hem de considerar el nostre vot en consciència”. Diu que “són molts els criteris morals que cal tenir en compte”, que “també cal valorar el model econòmic que propugna cada partit” i que “convé també que tinguem en compte si els diversos projectes polítics són respectuosos a la llibertat d’ensenyament i a la llibertat religiosa”. Vol aturar-se en les eleccions municipals i vol invitar-nos a ponderar el nostre vot “tenint en compte, entre altres coses, el respecte a la llibertat religiosa i la seva voluntat real de servei al vostre poble, vila o ciutat”. Adverteix que “en algunes poblacions importants de la diòcesi es presenten candidats i grups que han acreditat la seva voluntat de coartar la llibertat d’ensenyament de l’Església sobre la comprensió cristiana de la persona humana”, que “es presenten també candidatures que pretenen limitar la nostra presència pública i lesionar sistemàticament la nostra imatge com a institució, gairebé sempre a base de burles i difamacions injustes” i que “es presenten candidatures “fantasmes”, sense cap voluntat de servei sinó amb l’única finalitat d’aconseguir vots a base d’atiar conflictes que poc tenen a veure amb la vida municipal”. I es pregunta si aquests “poden rebre el vot confiat dels que ens considerem catòlics”.