Els bisbes parlen de la campanya de Mans Unides

(GIEC) Amb el Dia del dejuni voluntari, comença avui divendres 12 de febrer la 62a Campanya de Mans Unides, amb el lema "Contagia solidaritat per acabar amb la fam". Aquesta institució de l’Església catòlica fa 62 anys que lluita contra la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les seves causes, alertant la nostra societat de la tragèdia de la fam en moltes persones del món actual, promovent iniciatives per atendre programes i projectes dels pobles amb majors carències en el desenvolupament econòmic i social i recordant a totes les comunitats cristianes el seu deure d’ajuda i solidaritat cap als germans del que anomenem tercer i quart món.

La campanya d’enguany de Mans Unides se centra a denunciar les conseqüències que la pandèmia del coronavirus està tenint entre les persones més vulnerables del planeta i ens parla d’enfortir les comunitats i de dotar les persones de recursos per accedir als aliments, a l’aigua, a la higiene, a l’educació, a la sanitat… i d’assolir-ho amb la solidaritat i el bé comú, les eines que fan possible que les comunitats afrontin per si mateixes els problemes que viuen. Aquest cap de setmana, a totes les Diòcesis amb seu a Catalunya, es recolliran fons per a diversos projectes de desenvolupament que Mans Unides enguany vol sufragar per a la millora de la vida i la seguretat sanitària de moltes famílies del Tercer món.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la campanya de Mans Unides, així com de la Quaresma, del document «Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?» i de l’humanisme cristià actiu.

Sis de les cartes dominicals parlen de la campanya de Mans Unides. El cardenal Joan Josep Omella, diu que “la gran crisi sanitària de la Covid-19 s’ha convertit en un fenomen multisectorial i mundial, que agreuja diferents crisis fortament interrelacionades, com la climàtica, l’econòmica, la migratòria i també l’alimentària”. Afirma que “lamentem haver de commemorar un any més una jornada contra la fam al món, una jornada en què les xifres i estadístiques ens sacsejaran i entristiran, una jornada en què no comprendrem per què al segle XXI encara hi ha fam al món”. Recorda que “hi ha 815 milions de persones al món que estan subalimentades en l’actualitat”, que “la malnutrició causa el 45% de les morts en els nens menors de cinc anys” i que “als països en desenvolupament, 66 milions de nens en edat escolar primària van a classe amb fam”. Manifesta que “alimentar-se és un dret”, però que “per a moltes persones és un veritable luxe”. Expressa que el papa Francesc “no amaga la decepció que li causa observar el món ple de desigualtats entre països que neden en l’abundància i d’altres que s’ofeguen en la misèria” i “ens retreu que de la fam tots en som responsables”. Destaca que “acabar amb la fam i la pobresa és precisament l’objectiu de Mans Unides, una institució de l’Església que treballa en projectes de desenvolupament en molts països del món” i que “aquest també és l’objectiu que recull el nostre Pla Pastoral Diocesà: l’opció pels pobres”. Finalment, ens anima a “col·laborar en la col·lecta de la 62a campanya de Mans Unides” que “es fa a totes les parròquies i centres de culte de la nostra diòcesi”, demana que “entre tots, contribuïm a erradicar la fam al món” i agraeix als amics de Mans Unides el seu compromís i que ens recordin que “hi ha germans nostres que ens necessiten”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “amb la col·laboració de tots, durant la crisi s’han pogut incrementar les ajudes d’aliments i de roba, de l’àmbit energètic i també del sistema educatiu”, però que “hi ha molts llocs del món on les conseqüències de la pandèmia són molt més greus i la dependència de les organitzacions solidàries és incomparablement més gran”. Afirma que “és en aquests llocs on actuen moltes organitzacions, entre elles, Mans Unides”, l’Organització No Governamental de Desenvolupament, catòlica, formada per voluntaris, que “segueix ferma en la seva lluita contra la fam, la misèria, la desigualtat i l’exclusió, i, sobretot, contra les causes que les produeixen i les estructures injustes que les mantenen”. Manifesta que enguany Mans Unides “ens recorda vivament que les xifres de la fam i la pobresa s’han empitjorat a causa de l’actual pandèmia, i que les comunitats més vulnerables no tindran assegurat l’accés a les vacunes per a fer-hi front”. Constata que “és en Jesús i en el seu missatge on troben la força per a comprometre’s a favor dels més necessitats” i que “és la seva petita aportació en la construcció de la fraternitat, en el projecte de Déu per al món, que exigeix viure en justícia i solidaritat”. Finalment, diu que “ens cal fer molta pedagogia, educar petits i grans en una “cultura de la solidaritat” compromesa en la lluita contra la pobresa i l’exclusió, promovent les “condicions de vida digna” per a tothom” i que “per a treballar en la construcció d’aquest altre món que és possible, Mans Unides necessita la nostra col·laboració” i demana que “siguem generosos”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “hi ha una tendència fàcil en la nostra manera de judicar i analitzar, per la qual tendim a pensar que el nostre enemic fonamental són altres persones o sistemes imperants en la societat”, però que “el principal desafiament que tenim és admetre que l’enemic està dins nostre” i que “el repte més gran que se’ns presenta per a construir una societat més justa i solidària és vèncer l’individualisme desintegrador”. Afirma que “es pot constatar com el «jo» s’ha anat imposant a la consciència del «nosaltres», que està en el fonament no solament de l’ésser de l’Església sinó també dels pobles i nacions” i que “tot això posa en perill el mateix fonament de la nostra societat”, ja que “hi ha el perill de passar de la democràcia a l’egocràcia, que duu irremissiblement a la desintegració moral, com també a la soledat i al buit interior”. Manifesta que “necessitem una mirada més àmplia: sortir del nostre jo i pensar en els altres, en el bé comú, en els drets dels més pobres i rebutjats”. Recorda que “l’organització Mans Unides, amb la seva Campanya contra la Fam, ens fa eixamplar la nostra mirada vers tants milions de persones que, en el nostre món i en aquest segle XXI de la tecnologia i la globalització, no tenen a l’abast tots aquells béns necessaris per a poder viure amb la dignitat pròpia de tota persona humana”. Destaca que “la mirada dels cristians sobre ells ha de ser, com no es cansa de recordar-nos el Papa, la de la fraternitat”. Finalment, demana que acollim la crida a “sortir del nostre individualisme” i que “siguem generosos a compartir els nostres béns amb els qui més els necessiten”, ja que “amb la nostra generositat, sortint de l’individualisme, fem un món més solidari i fratern”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que li agradaria que “totes les parròquies i institucions eclesials de la diòcesi ens unírem a aquesta campanya per conscienciar-nos sobre aquest fenomen tan inhumà i injust, que ens hauria d’avergonyir a tots i que, a més, s’ha vist agreujat per la pandèmia del coronavirus i les seues conseqüències”. Expressa que “tenim una ocasió per compartir els nostres béns i solidaritzar-nos amb els qui més ho pateixen” i que “Mans Unides ens recorda cada any que els cristians no podem romandre indiferents davant aquesta situació, sinó que hem de ser solidaris”. Afirma que “aquest compromís és una exigència de la nostra dignitat humana, compartida amb els qui viuen les conseqüències de les injustícies que impregnen les estructures del nostre món”, que “solidaritat significa que cadascú de nosaltres, segons les circumstàncies, s’ha de sentir responsable dels altres” i que “el fet de pertànyer a una mateixa naturalesa ens hauria de portar a pensar en l’altre i a contribuir al desenvolupament autèntic de tota persona”. Manifesta que el nostre compromís “hauria de ser permanent i portar-nos a generar actituds, estils de vida i maneres de consum compatibles amb la protecció de la dignitat de tots”. Finalment, diu que “estaria bé que no oblidàrem unes paraules del papa Francesc en l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium: «Els més afavorits han de renunciar a alguns dels seus drets per a posar amb major liberalitat els seus béns al servei dels altres» (190)”, ja que “d’aquesta manera, la solidaritat deixaria de ser un gest aïllat i es convertiria en una actitud que caracteritze tota la nostra vida: no prendre cap decisió pensant únicament en nosaltres mateixos, sinó tenint sempre presents als altres”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “795 milions de persones passen fam en el món” i que “d’aquestes, 780 milions es troben als països subdesenvolupats, i la resta –uns 15 milions– són als països considerats rics (dins l’anomenat quart món)”, és a dir que “una de cada vuit persones segueix patint fam i malalties relacionades amb l’escassa o deficient alimentació”. Es pregunta “com és possible, en el segle XXI, que continuï aquesta situació” i n’esmenta els principals motius: la pobresa i l’exclusió; el deute extern asfixiant dels països pobres; el canvi climàtic (la sobreexplotació de la terra, la desforestació, el malbaratament de l’aigua, la contaminació… afecten directament el clima i incideixen en el problema de la fam); els conflictes armats i els desplaçaments; el no finançament dels governs a l’agricultura… Es pregunta també què podem fer davant aquesta problemàtica i respon que “cal tenir la convicció que si multitud de persones aportem la nostra ajuda podem avançar en la lluita contra la fam”, “exigint als nostres representants polítics que aportin el 0,7 % del PIB per lluitar contra la pobresa”, valorant que “els nostres governs acullin i regulin el flux de persones desplaçades”, actuant “com a consumidors responsables dels aliments”, afavorint “els productes del comerç just” i col·laborant amb “la campanya contra la fam en el món, promoguda per Mans Unides amb la nostra aportació econòmica”. Informa que al bisbat de Girona “se’ns han adjudicat dos projectes: un a Zàmbia i l’altre a Uganda, ambdós a l’Àfrica”. Finalment, diu que “intentar fer coses senzilles davant del gran problema de la fam és l’única manera de lluitar-hi i de col·laborar per aconseguir més fraternitat i igualtat”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “un any més, ens toca prendre consciència de tots els éssers humans que viuen en el llindar de la pobresa, pregar per ells i col·laborar econòmicament per a pal·liar la seva situació”. Recorda que amb la solidaritat i el cultiu del bé comú, “les comunitats locals d’arreu poden afrontar per si mateixes els problemes que viuen”, ja que “no necessiten que els solucionem els problemes”, sinó que “necessiten un cop de mà per a junts tirar endavant”. Afirma que “ara, més que mai no podem construir un món només per a nosaltres, fet a la nostra mida sinó que hem de construir un únic món, on tothom pugui viure amb dignitat, on la mirada i l’objectiu final sigui l’amor fratern i el bé comú”. Manifesta que “el compromís de Mans Unides, esperonat enguany per l’encíclica del papa Francesc, “Fratelli tutti”, és lluitar contra les múltiples facetes de la fam i la pobresa perquè sigui possible un món bo per a tots”, que “només un canvi en els nostres cors, des de la solidaritat i el bé comú, podrà treure les persones de la pobresa, l’exclusió, la violència o l’explotació” i que “l’acció de Mans Unides suma en aquesta direcció fent possible projectes concrets i pràctics”. Finalment, recorda que “Jesús ens demana que no passem de llarg, que com el bon samarità ens aturem, ens commoguem i actuem amb caritat” i que “com ens diu el papa Francesc a “Fratelli Tutti” 67: “davant de tant dolor, davant de tanta ferida, l’única sortida és ser com el bon samarità””.

Dues de les cartes dominicals parlen de la Quaresma. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “dimecres que ve és Dimecres de Cendra” i que “comencem la Quaresma, temps per a renovar la fe, l’esperança i la caritat”, tal com “ens exhorta el Papa Francesc en el seu Missatge quaresmal”, un missatge que ens vol donar a conèixer. Afirma que “el dejuni, la pregària i l’almoina, han de ser les condicions i l’expressió de la nostra conversió pel que fa a la nostra fe, la nostra esperança i la nostra caritat”. Diu que “la fe ens crida a acollir la Veritat i a ser testimonis, davant Déu i davant els nostres germans i germanes”, que “la Veritat és un missatge que rebem i podem comprendre gràcies a la intel·ligència del cor, obert a la grandesa de Déu que ens estima abans que nosaltres mateixos en siguem conscients” i que “aquesta Veritat és Crist”. Manifesta que “és l’Esperit Sant, com aigua viva, aquell que Jesús donarà en abundància en el Misteri pasqual, i que infon en nosaltres l’esperança que no defrauda” i demana que “en l’actual context de preocupació en què vivim i en el qual tot sembla fràgil i incert, refem l’esperança, dirigim la mirada a la paciència de Déu, que continua tenint cura de la seva Creació”. Afirma que “la caritat, viscuda seguint les petjades de Crist, mostrant atenció i compassió per cada persona, és l’expressió més alta de la nostra fe i de la nostra esperança” i ens demana que visquem “una Quaresma de caritat, tenint cura dels qui es troben en condicions de patiment, abandonament o angoixa”. Finalment, diu que “la Quaresma ha de ser camí de conversió i pregària; compartició dels nostres béns; per reconsiderar la fe que ve del Crist Ressuscitat, l’esperança animada per l’alè de l’Esperit, i l’amor que es renova en el cor misericordiós del Pare”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de la Quaresma, “un temps del calendari litúrgic molt important per tots els cristians”, un temps que “perdura entre nosaltres”. Recorda que “als que som grans, als dubtes actuals sobre la Quaresma, s’afegeixen els records ombrívols de la nostra adolescència, on eren més abundants les prohibicions que les autoritzacions, on la felicitat pel seguiment de Jesús s’ocultava rere les mortificacions imposades” i afirma que “no pot haver-hi contradicció en tot això” i que “tenim unes obligacions, però també una llibertat que assumeix amb satisfacció i alegria el seu compliment”. Manifesta que “segurament aquest temps de pandèmia que ens embolcalla amb el dolor, la incertesa i la mort ens impulsa a parlar només de les coses negatives de la vida”, però li agradaria proposar-nos “un canvi en les paraules i en les actituds”. Expressa que “necessitem ara més que mai la proximitat al Déu que ens estima i que ens salva” i que “necessitem recobrar la joia per seguir les orientacions de Jesucrist”. Afirma que “és possible mostrar el rostre més amable del nostre Déu, manifestar la satisfacció de la nostra fe i de la nostra caritat, i presentar els aspectes més positius del nostre quefer quotidià” i diu que “de cap manera pot estar renyida la forma de lluitar contra l’egoisme, concretat en l’oració, el dejuni i l’almoina, amb el permanent somriure de sortir a la trobada amb el germà”. Finalment, ens convida a “llegir el Missatge de Quaresma d’enguany que ha escrit el papa Francesc”, titulat ““Mireu, estem pujant a Jerusalem…” (Mt 20,18). Quaresma: un temps per renovar la fe, l’esperança i la caritat””.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “a la llum del Concili Tarraconense, en el document publicat el mes passat els bisbes subratllem que l’Esperit del Senyor ens ha de guiar cap a una Església que estigui més atenta als pobres i als qui viuen a les perifèries”. Pensa que “és el repte més greu i urgent que tenim plantejat” i que “ens el planteja el mateix Evangeli i la mateixa societat”. Diu que en el nou document, els bisbes recorden que “a l’Exhortació apostòlica Evangelii gaudium, el papa Francesc fa una afirmació que ja li va sortir del cor tan bon punt va esdevenir bisbe de Roma: «Desitjo una Església pobra per als pobres» (n.198)”, que “el Papa convida tota l’Església a considerar els pobres com a propers, com a primer proïsme nostre, com els qui Déu escull com a amics seus i preferits del seu Regne” i que “l’Església ha de ser “casa dels pobres”” i “ho ha de ser donant alhora testimoni de transparència, honestedat i justícia social, tenint cura de la creació i entenent l’ús dels propis béns com a servei i disposició per als altres (Concili Tarraconense, resolucions 87 i 91)”. Demana que preguem perquè Déu multipliqui els fruits de la feina de Mans Unides i ens sensibilitzi per un món més solidari i fratern i demana al Senyor que rejoveneixi en esperit i en edat els seus voluntaris. Manifesta que “la comunicació de l’Evangeli en les perifèries, tant geogràfiques com existencials, en les realitats de dolor i de solitud, ha de ser l’objectiu primer de la missió evangelitzadora de l’Església”. Finalment, diu que en aquest punt cabdal l’Església “ha de baixar a l’arena de les conclusions concretes”, ja que “el seguiment de Jesús té unes conseqüències socials pràctiques”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que el testimoniatge de l’Organització Mans Unides del qual parlava la setmana passada “obeeix a tot un esperit que s’havia forjat a Europa els anys previs, contemporanis i posteriors de la Segona Guerra Mundial, com una necessitat de respondre a la immensa deshumanització que havien provocat les dues grans dictadures: el nazisme i el comunisme”. Afirma que “els cristians van veure que en l’origen de la deshumanització hi ha l’oblit de Déu fet home; que la negació del veritable Déu, deixa l’ésser humà submergit en una solitud dramàtica” i que “l’Esperit cridava a reconstruir Europa i la societat en general, segons l’humanisme cristià”. Manifesta que “coneixem l’ideal humà en Crist per mitjà de l’estudi, la meditació i l’aprofundiment de la seva persona i la seva doctrina”, que “a més conreem la nostra adhesió, la nostra fe, a aquest ideal mitjançant la trobada viva amb Ell en l’oració i la litúrgia”, però que “alhora ens sentim cridats a actuar concretament en la vida d’acord amb ell”. Recorda que “la vida i l’acció que responen a allò que entenem per humanisme cristià es desenvolupen fonamentalment en l’àmbit públic” i que “es tracta de traslladar a diferents espais de la vida social, ni més ni menys que l’ideal humà descobert i viscut en Crist”. Finalment, diu que “sovint els qui diuen inspirar-se en la fe o en l’humanisme cristià per al seu compromís en el món, adés es queden en discursos de belles paraules, adés actuen oblidant la font d’aquest humanisme i l’experiència de la trobada viva amb Jesucrist”, però que “així no podrem esperar cap transformació real, ni compromisos arriscats, ni testimoniatges il·luminadors, ni veritables avanços en l’autèntica humanització del món”.