Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) El proper diumenge 23 de gener, dins la setmana de pregària per la unitat dels cristians, l’Església celebra el Diumenge de la Paraula de Déu, instituït pel papa Francesc en la carta apostòlica en forma de Motu Proprio “Aperuit IIlis”, de 30 de setembre de 2019, en la qual el Papa convida l’Església universal a dedicar un diumenge complet a la Paraula de Déu, amb el desig que tots nosaltres puguem fer l’experiència dels deixebles d’Emmaús. Coincidint amb aquesta jornada, les diòcesis amb seu a Catalunya celebren, del 23 al 29 de gener, la 6a Setmana de la Bíblia, amb el lema “La Paraula, font de consol i esperança”, en la qual s’organitzen activitats a les parròquies i comunitats per enfortir la presència del text bíblic, refermar l’adhesió cordial a la Paraula i mostrar els tresors continguts en el text revelat.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Diumenge de la Paraula i la 6a Setmana de la Bíblia, així com de la setmana de pregària per la unitat dels cristians, de proximitat, misericòrdia i tendresa i de la pau.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “l’Església ens recorda el lloc preeminent que la Paraula de Déu té en la nostra vida com a poble de Déu i Església de Crist”. Recorda que “el papa Francesc, en instituir aquesta diada l’any 2019, va destacar l’elecció del dia, just en aquest moment de l’any en el qual «estem convidats tots a enfortir els lligams amb el poble jueu i a pregar per la unitat dels cristians»” i que “aquesta no és una coincidència temporal casual, perquè celebrar un Diumenge de la Paraula de Déu expressa un valor profundament ecumènic perquè la Sagrada Escriptura assenyala el camí a seguir per a qui es posa en actitud humil d’escolta del Senyor” i “escoltar la Paraula vol dir, sempre, celebrar-la, reflexionar-la, fer-nos-la nostra i divulgar-la”. Expressa que “tots nosaltres, sense excepció, tenim la missió de custodiar, entendre i transmetre la Paraula” i que “ho hem de fer amb la nostra vida sencera tot oferint la nostra essència humana —que prové de Déu— com a instrument de comunicació”. Afirma que la Paraula de Déu es custodia “en el cor del creient” i s’entén “en la raó” i que el terreny natural per divulgar-la és “en un ambient tan senzill com la presència, l’amistat i la proximitat a les persones”. Constata que “és així com la Paraula esdevé eficaç” i que la Paraula viva i eficaç “surt del silenci, de la contemplació i de l’assimilació d’un fet cabdal en la història de la humanitat: la comunicació de Déu amb la seva Creació”. Finalment, diu que “la Paraula és també el nostre diàleg amb Déu”, que “la riquesa d’aquest diàleg surt en el moment que la vius tan profundament que t’adones que la teva vida està en mans de Déu” i que “aleshores el que surt de tu ja no és teu, és de Déu i pots copsar com n’és, d’eficaç, en tu i en els altres”.

El cardenal Joan Josep Omella demana que “preguem perquè amb el nostre esforç, cada any una mica més, la Paraula de Déu sigui coneguda i estimada a casa nostra”. Expressa que “marcats per la situació de pandèmia, que tant de sofriment i trasbals ha causat i causa encara, enguany el lema de la Setmana de la Bíblia és «La Paraula, font de consol i esperança», un lema que es basa en un verset de la Carta als Romans”. Recorda que sant Jeroni va escriure segles enrere que “ignorar les Escriptures és ignorar Crist” i que “sant Jeroni va dedicar bona part de la seva vida a la meditació de la Paraula de Déu, al seu estudi i aprofundiment, i va aportar a l’Església un inestimable llegat: la Bíblia traduïda al llatí, idioma estès en aquella època (segles IV i V) i que va arribar a convertir-se en idioma oficial de l’Església”. Afirma que “meditar i pregar amb la Sagrada Escriptura és el camí per trobar Jesucrist, seguir les seves petjades i descobrir el sentit de la nostra vida”. Constata que “el Papa ha volgut que el Diumenge de la Paraula tingui lloc dins l’octavari de pregària per la unitat dels cristians” i que “la Setmana de la Bíblia també vol significar el valor ecumènic de la Sagrada Escriptura que «indica als qui es posen en actitud d’escolta el camí a seguir per arribar a una autèntica i sòlida unitat» (AI 3)”. Finalment, demana que “prenguem consciència de la importància de la Sagrada Escriptura, que ens posa en diàleg viu i permanent amb el Senyor” i que “fem que la Sagrada Escriptura ens acompanyi sempre” i “trobem un espai per viure-la a la nostra llar” i ens anima a “dedicar una estona a escoltar atentament la Paraula, deixant que el Ressuscitat il·lumini els nostres neguits i desencisos amb la llum de la Paraula, font de consol i d’esperança”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “la coincidència en una mateixa jornada de les celebracions del Dia de la Paraula de Déu i el de l’Oració per la Unitat dels Cristians ens fa pensar en una gran paradoxa” i és que “se suposa que la Paraula de Déu ens uneix i, no obstant això, històricament la separació de la Confessió Protestant es va produir, entre altres motius, reclamant el retorn a l’Escriptura”. Recorda que “Luter deia que la Paraula ens constituïa com a Església, és a dir, que el principi d’unitat de l’Església era la Paraula de Déu proclamada i creguda en una assemblea” i que “els catòlics dèiem i diem que el principi, l’origen i el fonament de la unitat de l’Església és l’Esperit Sant, l’amor de Déu compartit per la comunitat; que la Paraula de Déu és més que el llibre escrit i proclamat; i que aquest amor ens arriba també per altres vies, a més de l’Escriptura…”. Considera que “ens falten precisament paraules, paraules de diàleg, paraules comunicadores, no sols d’idees, sinó també d’afecte i de proximitat”. Expressa que “hem redescobert el sentit profund de l’Escriptura quan hem aprofundit en el que significa que Déu s’ha revelat a la humanitat” i que “el que Déu ha volgut sempre és comunicar-se a si mateix per amor”. Manifesta que “la Paraula de Déu continguda en l’Escriptura, proclamada i creguda, ens retorna la unitat, ens fa Església” perquè “la comunicació d’amor desencadena amor, en forma de relacions i vincles fraterns”. Finalment, diu que “no hi ha comunió veritable a l’Església, si no té el seu origen en la comunicació de Déu” i que “el problema és que no sempre l’hem escoltat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, informa de “l’Octavari per la Unitat dels Cristians i el Diumenge de la Paraula de Déu”. Diu que l’Octavari per la Unitat “té més de cent anys d’història i se celebra sempre en les mateixes dates, del 18 al 25 de gener”. Expressa que “totes les comunitats cristianes dediquen una setmana a pregar per la unitat”, que “és un desig a què aspiren totes elles i treballen perquè així sigui”, però que “reconeixen la importància cabdal de la gràcia de Déu per aconseguir-ho”. Explica que “la Delegació Diocesana d’Ecumenisme i Diàleg Interreligiós es preocupa durant tot l’any d’informar i formar sobre la importància de la unitat”, però que “aquesta setmana hi dedica una major intensitat del seu treball, que constitueix el punt central de l’objectiu marcat per i per a tots”. Parla també del segon esdeveniment: “La celebració del Diumenge de la Paraula de Déu”, dia que “ens recorda la importància i el valor de la Sagrada Escriptura per a la vida cristiana” i que “és dedicat a la “celebració, reflexió i divulgació de la Paraula de Déu””. Afirma que “la celebració d’aquests dos esdeveniments és una feliç coincidència temporal perquè ens permet constatar que la Paraula fonamenta la vida de tots els cristians, i perquè, malgrat que separats, ha estat per al conjunt de tots els creients en Crist un element per a l’oració personal, per a les celebracions comunitàries i per a una guia en la qual caminar pel nostre món tractant de ser coherents en la nostra vida amb els postulats expressats per la mateixa Paraula”. Finalment, comunica que “a la nostra diòcesi s’ha organitzat un acte el dimecres dia 26”, a l’I.E.I., “una conferència dels doctors Mar Pérez i Josep Pifarré sobre la Bíblia” i “el dijous, també a la tarda, una oració en la capella del IREL”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “aquest diumenge celebrem el diumenge de la Paraula de Déu, i dilluns celebrem la festa de sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors”. Per això creu que “és adient una breu reflexió sobre la Paraula de Déu i sobre la paraula entre nosaltres”. Afirma que “Déu mateix ha volgut revelar-se als homes per mitjà de la vida d’un poble, d’unes comunitats cristianes, i sobretot per Jesús, que és la Paraula de Déu”. Expressa que “els cristians escoltem la Paraula sobretot en les celebracions litúrgiques i en les pregàries”, però diu que “cal reconèixer amb preocupació que no la coneixem, no la llegim ni la meditem suficientment”. Manifesta que “ens cal ser molt més acollidors de la Paraula”, per això ens fa alguns suggeriments: “tenir a mà, com a llibre de capçalera, la Bíblia”; “en les celebracions, escoltar amb atenció les lectures, perquè Déu parla, Crist anuncia l’Evangeli i es fa present en proclamar les escriptures”; “pregar amb la Paraula de Déu”… Destaca que “els mitjans de comunicació són un do de Déu”, que “aquests mitjans són factors de progrés humà” i que “cal remarcar que els mitjans són imprescindibles, avui, per a l’evangelització”, ja que “per mitjà d’ells l’Evangeli de Jesús i el pensament de l’Església poden ser més coneguts”. Considera que “cal valorar la feina de tants periodistes i comunicadors”, que “el dret a la informació que té la societat humana ha de ser degudament satisfet” i que “l’exercici recte d’aquest dret demana que la informació sigui honesta, coherent, completa i exacta”. Finalment, diu que “ens cal créixer en responsabilitat” i que les reflexions i comentaris que oferim “s’han de fer també des de la veritat i certesa de les afirmacions i informacions, des del respecte a la dignitat de les persones, i sempre amb caritat”.

L’administrador diocesà i bisbe electe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “l’Església celebra el diumenge dedicat a la Paraula, però no a qualsevol paraula, sinó a la Paraula de Déu”. Afirma que el primer que hauríem de fer és “preguntar-nos si som de debò conscients del que significa l’expressió “Paraula de Déu”” perquè “el que significa és que Déu, que ens ha creat en un projecte d’amor infinit, s’ha comunicat des del principi als homes, home i dona, criatures seves” i “la culminació de la seva comunicació als homes ha estat donar-nos el seu Fill”. Expressa que diem “Paraula de Déu!” “perquè és el Fill de Déu, el qui és la Paraula que s’ha fet home, el qui ens parla en les Sagrades Escriptures” i “perquè des de sempre ha parlat als homes i el seu Fill és la darrera i més gran Paraula que el Pare ens ha comunicat” i “ens continua parlant en aquest Fill seu cada dia i a cada moment de la nostra vida”. Finalment, ens proposa que llegim i meditem “cada dia un fragment de la Sagrada Escriptura, especialment de l’Evangeli del dia” i que ens preguntem “què ens està dient aquell fragment de la Paraula de Déu” i diu que “és el que molts cristians fem”: “Primer llegir i meditar un text, després deixar que impregni la nostra ment, la nostra imaginació, els nostres sentiments i tot seguit proposar-nos actuar segons el que hem meditat, el que hem “vist i hem sentit”, segons ens ha parlat al fons del nostre cor”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians és “una bella i centenària tradició de pregar tots els cristians de les diferents confessions i ritus, per “adorar i acollir”, units, el Senyor Jesucrist”. Recorda el lema per aquesta Setmana: “Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo” (Mt 2,2) i afirma que “més que mai, en aquests temps difícils de pandèmia mundial, necessitem una llum que brilli en les tenebres” i que “aquesta llum que proclamem els cristians s’ha manifestat ja en Jesucrist”. Expressa que “amb més de 100 anys d’història, aquesta celebració anual aplega les comunitats cristianes de tot el món” i que entre els dies 18 al 25 de gener, a tot el món, “ens reunim per pregar com a manera d’expressar i afirmar la nostra vocació comuna de viure enfortint la comunió cristiana i la reconciliació de la nostra família humana”. Manifesta que “la moderadora del Comitè Central del Consell Mundial de les Esglésies, Dra. Agnes Abuom, anglicana, afirma que els cristians i cristianes, i les Esglésies, estem cridats a superar la separació per tal d’assolir la plena comunió visible en la fe, la vida, la missió i el testimoniatge”, que “Sa Beatitud l’Arquebisbe ortodox Anastàsios, d’Albània, diu que el testimoni comú és molt important” i que el cardenal Kurt Koch, President del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, aporta que “l’oració és un aspecte vital per a un ecumenisme fructífer”. Finalment, diu que “l’actitud sinodal d’escoltar-nos més i millor, d’escoltar-nos tots, també entre les diverses confessions cristianes, serà essencial per a assolir la unitat” i reconeix que “falta molt per guarir ferides i reconciliar-nos de debò”, però que “coneixem el mandat del mateix Senyor: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres””.

El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, explica que escriu la seva glossa “després de la trobada amb el sant pare Francesc dels bisbes de les províncies eclesiàstiques de Tarragona, Barcelona i València”, “una conversa llarga, de més de dues hores, en què tots hem fet experiència de la paternitat del Papa, tant amb nosaltres personalment com respecte a tots els temes que, amb referència a la situació de l’Església, hem pogut tractar”. Afirma que “tres han estat les paraules que amb més força han arribat al meu cor: proximitat, misericòrdia i tendresa”. Manifesta que “solament des de la proximitat a les persones podrem escoltar el batec del seu cor, a fi de no caure en la fal·làcia de donar respostes a preguntes que les persones en aquests moments no es fan” i que la proximitat “és la porta oberta a la relació personal, tan necessària i ineludible, per a la transmissió de la fe”. Expressa que “la misericòrdia és la porta que fa possible que tota persona tingui al seu davant un futur” i que “des de la veritat, amarada d’amor, és possible la misericòrdia que obre l’horitzó de l’esperança”. Finalment, diu que “la tendresa en la relació amb els altres és l’expressió de l’estimació” i que “és la tendresa que neix de la paternitat i de la fraternitat, del qui no vol mai el mal per a l’altre, del qui s’alegra del bé de l’altre”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “el passat 1 de gener vam celebrar la Jornada Mundial de la Pau”, una jornada instituïda pel papa sant Pau VI fa 55 anys, “convidant-nos a pregar perquè aquest anhel, que els cristians compartim amb tota la humanitat, es realitze i els éssers humans puguem viure com a germans”. Expressa que “la pau ha de ser la meta per la qual tots hem de treballar des de la responsabilitat que cadascú de nosaltres tenim en la societat” i que Crist és el «missatger que proclama la pau». Diu que “és important que celebrem aquesta jornada tots els anys i que li donem el relleu que té”, que “el desig de la pau ha d’acompanyar sempre la història de la humanitat” i que “quan deixem de treballar per ella, el que s’havia aconseguit es perd”. Recorda que “el papa Francesc, en el missatge que ens va dirigir per a aquesta jornada, indica tres camins perquè tots siguem constructors de pau”:  “En primer lloc, el diàleg entre generacions”; en segon lloc, “la importància de la instrucció i l’educació com a motors de la pau, perquè «són les bases d’una societat cohesionada, civil, capaç de generar esperança, riquesa i progrés»”; i en tercer lloc, que “el Papa recorda que el treball és també un factor indispensable per a construir i mantenir la pau”. Finalment, el bisbe Benavent afirma que “si aquells que tenen responsabilitats de govern tinguessin aquestes prioritats, el nostre món caminaria cap a la pau”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: BarcelonaGironaLleidaSant Feliu de LlobregatSolsonaTarragonaTerrassaTortosaUrgellVic.