Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) El proper diumenge, dia 21 d’octubre, l’Església celebra la Jornada Mundial de les Missions, coneguda també com a Domund, organitzada per les Obres Missionals Pontifícies, la institució de la Santa Seu encarregada de buscar mitjans per impulsar l’activitat missionera de l’Església. Aquesta Jornada, que enguany té com a lema “Canvia el món”, té l’objectiu de promoure el compromís dels cristians per tal que l’anunci de l’Evangeli arribi a tots els àmbits del món, un compromís que es concreta en pregar pels missioners i recolzar-los en la seva tasca evangelitzadora, desenvolupada entre els més pobres, i col·laborar econòmicament amb els territoris de missió.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Domund, així com de Sant Òscar Romero i del Sínode dels Bisbes sobre els joves. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, diu que podria semblar una mica pretensiós o irreal el lema del Domund i es pregunta com canviar el món. Diu que el papa Francesc, en el seu missatge per aquesta jornada, afirma que “el món canviarà no per l’esforç a l’hora de canviar estructures, sinó per una renovació sincera del nostre cor” i que “escriu als missioners: “No tenim un producte per vendre [...], sinó una vida per comunicar: Déu, la seva vida divina, el seu amor misericordiós, la seva santedat.””. També diu que el Sant Pare afegeix que “no es tracta simplement de replantejar les motivacions per millorar el que ja feu. La conversió missionera de l’Església requereix santedat personal i creativitat espiritual. Per tant, no sols cal renovar allò vell, sinó permetre que l’Esperit Sant creï allò nou”. Finalment, l’arquebisbe de Tarragona recorda que “la tasca missionera no sols es realitza lluny de casa, on els nostres missioners fan un treball tan admirable”, sinó que “també som missió a les nostres llars, amb les nostres famílies, en els ambients de treball, a les parròquies i moviments, entre els més pobres, compartint els nostres béns amb ells a imitació de les comunitats cristianes primitives”.

El cardenal Joan Josep Omella diu que el Domund “és el dia en què, d’una manera especial, l’Església universal prega pels missioners i col·labora amb les missions” i que “els missioners ens demostren que són possibles els canvis a millor, profunds i reals”. Recorda que aquesta realitat l’ha pogut tornar a comprovar aquest estiu a Madagascar, on ha passat gairebé dues setmanes compartint la vida amb els bisbes, sacerdots, religiosos i poble de Déu de les diòcesis de Ambanja i Diego Suárez (Antsiranana). Això li ha permès “tenir un contacte directe amb 2 dels 1.113 territoris de missió (un terç de l’Església mundial), la vida i tasca dels quals encara depenen d’ajudes externes, tant econòmiques com personals i espirituals”. Destaca que els missioners són “forjadors d’esperança en zones del món on sembla que el canvi és impossible, tenint en compte la precarietat, la corrupció, la violència…” i que “ells, units a Jesucrist i alimentats de la seva Vida, mantenen viva l’esperança de la comunitat i recuperen, a poc a poc, la dignitat perduda”. Afirma que “el principal responsable de les Obres Missionals Pontifícies és el Papa”, que “també necessita la nostra col·laboració. Una cooperació a tres nivells”: espiritual, personal i material. Finalment, el cardenal Omella demana que “tinguem avui un record per als nostres missioners” i ens anima a “participar, des de la vostra parròquia, fent un donatiu a la col·lecta d’avui, que destinem al DOMUND”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “és veritat que l'acció missionera de l'Església canvia el món”, que “es tracta d'un canvi veritablement revolucionari” i que “el canvi de què parlem, abans ha de tenir lloc en el missioner: el seu canvi personal farà possible el del món”. Afirma que el canvi, la revolució, es produeix en el cor del missioner, que “és un creient en Crist, que, en viure sincerament la seva fe, sent un gran impuls a sortir de si mateix i obrir-se al món sencer per anunciar, comunicar el tresor que porta dins” i que “la sortida de si mateix, que és pròpia del missioner, té com a objectiu arribar a la persona de l'altre, també al seu cor”. Llavors, “el canvi revolucionari es produeix en aquells que, per la paraula, el testimoniatge i la vida del missioner, arriben a creure en Crist” i “en ells també es produeix el canvi del món”. Finalment, el bisbe Cortés recorda que “les missions no tenen sentit si no partim de la novetat radical que Jesucrist va portar al món” i que “el missioner és aquell cristià que ha vist transformat el seu amor fins a tal punt que va decidir lliurar a Crist la seva vida, traspassant les fronteres, per servir-lo en les persones i els pobles que més necessiten viure el canvi i la novetat de la fe”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que durant aquest mes d'octubre té lloc a Roma el Sínode dels Bisbes, que en aquesta ocasió està dedicat als joves, la fe i el discerniment vocacional, i que acabarà el proper dia 28. Diu que el Sant Pare “vol que esdevingui una nova oportunitat perquè els joves arribin a ser deixebles missioners”, que “el missatge del dia del DOMUND d'enguany l'ha plantejat precisament com una reflexió amb els joves, un diàleg amb ells” i que el Sant Pare “els hi diu que "la vida és una missió", i que "cada home i dona és una missió, i aquesta és la raó per la que es troba vivint a la terra"”. El bisbe de Terrassa afirma que “la vida és, doncs, una missió, i en el cas d'una vida jove, és una missió jove, que es realitza en relació a altres joves, en el propi ambient”, parla dels millenials i de la generació Z o generació "centennial", exposant algunes característiques d’aquests joves, de qui diu que no té cap dubte que tard o d’hora “experimentaran el mateix que sant Agustí: "ens has fet, Senyor, per a tu, i el nostre cor està inquiet, fins que descansi en tu"”. Finalment, diu que “a nosaltres ens pertoca, especialment als joves deixebles missioners, sortir al seu encontre per tal d’anunciar-los la bona nova i evangelitzar-los amb entusiasme i paciència, amb generositat i amb alegria, amb pedagogia i amb amor, treballant sense defallir i sense caure en cap moment en el desànim”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que una frase expressa molt bé l’esperit d’aquesta jornada i de les Obres Missioneres Pontifícies: «Som catòlics, i per això no volem sostenir solament una o altra missió particular, sinó totes les missions del món.» Recorda que “no hi ha missió sense missioners” i que “les missions són possibles perquè cristians com nosaltres van escoltar en el seu cor la crida que el Senyor els dirigia a sortir de la seva terra i de la seva família per anunciar l’Evangeli entre aquells que encara no el coneixen, i van respondre amb generositat”. Afirma que els missioners “són l’exemple de com l’anunci de l’Evangeli canvia la vida i la història de tantes i tantes persones” i que per als missioners “l’Evangeli no és una qüestió d’un temps, més o menys llarg, sinó que és la seva vida”. Diu també que “els missioners són els constructors d’un món nou entre els més desafavorits” i ens recorda que “tots hem de viure l’esperit missioner”, que “nosaltres som en la rereguarda de les missions, amb la nostra pregària i suport al missioners” i que “la col·lecta del DOMUND és un bon termòmetre per a veure com estimem la nostra fe cristiana”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “un any més l’Església ens demana la nostra col·laboració amb les missions”, “tant a títol personal per dedicar part del nostre temps a l’evangelització com a l’aportació econòmica per atendre les necessitats dels qui estan en una missió llunyana predicant a Jesucrist i compartint les carències dels seus germans”. A més a més de sol·licitar la nostra atenció i les nostres oracions, el bisbe de Lleida comenta el lema d’enguany i alguna indicació del Missatge del papa Francesc amb motiu de la Jornada Mundial de les Missions. Diu que “el lema, Canvia el món, és audaç i il·lusionador”, “resulta molt directe i apunta un objectiu amb una gran dosi de radicalitat”: predicar amb alegria i viure amb coherència el mandat de Jesucrist, perquè anunciar l’Evangeli “comporta un canvi radical en nosaltres mateixos” i “també aconsegueix remoure les estructures d’aquest món”. Sobre el missatge del Papa, Juntament amb els joves, portem l’Evangeli a tothom, diu que “vol ser una crida explícita amb l’objectiu que tots els joves formin part d’aquest gran objectiu missioner”. Recorda que “coincideix el contingut de les seves paraules amb la celebració del Sínode dels Bisbes a Roma” i “demana un compromís personal en el voluntariat i en el servei als més petits perllongant en les seves vides juvenils l’ànsia que el nostre món sigui millor i que tots coneguin Jesucrist”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, afirma que per oferir la seva reflexió ha mantingut un diàleg sobre les missions amb Mn. Joan Soler, missioner durant nou anys al Togo (Àfrica) i ha recordat “converses amb altres missioners, preveres i laics”. Diu que la missió “és el centre de la vida de l’Església, i l’Església ha nascut per a la missió” i que “la qüestió és, però, saber com ho farem per dur a terme aquesta missió”. Parla de tres aspectes importants: “prendre consciència que, tot i la urgència de la missió, aquesta no ens pertany. Perquè la missió és una crida de Déu”; ser conscients que “la missió ve de Déu”, però “sempre passa per una persona que respon. És la vocació. I la vocació comença en el fet d’estar amb Jesús” i “descobrir quina és la nostra missió, perquè hi ha tantes missions com persones, però totes tenen un centre comú: fer conèixer Jesucrist, anunciar la bona nova de l’Evangeli, predicar que el Regne de Déu ja és aquí”. Destaca que tots hem de ser missioners sabent a qui ens envia Déu, que “el que importa és que allà on estiguem prenguem consciència que hi hem estat enviats”. Afirma que “ens calen missioners al nostre Bisbat de Girona. Persones enamorades del Crist, persones amb una enorme llibertat d’Esperit, persones que se sentin enviades per proclamar l’evangeli a tots els gironins i gironines, als de sempre i també als nous”. Finalment, recorda que “ara és l’hora de la Missió arreu i aquí!”.

Dues de les cartes dominicals parlen de sant Òscar Romero. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que Sant Òscar Arnulf Romero “fou Arquebisbe de San Salvador els darrers tres anys de la seva vida, i abans havia estudiat al Salvador i a Roma, on fou ordenat de prevere el 4 d’abril de 1942”, “fou Secretari de la Conferència episcopal i el 25 d’abril de 1970 fou ordenat bisbe auxiliar de San Salvador, elegint el lema “Sentir amb l’Església””, “fou nomenat bisbe de Santiago de María el 1974” i “tres anys més tard, el 1977, Pau VIè. l’elegí com a Arquebisbe metropolità de San Salvador”. Diu també que “la seva humilitat i coratge són una crida a la conversió, al compromís i a l'acció”, que “s’ha parlat d’ell com d’un revolucionari de l’amor cristià”, que “volia una Església pobra que predica el Regne i que aposta pels pobres i els desheretats de la terra” i que Sant Òscar Romero deia: “Això vol l'Església: inquietar les consciències, provocar crisi en l'hora que viu”. Finalment, l’arquebisbe Vives demana “que St. Òscar Romero, St. Romero d’Amèrica, ens continuï “inquietant” perquè visquem i prediquem amb major coherència l’Evangeli de Jesús i l’opció preferencial pels pobres!”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “el passat 14 d'octubre es va celebrar la canonització de sis nous sants, entre els quals destaquen dos per la repercussió universal que han tingut per a l'Església: el papa Pau VI, que va concloure el Concili Vaticà II, i Òscar Romero, arquebisbe de San Salvador assassinat mentre celebrava l'Eucaristia el dia 24 de març de 1980 per defensar la veritat i la justícia”. I ens vol presentar breument la figura de Mons. Òscar Romero, “que sens dubte és un dels grans sants del segle XX”. Diu que Mons. Romero “en el conflicte civil que va viure el seu país en aquell moment, es va mostrar com un pastor pare dels pobres que, per fidelitat a l'evangeli, va denunciar valentament en les seues homilies els abusos dels poderosos i va defensar els drets dels més febles, que eren greument violats” i que “per fidelitat a l'Evangeli i a la seua missió de pastor del Poble de Déu va decidir no callar”, ja que “considerava que si ho feia es convertia en còmplice de les injustícies que es cometien al seu país”. Finalment, destaca que “el seu testimoniatge ens recorda als pastors de l'Església que estar atents als problemes dels més necessitats i defensar als més febles forma part de la nostra missió, si de debò volem portar a la pràctica el manament de l'amor al proïsme. I a tots ens recorda que el vertader cristià és el que arriba fins a les últimes conseqüències en els seus compromisos i no es deixa vèncer per la por”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “aquest octubre tota l’Església mira els joves” ja que “el Sínode sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional té reunits el papa Francesc, molts bisbes i experts d’arreu” i afirma que el document de treball d’aquest Sínode “pretén reconèixer, interpretar i elegir”. Diu que “el Sínode mira i escolta la realitat dels joves d’avui i de les comunitats eclesials que cerquen d’acollirlos”. També diu que el Sínode “està valorant les oportunitats i les dificultats de la cultura digital per a la transmissió de la fe i per a la proposta vocacional” i que “tots esperem amb interès el fruit del Sínode”, “el document final i l’Exhortació post-sinodal que sempre publica el sant Pare i que ha de fer realitat “l’elegir” de l’itinerari sinodal”. Es mostra esperançat quan s’adona que “amb tota humilitat, la nostra delegació de joventut i algunes parròquies de la diòcesi estan ajudant a joves concrets d’aquesta generació a un encontre amb Déu que està fent possible un camí de vida cristiana”. Finalment, ens convida a “pregar pel treball i el fruit del Sínode” i a llegir “algun dels materials que us he citat i que trobareu a la web de la diòcesi, a les llibreries o a la Facultat de Teologia”.