Els bisbes parlen de l'Epifania del Senyor

(GIEC) L’Església celebra diumenge 6 de gener la solemnitat de l’Epifania del Senyor, la festa de la manifestació de Jesús a tots els pobles, de l’Adoració a Jesús per part dels Mags d’Orient que li presentaren el seu homenatge oferint-li or, encens i mirra, tres aspectes del misteri de la fe en Crist. L’or fa referència a la reialesa de Jesús; l’encens, a la seva condició de Fill de Déu, i la mirra, al misteri d’allò que s’esdevindrà en la seva Passió.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’Epifania del Senyor, així com de la Jornada Mundial de la Pau, que va tenir lloc el passat 1 de gener, un dia que des de l’any 1968, per iniciativa del papa sant Pau VI, l’Església dedica a pregar per aquesta intenció.

Vuit de les cartes dominicals parlen de l’Epifania del Senyor. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, recorda que “el primer diumenge amb què s’estrena l’any 2019 coincideix amb la festa dels Reis Mags”. Diu que “Tertul·lià va ser el primer escriptor que els va anomenar reis fonamentant-se en el Salm 72,10, que diu: «Els reis de Tarsis i de les illes li portaran obsequis»” i que “com que l’Evangeli diu que li van oferir tres dons, la tradició va considerar que havien de ser tres, cadascun amb el seu obsequi”. Afirma que “aquests protagonistes bíblics representen la humanitat a la recerca de Crist” i que “una altra lliçó dels Mags la trobem en els seus dons: l’or simbolitza la reialesa; l’encens, la divinitat, i la mirra, la passió que patirà Jesucrist”. Ens convida a preguntar-nos “què ens diu la festa dels Reis avui” i ens recorda que “hi ha una cosa que hem de tenir molt present”: que “el sentit principal d’aquesta festivitat es troba en la recerca de Crist, una recerca activa com la que va portar els Mags a seguir l’estrella”. Finalment, ens encoratja a buscar Crist, seguir els seus passos, estar-hi a prop, per tal de celebrar millor la festa de l’Epifania i començar l’any d’una manera esplèndida.

El cardenal Joan Josep Omella en el context de joia i il·lusió de la festa de l’Epifania, diu que “avui moltes famílies es reuneixen per desembolicar, tots junts, els regals dels Reis”, que “aquesta és una tradició entranyable i, a la vegada, molt esperada pels més menuts, que esperen amb emoció aquest dia” i que “ells són símbol d’alegria i d’esperança”. Ens convida a tenir present que, “tristament, alguns nens no han rebut cap joguina” i agraeix “les iniciatives solidàries que procuren que tots, petits i grans, puguem tenir un regal”. També vol compartir amb nosaltres la seva carta als Reis. Es dirigeix a Ses Majestats “per demanar-los pau i fraternitat”; els demana pau “recuperant un fragment del missatge del papa Francesc amb motiu de la 52 Jornada Mundial de la Pau” en el qual “el Papa ens recorda que tots estem cridats a portar i a anunciar la pau com a bona notícia d’un futur on cada persona sigui respectada en la seva dignitat i els seus drets”. Desitja també “que visquem amb fraternitat aquest nou any” i ens demana “que siguem més prudents amb els missatges que fem arribar a la gent”, que “evitem les expressions incendiàries i fomentem un llenguatge que afavoreixi el diàleg” i que siguem “promotors de comprensió, de diàleg i de cooperació en la tasca d’humanització de la societat”. Finalment, confia “que aquests desitjos de pau i de fraternitat es facin realitat, amb l’ajuda del Senyor, durant aquest any que acabem d’iniciar”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que la joiosa festa de l’Epifania “ens convida a encaminar-nos, com els Mags, a l’esplèndida aventura de viure la fe amb alegria i deixant que la llum de l’estrella de Jesús guiï sempre els nostres passos” i “ve a omplir de llum i d’esperança la nostra història humana que desemboca en la vida per sempre, i dóna dignitat a les persones”. Afirma que “del Nadal i l’Epifania n’ha de néixer el compromís per un futur millor per a totes les persones i els pobles, un futur de justícia i de llibertat, de pau i de dignitat”. L’arquebisbe Vives també parla del nou any “que ens ha de renovar” i demana que “visquem aquest nou any amb abandó en les mans de Déu, humilitat, acollida del do de Déu, acció de gràcies, i esperit de servei que duri tot l’any” i que ens animem a “donar-ho tot i a donar-nos del tot, sense condicions, com els Mags, que es posaren de pressa en camí i cercaren la llum i la veritat, a través de la natura, de l’Escriptura i del poble de Déu”. Finalment, demana que la proposta del papa Francesc, a Gaudete et Exsultate, “de “combat, vigilància i discerniment” amb aguant, paciència i mansuetud, amb alegria i sentit de l’humor, amb audàcia i fervor, i vivint en comunitat i amb pregària constant, siguin el nostre distintiu al llarg de tot l’any que hem començat”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda el relat de l’evangelista sant Mateu sobre els mags d’Orient que anaven a presentar a l’Infant Jesús el seu homenatge. Afirma que “el fet de posar-se en camí per a trobar finalment el Nen Déu demostra un esperit ple d’esperança, que els dugué a atènyer la meta que s’havien traçat”, que els mags “procedien de terres llunyanes, guiats per una simple estrella” i que “tenien l’esperança que alguna cosa gran estava a punt de succeir, i quan descobriren aquell signe, no es varen conformar amb la comprovació de l’esdeveniment, sinó que varen seguir el seu rastre de llum fins al final”. Diu també que els mags “escrutaven el cel i al mateix temps seguien els impulsos del cor”, que “en aquella aventura de recerca varen deixar les seves possessions, les seves comoditats, les seves seguretats” i que “les actituds que observem en els Mags d’Orient resulten molt eloqüents per al nostre caminar de creients”: “veiem en ells un cor inquiet, que els porta a sortir de la seva terra i de les seves seguretats, que els porta a viure amb un esperit obert a la veritat”; “també donen mostres d’una gran humilitat i confiança en la providència” i tot “per a arribar a l’encontre amb Jesús, per a contemplar el misteri del Déu fet carn i adoptar una actitud d’adoració”. Admet que avui també hi ha molts homes i dones en els quals “reconeixem l’actitud honrada i coherent d’aquells Mags d’Orient, els qui varen obrir el camí, els qui varen inaugurar el camí dels pobles cap a Crist, cap a Déu, que ha vingut a salvar-nos” i desitja a tothom una “Santa Epifania”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que la nostra tradició ens fa mirar els mags d’Orient “amb il·lusió, ja que havent portat presents a Jesús, són fautors i font d’inspiració per als presents dels més petits de casa, i dels no tan menuts” i que “els mags, que apareixen en l’evangeli de Mateu, són protagonistes d’una història de recerca”: “descobriren un nou estel, signe del naixement d’un nou rei. I es posaren en camí. L’estel els guiava”. Reconeix que el camí, ben segur, “fou llarg, i, de vegades, el dubte devia aparèixer”, però “ells seguiren avançant somiant en la meta”, “els podia més el desig de veure el rostre d’aquell nen, tot just nat, que, per la lluïssor de l’estrella, els seus ulls, devien mirar amb una tendresa, com ningú no havia fet mai”. Afirma que l’alegria dels mags “fou immensa en veure l’infant en braços de Maria, la seva mare”, “que no pogueren fer res més que posar-se de genolls, davant de Jesús”. Afegeix que “el seu homenatge, a més, fou acompanyat de l’oferiment de tres presents: or, encens i mirra. En reconèixer-lo com a rei, li oferiren l’or que guardaven. Perquè entengueren que era de naturalesa divina i celestial, li regalaren encens perfumat. I en reconeixement i anunci de la seva mort redemptora li presentaren mirra”. El bisbe de Vic ens convida a preguntar-nos què oferim nosaltres a l’infant Jesús i ens recorda que el que plau a Crist “és que el cerquem amb tot el cor i que siguem nosaltres «estels» que guiïn els qui encara no el coneixen a trobar-se amb ell” i “que complim la voluntat del Pare i que ens deixem sorprendre per Déu, que ens vol portar per camins d’amor i de llibertat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “en el nostre calendari la festa dels Reis Mags té una referència clara cap als nens que esperen rebre regals dels adults”, “és una tradició molt popular amb fortes ressonàncies familiars pel que significa de prestar atenció generalitzada amb obsequis i gestos als éssers estimats”. Es vol referir “als tres espais on el nen neix i es desenvolupa: la família, l’escola i la parròquia”. Afirma que la família “és una institució reconeguda des de sempre com una important transmissora de valors bàsics als seus membres i ajuda a afavorir i enfortir emocions, actituds i conviccions”, que la parròquia “és un espai fonamental per al desenvolupament de la fe cristiana que la família s’ha encarregat de sembrar en els seus cors” i “és una institució que col·labora amb els pares en l’educació cristiana que consisteix a aprendre, celebrar, pregar, comportar-se, incorporar-se com a membres de la família i saber donar testimoni d’aquesta mateixa fe als altres” i que l’escola “és una institució que contribueix de manera significativa al procés de socialització dels alumnes, comprensió de la civilització que han rebut dels seus avantpassats i de la transmissió de tot allò que engloba la cultura en el més ampli sentit”. Demana a Déu que “a tots els nens els portin aquest regal tan fonamental per a les seves vides”, que tinguin una estabilitat familiar, un ambient parroquial propici per aprendre a viure la seva fe i una escola respectuosa amb totes les propostes educatives, coherent en les actituds personals. I desitja “que tots els nens, de qualsevol país, cultura o ambient socioeconòmic creixin amb adults que facin realitat aquesta imperiosa necessitat”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, fa la seva carta als Reis pensant en tots nosaltres. Els agraeix la seva decisió d’emprendre un llarg viatge, sense saber on els conduiria, “per anar a trobar el Rei del jueus que havia nascut” i també el seu interès “en cercar i preguntar quan us trobàveu perduts perquè l’estel s’havia eclipsat”, així com “pels regals, dignes d’un rei, que oferireu a Jesús, l’or, l’encens i la mirra”. La carta del bisbe de Girona “és una petició feta davant del pessebre i recordant la “meva gran família del bisbat de Girona””. Contemplant Jesús, demana als Reis que a més dels regals que deixaran a cada infant, els deixin “el desig que coneguin Jesús i l’estimin, perquè creixin amb bondat, amb saviesa i amb anys com a cristians”. Contemplant Josep i Maria, els demana que deixin també als pares “el millor regal que és enfortir l’amor que els uneix”. Contemplant els Àngels, demana a Ses Majestats d’Orient “per tots els qui som missatgers avui de la Bona Notícia de Jesucrist, l’Evangeli”. Contemplant els pastors, la gent senzilla, els demana que “també avui les persones que escolten l’anunci de Jesucrist cerquin conèixer-lo per omplir-se d’alegria convertint-se també en testimonis seus”. Contemplant tots els altres personatges que es posen al pessebre per constatar que Jesús ha nascut per a tothom, demana que els deixin “el regal de viure que aquest món i la seva història no és només un paisatge, sinó el pessebre de Déu”. Finalment, contemplant els Reis, demana que ens regalin a tots “que seguint també els molts senyals que Déu posa a la nostra vida, cerquem Jesús sempre, fins i tot quan visquem moments de foscor”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, fa una recomanació personal per a aquells que fan la carta als Reis a última hora i ens recomana “algunes publicacions que s’han presentat enguany a la diòcesi”: “el llibre “El Bisbe de Solsona Rafel Lasala i Locela i l’historiador Domènec Costa i Bafarull. Presència il·lustrada valenciana a Catalunya” obra de Ramon Planes Albets i que recull també el manuscrit obra de Domenec Costa i Bafarull “Breve historia y sencilla narración de la vida exemplar y muerte edificante del Il·lmo y Rmo Señor Don Fr. Rafel Lasala y Locela...””, que “és una edició excepcional perquè després de 225 anys aquest manuscrit pot veure definitivament la llum”; una segona recomanació és “el llibre “El Beat Ferran Saperas i Aluja, CFM. Màrtir de la Castedat –Devoció i pregària de les parròquies de Tàrrega i d’Alió-“, escrit pel diaca i historiador, Joan Novell i Balagueró, al complir-se exactament l’any de la beatificació”, un llibre que inclou “la vida virtuosa del beat Saperas en la joventut; la gran devoció d’un grup de targarins des dels primers moments; el treball continuat i constant de la Comissió Pro-Causa Germà Saperas; la beatificació i construcció de la capella i la festa litúrgica del beat”. El bisbe Novell no pot oblidar altres publicacions presentades i que parlen de la incessant vida eclesial de la diòcesi de Solsona i les seves parròquies, com per exemple “El Rectorologi de la Parròquia de Verdú” obra de Francesc Rodríguez Bernal. O el llibre “Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l’acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX”, publicat pel nostre Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Finalment, informa que “tots aquests llibres els podeu trobar, properament, a les vostres parròquies de referència o directament posant-vos en contacte amb el Bisbat” i desitja que la lectura d’aquestes obres ens susciti un diàleg incessant entre el llibre i l’ànima.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda la salutació “la pau amb vosaltres”, unes paraules que “sonen molt millor en començar l’any, quan el futur està ja present, almenys en la intenció i en el desig sincer” i que “encara sonaven més belles en boca dels àngels, quan saludaven els pastors i tota la humanitat: Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que Déu estima”. Diu que “ningú assaborirà més aquestes paraules que aquell que tingui fam de veritable pau” i es pregunta si “podrem encara intercanviar aquesta bella salutació sense que soni a formalitat litúrgica o a paraules convencionals, fins i tot entre persones d’edat madura, que tenen al darrera tantes frustracions”... Així mateix, també es pregunta si “som conscients del que realment significa la fe cristiana, concretament el misteri de l’Encarnació que celebrem”. I respon que “significa que en Jesucrist el cel i la terra s’han vinculat en una abraçada (matrimoni) indissoluble”. Afirma que “podem dir que Déu és glorificat quan a la terra hi ha pau; i també que a la terra hi ha pau quan Déu és glorificat” i ens convida a preguntar-nos “per què fracassem en els intents innombrables de construir la pau” i a fer l’experiència d’apropar-nos a Jesucrist, reconciliar-nos amb Déu, ja que així “veuràs com el proïsme deixa de ser un enemic per esdevenir germà” i “llavors Déu serà glorificat”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que en el lema triat enguany per a la Jornada Mundial de la Pau “el papa Francesc vol recordar al nostre món que la bona política és la que està al servei de la pau” i, si mirem la realitat que ens envolta, creu que “el missatge del Papa és d’una gran actualitat, perquè si els qui se senten cridats a prestar el servei de la política fan seus els principis ètics i morals que el Sant Pare ens recorda, la vida de la nostra societat es dignificarà”. Diu també que “la dignitat de l’acció política té el seu fonament en les motivacions que han d’inspirar als qui es dediquen a ella, que no poden ser altres que el desig de treballar pel bé comú de tots els ciutadans i del conjunt de la societat” i que “la política serà un camí per a la pau si els dirigents de la societat se serveixen del diàleg com a instrument en la vida de les institucions”, un diàleg que “neix de la veritat”. Finalment, diu que “la política és un mitjà per a la pau si els qui es dediquen a ella no obliden que l’objectiu que han de perseguir no és altre que treballar per una societat justa” i que “la justícia únicament és possible allí on són respectades totes les persones independentment de la seua manera de pensar, i on les més vulnerables són les primeres a ser protegides i ajudades”.