Els bisbes parlen de la Immaculada i de l’Advent

(Tarraconense) En ple temps d’Advent, el dia 8 de desembre, l’Església celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, la plena de gràcia, en la qual se’ns recorda que Déu va escollir Maria com la mare del seu Fill i la va preservar de tota màcula de pecat original des de la seva concepció.

Cinc de les cartes dominicals parlen de la Mare de Déu. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que Maria és “la Mare del sí a la voluntat del Pare”, “la Mare de la fe” i que “la fe i l’amor la porten a l’alegria”. Demana que en aquest temps d’Advent, ens encomanem a Maria Immaculada “perquè ens ajudi en la lluita contra el pecat i el mal, i ens dugui a Crist, font de misericòrdia que brolla sempre”. Recorda que el papa Francesc recentment “ens ha insistit a acudir a Maria amb la pregària més antiga que coneixem adreçada a la Mare de Déu, que diu: "Sota la vostra protecció ("Sub tuum praesidium") ens refugiem, oh Santa Mare de Déu, no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats en tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda!"”, una bellíssima oració que “va ser trobada en un papir copte datat cap a l’any 250 i escrit en grec”. Afirma que “en la Santíssima Mare de Déu descobrim els trets que les comunitats cristianes hem d’aprendre a ser i a viure”, comunitats que, com ella, “fomentin la "tendresa maternal" atenent a tots, i cuidant-los amb caliu humà i braços oberts i misericordiosos”, “que proclamin amb alegria la grandesa de l’amor de Déu”, “que sàpiguen dir a Déu que "sí"”, que siguin “humils com Maria, sempre a punt d’escoltar el seu Senyor”, “que sàpiguen agrair i lloar”, que siguin comunitats de la veritat, “coneixedores que "els rics se’n tornen sense res", i que busquin pa i dignitat per als pobres, que són els preferits de Déu” i que “anunciïn l’hora de la dona i promoguin la seva dignitat amb responsabilitat; i que acullin els joves amb la seva manera de ser”. Finalment, demana a Santa Maria, Mare de l’Església, Mare de l’Advent, que ens ajudi “a preparar el Nadal amb renovació espiritual i compromís de servei”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en la festa de la Immaculada Concepció de Maria, posem la mirada en aquella per la qual ens ha vingut el Salvador”. Manifesta que Maria “és part del misteri que celebrem en el temps litúrgic de l’Advent, perquè amb el seu «sí» fou possible l’encarnació del Fill de Déu en les seves entranyes virginals” i que “en l’actitud d’espera vigilant i joiosa, pròpia de l’Advent, ella és mestra i model”. Recorda que “la mirada a Maria ens fa descobrir la grandesa de l’amor de Déu vers la humanitat” i que “en ella l’amor de Déu es fa realitat en ser alliberada del pecat”. Afirma que “ella és la sempre santa, la tota immaculada, la plena de gràcia”, que “ella com ningú pot cantar la misericòrdia de Déu” i que “tota santa i immaculada, és el prototipus de la humanitat redimida, el fruit més esplèndid de la vinguda redemptora de Crist”. Finalment, diu que Maria, “que vetlla amb nosaltres, ens ajuda en l’espera joiosa i vigilant de l’Advent” i demana “que mai no s’apagui en el nostre cor l’alegria de l’amor de Déu” i “que el pecat no faci niu en el nostre cor, en el sentit que mai no pactem amb cap pecat, sinó que siguem vigilants en acollir la misericòrdia de Déu, que perdona i guareix, a fi que la mort sigui vençuda”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que durant l’Advent “l’Església se situa en actitud d’espera i acolliment del Messies que ve a salvar-nos” i que “en aquest camí que ens condueix al Nadal, la celebració de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu ens convida a dirigir la nostra mirada a la Verge Maria”. Afirma que Maria “ens ensenya a estar atents als signes de la seua presència en el món” i “és per a tots nosaltres un model que ens ajuda a no deixar-nos arrossegar per un estil de vida que ens tanca el cor a Déu”. Diu que “aquesta actitud la va portar a una disponibilitat total a la voluntat de Déu i a una obediència sense reserves” i que “la seua obediència ha sigut un sí amb totes les conseqüències”. Expressa que contemplant la Mare del Senyor, “descobrim que la nostra generositat envers Déu és sovint pobra i plena d’ambigüitats” i que “quan contemplem el seu camí de fe descobrim que va haver de patir situacions de les més dures que una persona pot sofrir durant la seua vida”, que “el seu sí la va portar a un autèntic abandó a les mans del Pare” i que “el seu camí de fe es va convertir en un camí d’obediència”. Finalment, diu que Maria “ens ensenya que la força de la gràcia ens ajuda a mantindre l’esperança fins i tot en els moments de més dificultat que se’ns puguen presentar” i que “la devoció a la Verge és fecunda en fruits de santedat per a tota l’Església”. Finalment, demana que “la Mare del Senyor ens acompanyi en el camí cap al Nadal”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, centra la seva reflexió “al voltant d’una figura singular, Maria de Natzaret”. Remarca que “situar la festa de la Verge Immaculada en l’Advent té unes connotacions importants per a la vida cristiana, si bé al llarg de l’any, abunden advocacions distintes sobre la Mare de Déu”. Recorda que fa uns dies, a la diòcesi de Lleida, van celebrar “la festa de la nostra Patrona, la Verge Blanca de l’Acadèmia”, amb actes litúrgics i el Certamen Marià, uns jocs florals anuals en honor a la Verge que s’organitzen des de 1862. Explica que “cada any es convida en aquest esdeveniment a una advocació mariana de diferents llocs” i que “l’última ha estat la Mare de Déu de la Mercè i el motiu, la celebració dels 800 anys de la fundació de l’orde per Sant Pere Nolasc”. També diu que la festa de la Immaculada Concepció “està molt arrelada a la comunitat cristiana”. De les tres advocacions o imatges ens convida a extreure’n uns ensenyaments per a la nostra pròpia vida: “De la Patrona, la sol·licitud de protecció per a totes les famílies, institucions i comunitats de la nostra ciutat”. “De la Immaculada, la disponibilitat per a la col·laboració, la coherència en el diàleg, la fortalesa en la resposta superant la por inicial a allò desconegut”. I de la Mare de Déu de la Mercè, “la seva capacitat per al servei, la seva entrega als més necessitats, la seva audàcia per afrontar el perill, la seva ànsia de llibertat per al pròxim i la lluita contra els mil esclavatges dels nostres dies”. Finalment, recorda que encara que hi hagi moltes advocacions “festegem a una sola persona, Maria”, “la Mare de Jesucrist qui des de la creu ens la regala com a mare per a tots”, “la dona puríssima i forta que ens dóna exemple de constant seguiment del seu Fill”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que Maria és “una figura senyera en aquest temps d’esperança, pel seu sí a l’encarnació de Jesús, i perquè és model en l’espera de Jesús i en el seu acolliment” i que “per comprendre d’alguna manera i per viure que Maria, mare de Jesús i mare nostra, és la Immaculada, cal parlar del pecat, i molt especialment el que l’Església, seguint la tradició bíblica, ha nomenat el pecat original”. Reflexiona sobre “el pecat des dels orígens”, sobre els primers capítols de la Bíblia, i diu que el papa Benet XVI explicava que “és una catequesi per mostrar que tots portem un verí a dintre”, que “som temptats de creure que Déu limita la nostra llibertat i que serem plenament “humans” quan l’haurem arraconat, quan hem fet el contrari de la seva proposta i volem ocupar el seu lloc: “ser com déus””. Remarca que el pecat des dels orígens és “creure que la plenitud de vida, la felicitat, la realització humana no ve de Déu, sinó de la nostra capacitat i voluntat”. Afirma que “la festa de la Immaculada ens recorda que Maria fou plena de gràcia i deslliurada d’aquesta situació de pecat que vivim com a persones humanes”. Alhora, però, remarca que “cal reconèixer que a nosaltres Déu ens ha beneït amb tota mena de benediccions, ens elegí perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls i per amor ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist”. Finalment, ens anima a preparar-nos “en aquest temps d’Advent per celebrar el naixement del Salvador i la seva vinguda a la nostra vida i a la nostra història humana per alliberar-nos del pecat i de la mort”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, parla del compromís. Diu que “en un casament el compromís mutu és estimar-se en totes les circumstàncies, en la salut i en la malaltia… no sols viure l’amor «mentre duri»”. Explica “una bella anècdota sobre com el canceller alemany Otto Bismark entenia la seva relació amb Johanna, la seva jove esposa”. Afirma que “la capacitat de compromís mesura la integritat d’una persona, sigui en les relacions socials, en els negocis, en l’amor o en la donació de si mateixa” i que “ser fidel a la paraula donada, a la voluntat expressada, no sols ofereix estabilitat, sinó que és mostra de personalitat íntegra d’algú que no es deixa condicionar per les emocions fugaces o per la recerca del plaer en les seves accions, sinó que pensa en els altres”. Destaca que “també en la relació amb Déu ens hem de comprometre, i aquesta manera d’actuar no serà una càrrega sinó un alliberament”. Finalment, recorda que “el papa Francesc ha insistit durant el Sínode dels Joves en la necessitat del compromís, a no tenir por d’abandonar la comoditat del sofà, a prendre riscos, a no mirar el que passa al món com qui observa des d’un balcó” i que “els ha dit: «no tingueu por de casar-vos», «no tingueu por d’anar contra corrent», «no tingueu por de comprometre-us amb els pobres», «atreviu-vos a somiar»”.

El cardenal Joan Josep Omella recorda que “Europa i, en particular el nostre país, està passant moments de crisi política i social que són, en part, conseqüència de la severa crisi financera i econòmica global que va començar l’any 2007”. Diu que “no podem perdre l’esperança” i que “tota crisi, un cop descoberta i acceptada, és una gran oportunitat de posar-nos tots d’acord en allò que és veritablement fonamental”. Manifesta que “és el moment de recuperar el sentit més autèntic de la política”. Afirma que “el Concili Vaticà II ens recorda que la política és un instrument decisiu al servei de la persona, de la comunitat i de la convivència social, que cerca sempre el bé comú dels ciutadans” i que “Jacques Maritain (un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans) ens recorda que la política no és la reunió dels iguals, sinó la convivència i la comprensió entre persones diferents”. Destaca que “la diferència no ha de ser font de discòrdia, sinó d’enriquiment mutu i cooperació”, que cal “recuperar el gran valor de la fraternitat” i que “la democràcia és el millor dels sistemes possibles, sempre que els nostres representants polítics cerquin per damunt de tot el bé comú”. El cardenal Omella ens convida a meditar unes paraules del Discurs del Sant Pare Francesc en la seva visita pastoral a Cesena de l’1 d’octubre de 2017. Finalment, demana que “preguem pels nostres polítics i governants a fi que siguin coherents amb la seva voluntat de servir a tothom, especialment als més vulnerables i necessitats”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, a partir d’un fet desagradable que va viure parla de la malaltia de la impaciència. Reconeix que els inventors o creadors en l’àmbit de la tecnologia saben “que no ens agrada gens haver d’esperar”, que “el que desitgem hem d’obtenir-ho ja”. Diu també que la vida real “ens fa patir sovint llargues esperes”, no només cues i esperes en l’àmbit de la salut o de l’administració, sinó “esperes més importants, profundes i vitals, d’aquestes que provoquen «desesperació» o depressió”, esperes “com la d’aquell que es veu víctima d’una gran solitud, fins i tot envoltat de gent, o com la d’aquell que sent una sincera ànsia que tot canviï i tot sigui clar i lluminós i es faci definitivament justícia”, esperes que “requereixen respostes igualment profundes”. Finalment, manifesta que aquests dies “proclamem i mirem de viure la virtut de l’esperança cristiana”, “incompatible amb les impaciències i les obsessions per la immediatesa” i que “més aviat crida a la humilitat i a l’esforç confiat”; una esperança que “es basa en una fi garantida i pel present de Jesús viu”, “una virtut lúcida i realista: Jesús, que va viure una existència tan difícil i sofrent com la nostra, viu ja ressuscitat i ens crida a seguir en la història portant endavant i compartint l’amor de Déu que Ell ens va transmetre”, “una forma de viure, que avui veiem urgent i necessària”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que “aquest segon diumenge d’Advent l’evangeli presenta un any més la invitació que Joan Baptista fa a la conversió” i diu que amb les paraules del profeta, que “ressonen en el cor de cadascú de nosaltres”, “se’ns demana que esdevinguem veritables missioners”. Destaca que el nou Pla Pastoral Diocesà “dedica el seu primer capítol precisament a ser deixebles missioners cridats a la santedat” i “vol donar respostes concretes a la realitat que vivim els cristians i que necessita ser evangelitzada”. Afirma que “per tal de fer-ho, la Paraula de Déu ens convida a la conversió de cor”, una conversió “que comença en l’interior de cada persona” i “que ha d’anar acompanyada de la nostra formació per tal d’esdevenir deixebles missioners”. Diu que “en aquest primer curs d’aplicació, l’acció que treballarem és: Oferir cursos de formació permanent per a laics i religiosos, per al primer anunci de la fe, sobre temes d’actualitat i de cara a tasques de responsabilitat a les comunitats”, que el segon capítol d’aquest Pla Pastoral és “una casa amb les portes obertes” i està “dedicat a la dimensió celebrativa de l’Església” i que “les diverses accions previstes en aquest segon capítol incideixen en les celebracions eclesials i l’acolliment i acompanyament de les persones”. Afegeix que “aquest curs l’acció proposada en aquest àmbit és: Elaborar un directori diocesà per la pastoral exequial”. Finalment, confia que “amb l’ajut de tots i les orientacions d’aquests dos primers capítols del Pla Pastoral Diocesà continuem el nostre camí de conversió personal i comunitària i ens endinsem en la preparació dels camins del Senyor”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “durant aquestes setmanes en molts pobles, viles i ciutats s’assagen els Pastorets, que sota tants autors diversos –Serafí Pitarra, Folch i Torres, Francesc A. Picas, Mn. Josep Domeque- han volgut representar de forma humil i popular el naixement de nostre Senyor”. Explica la trama d’aquesta representació nadalenca, en la qual “la història evangèlica no només fa de fons i de context d’històries humanes, sinó que demostra que la vinguda del Messies és la salvació per a una humanitat que, sense l’ajuda de Déu, no podria escapolir-se de l’esclavatge del Maligne i de les seves seduccions”. Diu que “és un goig veure com es conserva aquesta tradició als nostres pobles i viles” i ho diu de primera mà ja que, “aprofitant la visita pastoral, n’he vist una bona colla i confio acabar-los de conèixer tots aquest i els propers Nadals”. Destaca “els Pastorets de l’Ametlla de Merola, Súria, Balsareny, Cardona i Berga, sense oblidar els de Solsona, Tàrrega, Cervera, Bellpuig, Bagà, Serrateix i un llarg etcètera”. A tots aquells que hi participen –actors, músics, maquilladors, regidors, tramoistes, col·laboradors- els anima “a continuar ajudant-nos a viure el Nadal”. Finalment, ens anima a tots “a gaudir en família, amb amics, d’aquesta bonica i formativa representació del naixement de Jesús”, ens engresca “a visitar altres Pastorets veïns i que, així, ajudeu els fills i néts a viure un Nadal amb contingut de fe” i demana que “d’aquesta manera tan bonica, entranyable i catalana, se’ns faci també ben present el missatge de la vinguda de Jesús, fet Infant, entre nosaltres”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi,