(GIEC) Les deu Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya han iniciat la campanya “Sigues part de la solució contra la pobresa”. Aquesta és la segona edició d’aquesta iniciativa nadalenca conjunta que vol fer arribar un missatge d’esperança, on es convida a tothom a ser part de la solució dels problemes que pateixen les persones més vulnerables de la societat. Dins de les accions de Càritas del període nadalenc, els diumenges 16 i 23 de desembre es farà a les parròquies de les diòcesis catalanes la col·lecta per ajudar a l’acció de Càritas.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la caritat cristiana, així com de la coronació canònica de la Mare de Déu de l’Esperança a Figuerola del Camp, del barri del Raval, dels diners i l’esperança, del pla pastoral diocesà de Terrassa, de pregar i estimar, de la missió de Joan Baptista, de la visita pastoral a les parròquies i de què hem de fer per viure el Nadal cristià.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “estem preparant la vinguda del Senyor, i el Nadal ja s’apropa, ja és a les portes” i es pregunta “si Jesús es féu infant, i va néixer pobre a Betlem; si patí el destí de tants refugiats i emigrants a Egipte...” això “¿no reclama de nosaltres que ens oferim amb Ell, que ens donem i acceptem les pobreses i sofrences en unió amb Ell? ¿No deu esperar de nosaltres que sapiguem servir-lo en la persona dels germans que ens necessiten, de tots els qui són el nostre “proïsme”?”. Diu que per això en l’Església, “tots i tot ha de ser per al servei i l’ajuda dels pobres, per tal d’eradicar la pobresa”, que “Sant Pau ho proclama ben clar: “La caritat de Crist ens urgeix!”” i que “el Papa Francesc ens ho recorda amb força”. Destaca que “l’amor i la solidaritat han de ser l’opció preferencial de tots els cristians i de tot el que humilment anem realitzant com Església, cridada a ser “comunitat d’amor””. Afirma que la caritat cristiana “compromesa és la resposta a les situacions de necessitat i d’indigència” i que “consisteix a descobrir on es necessita l’amor i actuar en conseqüència, i això realitzat com a comunitat cristiana, amb programació, previsió, voluntariat i alhora en col·laboració amb d’altres institucions semblants i amb les administracions públiques”. Finalment, recorda que “en aquest diumenge fem la col·lecta per Càritas parroquial i Càritas diocesana” i mostra el seu agraïment “a tots els qui feu possible amb els vostres ajuts i amb la vostra col·laboració que Càritas pugui continuar essent fidel al seu gran lema, d’ajuda solidària i de caritat viscuda: “Ajuda’ns a ajudar!””.
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, informa que dissabte 22 de desembre se celebrarà a Figuerola del Camp “la coronació canònica de la Mare de Déu de l’Esperança, que compta amb una devoció molt arrelada en aquesta localitat de l’Alt Camp”, que “és una devoció secular que va mobilitzar la població, el seu ajuntament i moltes entitats”: “Es van reunir més de 1.800 signatures amb una petició que vaig traslladar a la Santa Seu, i el papa Francesc, sensible a la petició, va aprovar aquesta coronació que confirma que en l’actualitat continua molt viva una tradició de fe popular”. Recorda que “l’any 1956 hi va haver una recollida popular d’avellanes, destinada a construir un altar major i a honrar en un nou espai la Mare de Déu de l’Esperança” i que “a aquesta devoció popular van dedicades les festes que des del dia 14 fins al 23 s’estan succeint a Figuerola del Camp”. Destaca que “són mostra d’una alegria que enllaça amb l’advocació mariana de l’Esperança, tan necessària també en els nostres dies”. Entorn de l’esperança, l’arquebisbe Pujol explica “un breu relat indicatiu que Déu ens ajuda sempre, tot i que sovint per camins inesperats”. Finalment, diu que la Mare de Déu “representa la nostra esperança, manté la nostra fe i ens mou a una caritat autèntica entre nosaltres” i que dissabte que ve invocarà “l’ajuda de la Mare de Déu perquè a Figuerola del Camp es visqui sempre segons el testimoni dels primers cristians, que tenien un sol cor i s’ajudaven de tal manera que els qui els contemplaven en quedaven admirats”.
El cardenal Joan Josep Omella parla del Raval, “un dels barris de Barcelona amb més demanda d’acció social”, una àrea “multicultural i rica en diversitat” on “predomina una classe mitjana empobrida, amb un alt nombre de famílies en risc d’exclusió social, desafavorides i sense esperança”. Afirma que “totes aquestes persones afronten un dia a dia difícil, amb preocupacions molt importants que ens afecten a tots, com la feina, l’habitatge, els fills, etc”. Recorda que “afortunadament, a més a més de la tasca que fan les institucions públiques, al barri del Raval hi ha unes cinquanta entitats que es dediquen a ajudar aquestes persones i, a més, també hi ha molta gent que ofereix el seu ajut a nivell individual. L’esperança és la gent”. Destaca que “tenim una gran xarxa social molt activa, que no només està facilitant la unió i la bona convivència al barri, sinó que contribueix a reduir problemàtiques i, en alguns casos, brots de violència” i que “moltes d’aquestes actuacions provenen de l’Església: les parròquies, Càritas, el treball dels religiosos i diverses entitats del barri, en les quals col·laboren molts cristians com a voluntaris, que posen en pràctica la seva fe”. Finalment, agraeix “a tantes persones i entitats l’esforç que fa possible que molta gent senti que forma part d’una família que l’estima”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “tots estem d’acord que els diners tenen molt a veure amb l’esperança” i que “la prova n’és tot l’aparell que envolta el fenomen social que és la loteria”. Recorda que “Jesús no va dir res de la loteria, però sí que ens va prevenir de l’engany de pretendre assegurar el futur a base d’acumular diners” i afirma que “els diners acumulats a la butxaca no asseguren el demà, només els diners, que es tenen en justícia i es donen, obren a l’esperança”. Es pregunta “quins diners sortiran de les nostres butxaques per contribuir gratuïtament a la vida i la felicitat de l’altre”. Destaca que “resulta una enorme ironia que per als cristians el Nadal sigui precisament la festa de la pobresa de Déu”, és a dir, “de l’empobriment de Déu, conseqüència de la seva generositat” perquè el Nadal, “el naixement de Jesús entre nosaltres és la celebració de l’esdeveniment pel qual el Fill de Déu no va retenir per a si mateix la riquesa de la seva glòria, sinó que se’n va desprendre per donar-la a la humanitat”. Finalment, recorda que “el diner pot enlairar-nos, però també pot ser vehicle d’abaixament” i que “tot depèn de si és guiat per l’amor a si mateix o per l’amor a l’altre. Per això, amb tota raó diem que el Nadal és la festa de la nostra glòria, la porta de la qual és la humilitat de Déu”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que “aquest diumenge una vegada més Sant Joan Baptista vol ajudar a concretar en la vida de les persones la crida a la conversió”. Amb aquest emmarcament litúrgic vol comentar-nos “els dos capítols darrers del Pla Pastoral Diocesà Una Església a l’encontre de la persona que acabem de promulgar per aquests propers cinc anys”. Diu que “el tercer capítol està dedicat a l’acció caritativa i social de la comunitat cristiana, i té com a títol significativament Una família en sortida” i que “en aquest primer curs d’aplicació del Pla l’acció a portar a terme és: Organitzar a cada parròquia la pastoral de la salut amb un coordinador responsable i consolidar la coordinació entre les parròquies i el Servei Religiós Hospitalari”, “una acció que fa privilegiar l’atenció envers les persones grans i les persones malaltes, moltes de les quals pateixen la solitud i l’empobriment personal”. Comenta també que “el quart capítol porta per títol El gust de ser poble, i vol ajudar a viure la veritable comunió d’aquells que es troben en procés de conversió i que es comprometen d’una manera corresponsable en el poble de Déu” i que “l’acció proposada per aquest curs respecte a aquest apartat és: Propiciar formes diverses per viure la fraternitat sacerdotal i expressar la comunió”. Finalment, diu que “albirem ja la celebració del Nadal, expressem el gust per formar part del poble dels batejats, però no oblidem que aquest camí demana la nostra conversió personal i comunitària” i demana “que el camí de l’Advent ens hi ajudi”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “l’espera del Senyor ha de ser joiosa i vigilant i, al mateix temps, compromesa”, que “l’esperança cristiana és sempre una esperança activa” i que “qui de veritat espera el Senyor viu especialment en la pregària intensa i en l’amor actiu envers Déu i els germans”. Afirma que “qui prega amb veritat cerca la voluntat de Déu i la seva gràcia” i que “la recerca de la voluntat de Déu va unida a la petició humil de la gràcia de Déu, perquè hom se sap feble i pecador. És la humilitat que allunya de l’orgull i obre el cor a l’acció de l’amor de Déu”. Afirma també que “el qui està atent al Senyor que està venint és amatent a la caritat activa envers els seus germans”, que “l’amor és l’únic camí que porta al Senyor”, que l’actitud d’espera vigilant del Senyor “ens demana estar atents a la nostra actitud envers el proïsme, començant pels de casa nostra i de la nostra família” i que “la vinguda del Senyor es prepara amb amor i servei”. Finalment, recorda que “aquests dies previs a Nadal són temps propici per mirar com està el nostre cor respecte a les persones amb les quals convivim” i demana “que tot bri de tancament, d’aïllament, de rancúnia sigui arrencat i transformat en perdó, en mà estesa, en somriure, en abraçada fraternal i amorosa”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “el text evangèlic del tercer diumenge d’Advent ens presenta la figura de Joan Baptista, que és un dels personatges fonamentals d’aquest temps litúrgic” i que “Sant Lluc, en el seu evangeli, ens resumeix la missió del Precursor en quatre aspectes”. Afirma que Joan “ha sigut enviat, en primer lloc, per anunciar la imminència de la salvació”, “proclamar la proximitat del Déu que ve a salvar a tota la humanitat”, que va fer “un doble advertiment als seus oients: ningú pot fer-se il·lusions confiant en falses seguretats i tots estem cridats a donar fruits de conversió”. Diu també que “com a profeta, Joan proposa camins concrets de conversió a tots aquells que s’acosten a ell amb el desig de preparar-se per a acollir al Senyor” i que “Joan sap que la seua missió no consisteix a predicar-se a si mateix. Ell està en funció del qui ve després, que és més fort i davant el qual no se sent digne de “deslligar-li el calçat””. Finalment, diu que “aquest testimoniatge d’humilitat ens indica que el Baptista no solament va viure la seua missió amb la paraula, sinó que la va fer vida com a servei a algú més gran que ell” i que “aquest testimoniatge ens recorda que a l’Església no estem per anunciar-nos a nosaltres mateixos, sinó perquè els homes i dones coneguen i estimen a Crist”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “una de les propostes del nostre actual Pla Pastoral Diocesà (2016-2019) és la realització de la Visita Pastoral a les parròquies”, “la visita que el bisbe diocesà està obligat a portar a terme a cadascuna de les parròquies de la seva diòcesi per conèixer més de prop la vida cristiana de la feligresia”. Explica que durant aquest curs han programat la Visita a dos arxiprestats: Baix Segre i Gardeny; el primer, “durant el trimestre actual i el segon a principis de l’any que ve”. Resumeix per al nostre coneixement la forma de realització de la visita pastoral a la parròquies, “on el bisbe haurà d’atendre, segons les possibilitats de temps i de lloc els següents actes: celebrar la Santa Missa i predicar la Paraula de Déu, trobar-se amb el mossèn i amb els altres clergues col·laboradors seus, reunir-se amb el Consell parroquial i amb els diferents grups d’apostolat o associacions de fidels existents a la parròquia, trobar-se amb el consell per als assumptes econòmics, tenir una trobada amb els nens i joves de catequesi i conversar amb les catequistes, visitar les institucions catòliques que depenen de la parròquia, visitar a malalts...”. Afirma que “per preparar la visita el mossèn, amb els seus col·laboradors, elabora un breu informe en el qual descriu la situació material i espiritual de la comunitat cristiana, des de l’anterior visita realitzada de manera que es pugui observar la seva evolució”. Finalment, diu que “durant la visita he observat un alt grau de satisfacció per la presència del bisbe i per considerar l’esdeveniment com una gràcia de Déu i com una ocasió per revisar les diferents accions per millorar la nostra presència en la societat”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “queden pocs dies per la celebració de Nadal”, que “durant aquest dies l’Església ens recorda la figura senyera de Joan Baptista, el precursor, el qui preparava el seu poble per acollir el Messies, per acollir Jesús” i que “la gent que s’acostava a Joan, després d’escoltar-lo, li preguntava així, doncs, què hem de fer?”. Pensa que “és la mateixa pregunta que ens hem de fer nosaltres per viure el Nadal cristià” i s’atreveix a “proposar algunes pautes ben concretes”. Diu que hem de “rebre el perdó i la pau de Déu en el sagrament de la penitència”; “pensar en les persones estimades, però també en aquelles que més sofreixen per mancances de béns materials o de béns de l’Esperit”; “fer el pessebre”; participar en “la celebració de l’Eucaristia de Nadal, sigui la Missa del Gall, sigui la Missa del dia de Nadal”; “valorar les tradicions, com les representacions de pastorets, els pessebres vivents, concerts de cançons nadalenques, el tió... si es fan respectant el seu sentit original per ajudar a viure popularment aquestes festes a petits i grans” i “aconseguir que les diverses celebracions familiars, entre amics, companys de treball... ajudin per créixer en l’estimació i en la fraternitat”. Finalment, ens encoratja a tots a preparar el Nadal.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.